A Barcelona seguim compromesos amb la construcció d’una acció política transparent i oberta a la ciutadania: amb capacitat d’escolta activa i interacció amb la gent i els moviments socials. Situem la participació, les dinàmiques relacionals, en el centre de la nostra activitat municipal. Ho fem de maneres diverses. Una d’elles són els Diàlegs Temàtics i Territorials, taules compartides entre regidors/es d’ICV-EUiA, associacions de veïns/es, entitats i persones a l’entorn de qüestions o barris concrets. Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de fer un interessant diàleg sobre model urbanístic i dues trobades de treball: amb les entitats veïnals signants del Compromís per Glòries, i amb les entitats gestores de Plans Comunitaris agrupades avui en una Plataforma. Hem intercanviat punts de vista, ens hem compromès a seguir articulant espais de diàleg, i a fer del nostre grup municipal un canal d’expressió de la gent que lluita per transformar els barris i fer de Barcelona una ciutat més humana i habitable. Esmento només algunes de les reflexions que hem compartit.

Pel que fa a model urbà, tres idees bàsiques. D’una banda, el govern municipal de CiU està situant en el relat de l’Smart City els principals elements del seu projecte. És un relat d’aire innovador però alhora molt decantat: es tracta de construir pistes d’aterratge per a les grans empreses privades de les eco-tecnologies urbanes, amb nul.la dimensió social i ciutadana. D’altra banda, el projecte expressa poca solidesa quan es col.loca a remolc de perspectives tan nefastes com la possible implantació d’Eurovegas, un model de segregació urbana i depredació ambiental contrari a la ciutat cohesionada i sostenible. Finalment, el discurs sembla funcionar sovint a manera de “músiques per despistar” mentre passen, alhora, coses concretes com la nova Marina de Luxe al Port Vell, una actuació privatitzadora on el Port no dialoga amb la ciutat, una iniciativa que configura model i que es desencadena, precisament, en un àmbit d’opacitat, sense control ni deliberació ciutadana: l’urbanisme del luxe expulsa la lògica de la ciutat democràtica. 

Però més enllà de l’oposició concreta i nítida a iniciatives com Eurovegas o el Port Vell de Luxe, cal disputar la batalla del model i del seu relat. S’ha d’articular un discurs urbà a partir d’elements alternatius. Per exemple, enfront de l’smart city de les eco-tecnologies privades cal defensar processos de transició (transition towns) cap a l’ecologia urbana des de la implicació ciutadana, el canvi cultural en la quotidianitat, les universitats públiques o el teixit de cooperatives. Enfront del model urbà de les infrastructures s’ha d’articular el de la gestió participativa d’espais i serveis. Enfront de les grans inversions, un model configurat per un conjunt d’iniciatives de proximitat, radicals, fàcils i austeres: ha arribat el moment de practicar les superilles, de posar cons per treure cotxes i ampliar l’espai per les persones, de tallar la circulació de vehicles perquè la gent camini o es mogui en bicicleta, d’obrir del tot places avui tancades...

Un apunt també sobre Glòries. El Compromís signat entre les AA.VV. i l’Ajuntament el 2007 s’ha de desplegar en totes les seves dimensions. La nova proposta del govern municipal ha de passar del terreny de les idees i els criteris, on se situa ara, al terreny de la seva progressiva concreció, per tal de poder debatre sobre elements tangibles. Les AA.VV ens van expressar la seva disposició a implicar-se en el procés, sobre la base d’una participació que ha de ser efectiva i real. Vam compartir la preocupació entorn al tipus de plaça-parc, els ritmes lents i desiguals entre Ajuntament i Generalitat en la construcció dels equipaments previstos, l’esquema de mobilitat (que no inclou la connexió dels tramvies i sí en canvi la inacceptable desaparició del túnel de l’estació de França) o la manera de plasmar la redistribució dels habitatges. Cal impulsar la inversió a Glòries, apostar pel verd, per habitatges asssequibles i creadors de teixit urbà, pels equipaments de proximitat, i per la mobilitat pública i ecològica. Treballarem en aquesta direcció, al costat del moviment veïnal, i amb voluntat d’acord de ciutat. 

Aquesta setmana hem presentat les al.legacions al pla urbanístic del nucli antic de Sant Andreu. No són merament tècniques, ni estem parlant d’una pla de tràmit: les al.legacions tenen naturalesa política, i parlem d’una eina urbanística que defineix model de ciutat.

Sempre hem defensat un urbanisme de proximitat i participatiu. I no hem deixat mai de lluitar contra l’urbanisme dels poderosos: el que posa la ciutat als peus de l’especulació, i gira l’esquena a la gent i als barris. El model de proximitat amb implicació veïnal ha tingut, al llarg de molts anys, un objectiu predominant: aportar elements de cohesió social i territorial per mitjà de la inversió en equipaments i en l’obtenció d’espais públics al servei de les persones. De manera més recent, es va incorporar també l’aposta per l’habitatge assequible i la sostenibilitat. L’arribada de CiU al govern municipal està suposant un gir cap a l’urbanisme elitista i privatitzador: la Marina de Luxe al Port Vell, la revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella al servei del lobby hoteler, o la injecció de diner públic en benefici de la immobiliària privada de Can Batlló contrasten nítidament amb la paràlisi de la Llei de Barris i la tisorada brutal a les inversions públiques en equipaments de proximitat.

Seguirem lluitant contra l’urbanisme dels poderosos i articulant alternatives amb el teixit social dels barris. I aquí s’emmarca el pla del nucli antic de Sant Andreu. Al costat del model urbà de la cohesió social i l’ecologia, emergeix amb força una altra dimensió: l’urbanisme de preservació dels teixits històrics. Ja el 2007, ICV-EUiA vam aconseguir situar com a prioritat de govern l’impuls a les polítiques de protecció de les trames urbanes dels barris de Barcelona. Es tracta de reconèixer i respectar carrers i cases on es diposita la memòria personal i comunitària, enfortir els vincles emocionals amb els entorns de la quotidianitat: vincles que converteixen els espais en llocs amb significat; i el temps en memòries i consciències. Es tracta en definitiva de construir barris amb futur des de la convivència oberta i les lluites comunitàries.

I això és el que està en joc al nucli antic de Sant Andreu. En una primera fase, el pla urbanístic va representar un pas endavant amb la desafecció de 240 habitatges. Però no n’hi ha prou. La preservació del teixit urbà requereix la desafecció total dels habitatges, suprimir definitivament de l’horitzó qualsevol amenaça de demolició i expulsió de veïns i veïnes. Vol dir també eliminar les propostes anacròniques d’ampliació viària. I fer del carrer Gran un eix de plataforma única amb prioritat per als vianants. Respectar cases i carrers per construir futur. La gent de Sant Andreu, el teixit social i cultural té capacitat de lluita, d’implicació constructiva. El govern municipal haurà de prendre partit. Pot tenir la temptació de desatendre les al.legacions i les propostes veïnals, això el situaria en un escenari d’imposició i de conflicte. Però té també l’oportunitat d’escoltar raons i de fer un pas endavant valent i democràtic. Des d’ICV-EUiA aportarem tot el nostre convenciment i seguirem treballant al costat de la gent de Sant Andreu. Guanyar aquesta batalla és clau per Sant Andreu, però ho és també per al conjunt de Barcelona. Perquè Xavier Trias senti la força i la raó dels barris. Per obrir una finestra d’esperança.