Portem 10 mesos de govern de CiU a Barcelona. Un govern que ha impulsat polítiques de dretes, antiecològiques i de retrocés dels drets civils. Un govern que ha renunciat a defensar els interessos de la ciutadania i els barris de Barcelona, enfront les retallades socials dels governs de la Generalitat i de l’Estat. Que ha governat d’esquenes a la gent. Ara, el govern presenta les bases per a la formulació del Programa d’Actuació Municipal (PAM), un document on es posa de manifest la manca de model de ciutat i la pobresa dels plantejaments de CiU. Un document farcit d’enunciats generalistes on és impossible trobar ni reflexió, ni estratègia d’acció per construir la Barcelona dels propers anys. El procés participatiu que l’acompanya és més de tràmit que real; d’aparador, per cobrir l’expedient, i mancat de voluntat d’oferir espais i instruments d’implicació efectiva de la ciutadania.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA hem desenvolupat, al llarg d’aquests mesos, una acció política d’oposició, de debat i confrontació democràtica d’idees i propostes. Però també, i sobretot, d’alternativitat. Perquè tenim el convenciment que és possible construir Barcelona des d’uns altres valors i des d’una altra manera de fer. Valors de solidaritat, ecologia i llibertats. I formes de fer política amb transparència, proximitat i capacitat d’escoltar i dialogar.  Des d’aquest convenciment, hem elaborat una proposta de Programa d’Actuació Municipal (2012-2015): “Hi ha alternativa. El PAM del 99%”. No tenim totes les respostes. Ni la pretensió de la veritat. Però tenim idees i lluitem. I volem compartir aquestes idees, les nostres propostes i esperances amb la gent que lluita i es compromet per Barcelona, amb la ciutadania que viu i estima els barris. Iniciem doncs aquesta setmana un procés participatiu per enriquir el document. Un procés amb tres components. D’una banda un conjunt de reunions i sessions de treball amb les grans plataformes ciutadanes que vertebren el teixit associatiu de Barcelona (FAVB, sindicats, Taula del 3r sector social, Taula d’Entitats Ambientals, Consell de la Joventut...). D’altra banda el document serà enviat a unes 500 entitats de tota mena amb la invitació a rebre suggeriments i aportacions. Finalment, el conjunt de la ciutadania podrà participar per mitjà d’internet. Segur que el document final quedarà enriquit per les constribucions del procés obert.

El document de PAM alternatiu s’estructura en cinc eixos de ciutat i una dimensió territorial, on es destaca una proposta emblemàtica per a cadascun dels barris de Barcelona. El primer dels eixos de ciutat situa la superació de la crisi com a prioritat màxima, a partir d’un nou model productiu d’economia verda i ocupació de qualitat, que ha de substituir el vell esquema de l’economia especulativa i la precarietat laboral que ens ha dut a la crisi i que avui el PP i CiU pretenen reproduir amb Eurovegas, iots de luxe i la reforma laboral. El segon i el tercer eix tradueixen el model de ciutat en termes socials i ecològics: les propostes per una Barcelona que amplia els drets socials des de la proximitat, lluita contra tota mena d’exclusions, i articula noves manera de viure, moure’s, relacionar-se i consumir de caràcter ecològic, com a punt de partida per a qualsevol proposta urbanística. El quart eix desgrana una passió: l’educació pública, la creativitat de base i la democratització cultural. La Barcelona educadora i creativa com a proposta d’igualtat, de redistribució d’oportunitats vitals. Finalment, el cinquè eix explicita l’aposta per una nova política transparent i radicalment democràtica en una ciutat que volem oberta i convivencial, on es respecten –i no es retallen- els drets civils i les llibertats personals. 

Cada eix desplega propostes concretes, més enllà de les cent, que les podeu consultar a www.iniciativa.cat/bcn. Però per damunt de tot, ens agradaria que el document concités rebel.lia i creativitat; compromís i confiança. Nova confiança en la capacitat de Barcelona per lluitar contra les injustícies. I construir així, un futur alternatiu, on hi tinguin cabuda les aspiracions del 99%.   

El Port de la Selva i els seus entorns del Cap de Creus i la serra de Rodes són una geografia de mar, salabror, roques, tramuntana, vinyes, cases emblanquinades, mercat, còdols, llaguts, tamariu i gent treballadora que es guanya la vida en la pesca, la terra, el comerç i l’acollida de visitants. És un paisatge humà i físic captivador. Ho ha estat des de fa molts anys. Per això el Port de la Selva és també una geografia literària. Al llarg de les dècades centrals del segle XX van coincidir al Port, entre d’altres, Josep M de Sagarra, Alexandre Plana, Joaquim Ventalló, Tomàs Garcés i JV Foix: poetes, crítics literaris, intel.lectuals i polítics inel.ludibles per entendre el país dels anys vint, la República, la derrota i la resistència civil a la dictadura. Tots ells, també, van contribuir a articular, amb molta força, la geografia literària del Port de la Selva; n’han construït un relat de relats, un fil vertebrador que ha anat aportant significats a una identitat comunitària.

El Port de la Selva està recuperant la seva memòria històrica. I de la mà d’aquest procés ha puntejat el seu nucli històric –carrers, places, cases, molls- amb el record de JV Foix. “25 anys sense somnis” proposa un itinerari vivencial i literari que mostra els vincles del poeta sarrianenc amb el Port, ara que fa un quart de segle de la seva mort, el 1987. Val la pena aturar-s’hi. Foix va arribar al Port de la Selva per primer cop el 1924 i va fer-hi llargues estades, any rere any. Fins el 1947 s’hi estava a l’Hotel Comerç; després va comprar una casa al carrer Unió, ben a prop del moll d’en Pere Pi, davant de Can Costa, on amarrava la seva barca. Foix en va tenir dues de barques, El Gorguell (nom d’una cala que li agradava molt) i El Freu de la Medella. Sortia a mar quasi cada dia, amb en Joaquim Cervera, el seu mariner, i el seu grup de companys i amics. Cervera va ser immortalitzat per JM de Sagarra, que li dedicà la “Balada del clavell morenet” dins de “Cançons de rem i de vela”.

L’empremta del Port de la Selva és ben present a l’obra de JV Foix: l’empremta de llocs i de persones, mapes físics i humans. A sobre de la Cativa, una de les cales del Port on Foix hi anava sovint, hi havia la vinya d’en Perris. En fer-se fosc, el primer estel del vespre que veien els pescadors sortia per damunt d’aquesta vinya. Aquest fet explica el nom de “L’estrella d’en Perris” amb el que Foix posa títol a un dels seus poemaris. Al Port encara existeix El Cafè de la Marina (per cert, sempre haurem d’estar agraïts a l’Anna i el Vicenç per haver fet fins l’any passat de “la Marina” un lloc agradable i popular). En aquest cafè, JV. Foix participava sovint en les tertúlies de pescadors, “qui no ha parlat amb en Luard, el pescador, no coneix gaire el Port de la Selva”, sosté Foix en un dels seus celebrats articles a La Publicitat: “El meravellós món d’en Luard” (9 d’agost del 1931). Però JV Foix també ens ofereix el seu agut i crític punt de vista a l’entorn dels grans canvis que el Port estava patint cap a finals dels anys 60. Al pròleg que fa el 1966 d’"All i Salobre" (JM de Sagarra) escriu Foix “al Port d’ara l’home de motor ha substituït l’home de rems; com menys hom pesca, més barques hi ha; com menys veïns, més cases; com menys ceps hom planta i més erm deixa el país, més val el terreny”. En efecte, Foix apunta directament a les bases de la bombolla immobiliària i l’especulació del sòl.

Malgrat tot, el Port de la Selva continua sent avui, 25 anys després de la mort de Foix, un poble ben preservat, amb activitat pesquera i envoltat de paratges bellíssims. Una comunitat de gent que ha sabut pactar la dignitat amb el temps, i que avui recupera històries i geografies per construir un futur més responsable i sostenible.

Al Plenari de Març de l’Ajuntament de Barcelona, hem presentat una proposició per a que les inversions socials i de proximitat (2012-2015) s’acordin amb la ciutadania per mitjà d’un procés de participació, en la línia del que centenars de ciutats del món estan ja fent avui.

Al llarg dels últims anys, i amb la presència d’ICV-EUiA al govern com a motor, Barcelona ha avançat en pràctiques d’implicació ciutadana directa en l’elaboració de polítiques i actuacions municipals. A Horta-Guinardó, només des d’un PAD (programa d’actuació de districte) i des d’un urbanisme participatiu es poden explicar fites tan transformadores com la demolició de l’scalèxtric de la Ronda del Guinardó, o les expropiacions de Can Fargas i el Mas Guinardó per tal de convertir-los en equipaments públics al servei del teixit associatiu dels barris. A l’àrea d’Acció Social i Ciutadania, les 10 xarxes de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i els 8 Grups de Treball del Consell de Benestar van constituir espais de codecisió de les principals polítiques d’inclusió social. Àmbits i pràctiques que han generat un fort múscul participatiu. Ara és possible fer un nou salt qualitatiu endavant.

Aquest pas endavant hauria de consistir a desenvolupar un procés de pressupost participatiu en l’àmbit de les inversions: les socials i les de proximitat. Un procés on la ciutadania, el teixit associatiu, les forces polítiques i el govern municipal acordessin aquestes inversions de manera coresponsable, en marcs d’aprofundiment democràtic, més enllà dels merament institucionals. La Xarxa Mundial de ciutats amb pressupostos participatius (de Londres a Montevideo, d’Estocolm a Sao Paulo) ens mostra que és factible. Cal, això sí, voluntat política arrelada en el convenciment que cal transitar cap a una democràcia participativa de proximitat. I d’aquest convenciment deriva la nostra proposta per Barcelona. Coherents amb la nostra trajectòria i amb la voluntat de projectar-la i aprofundir-la.

Però Xavier Trias ens ha dit que no. Que el govern de CiU no vol ni sentir a parlar d’impulsar la implicació efectiva de la ciutadania en les decisons d’inversió municipal. Per què ? D’una banda perquè no creu en la cogovernança ciutadana. De fet, l’actual procés participatiu del PAM s’acosta més a un tràmit, a cobrir l’expedient des d’una participació de fireta i aparador que a un exercici real d’aprofundiment democràtic. I d’altra banda, perquè la democràcia participativa és imcompatible amb l’adopció de decisions contràries a la majoria, a les polítiques de l’1%, a les que responen a les pressions de pocs i poderosos. I CiU a Barcelona es troba ja instal.lada, en molts àmbits, en aquestes polítiques. Només des de formes de governar opaques i sense diàleg és possible, per exemple, desmantellar el model d’escoles bressol públiques, retallar serveis de transport als barris, abandonar les polítiques actives d’ocupació, endurir l’ordenança del civisme o impulsar una Marina de Luxe al Port Vell com a aparador de l’obscenitat i la banalitat.

Des d’ICV-EUiA no renunciarem a combatre políticament les retallades democràtiques i les retallades en el dret a la ciutat, perquè van de la mà, de la mà de les dretes, de CiU i del PP. I seguirem articulant alternatives: en favor del 0-3, de la mobilitat sostenible, de l’ocupació de qualitat o d’un Port Vell popular i ciutadà. I ho farem colze a colze amb els moviments socials i les entitats veïnals, amb la ciutadania i els barris. Construint Nova Política a Barcelona com a via de lluita per una ciutat humana i habitable.