El Pla d’Usos de Ciutat Vella, i la proposta de modificació que planteja CiU, de la mà del PP, és l’expressió d’un dilema: el que arrenglera la Barcelona del bé comú i dels processos democràtics, enfront la ciutat neoliberal i la privatització dels processos polítics. Anem a pams.

Ciutat Vella és, sobretot, un conjunt de barris habitats majoritàriament per veïns i veïnes de classes populars, amb diversitat d’usos i una xarxa densa de relacions de quotidianitat. És també el centre urbà dinàmic d’una ciutat global; i la gent dels barris vol afrontar el repte de ser-ho des del predomini de valors i pràctiques d’acollida, inclusió social i convivència intercultural.

Al llarg de molts anys es va desplegar un model potent de polítiques públiques a Ciutat Vella, orientat a dirigir les transformacions urbanes en interès de la majoria; es va revertir el procés que duia Ciutat Vella a convertir-se en una perifèria social i urbana al bell mig de la ciutat.  Però és cert també que el Districte ha transitat recentment per una dècada de realitats noves. Fenòmens que han generat oportunitats vinculades a l’enriquiment cultural aportat per la nova diversitat; injustícies derivades dels impactes diferencials de la crisi en els col.lectius més vulnerables; i problemes amb un turisme que ha provocat impactes intensos sobre la trama urbana, les activitats i les relacions quotidianes.

I també interessos en conflicte. Una ciutadania i un teixit veïnal sotmesos a l’enorme pressió dels interessos de negoci dels sectors immobiliari i turístic. En una relació de forces desigual. És en aquest context que les polítiques públiques tornen a jugar un paper cabdal. I el Pla d’Usos, aprovat el 2010, esdevé la principal eina en mans dels veïns i veïnes per resistir les pressions privades.    

El Pla d’Usos és un instrument urbanístic que permet al Districte situar en un marc estricte de regulació municipal, tant les condicions d’implantació d’establiments de concurrència pública, hoteleria i restauració, com les pautes d’ordenació territorial de la seva ubicació. És una eina estratègica que fa possible, d’una banda, situar les necessitats del col.lectiu resident i els valors comunitaris de l’espai públic per sobre de les dinàmiques turístiques i de centralitat urbana de Ciutat Vella. I d’altra banda, regular, en clau de restricció o prohibició, activitats amb impactes negatius; i en clau de dinamització, aquelles que generen barri, vincles i valors culturals. El Pla d’Usos incorpora, a més, un sistema de gestió per zones en funció de les densitats de població, les activitats i l’entramat urbà: mecanisme que permet traslladar i equilibrar activitats sense incrementar el nombre de llicències. I sí, l’aspecte més emblemàtic del Pla d’Usos: queda prohibida a totes les zones la implantació de noves places hoteleres; i queda estrictament regulat el trasllat de llicències: és a dir, l’obertura d’establiments amb rescat previ de places.

El Pla d’Usos empodera els veïns i veïnes de Ciutat Vella en clau democràtica: per resistir pressions poderoses però minoritàries i construir un futur urbà amb sentit col.lectiu. Una eina que va ser elaborada per mitjà d’un procés participatiu amb múltiples espais de treball, deliberatiu i pluralista. En el marc del qual es van anar teixint les aportacions i els acords que fan del resultat final un instrument sòlid, útil i just. En síntesi, un procés participatiu va generar una eina col.lectiva i democràtica.

Avui sabem que CiU de la mà del PP, les dues cares de la dreta a la ciutat que ho pacten tot, volen carregar-se aquesta eina col.lectiva i democràtica: al servei d’interessos privats i amb la mínima transparència possible. La jugada consisteix a modificar el Pla d’Usos i reobrir Ciutat Vella als hotels de luxe. Possibilitat de noves implantacions i ampliacions en zones avui de prohibició. Barra lliure hotelera a la zona perimetral, sense rescat ni limitacions de densitat. I barra lliure hotelera en edificis catalogats amb nivell de protecció B, centenars en un districte catalogat en més d’un 70%: el patrimoni de Ciutat Vella com a nova plataforma d’aterratge per l’aprofitament econòmic privat . Un atac en tota regla a la línia de flotació del Pla d’Usos: la prohibició de noves places hoteleres queda tocada arreu, i enfonsada en bona part del districte.

És una operació combinada: amb una bona dosi d’ideologia i una altra dosi de govern al dictat dels lobbies. Neoliberalisme urbà i subordinació als interessos del sector turístic i hoteler. Un govern que s’instal.la en polítiques de dretes: sensible als poderosos i desconnectat de la ciutadania.

Plou sobre mullat a Ciutat Vella: de la Marina de Luxe als Hotels de cinc estrelles. Dels mega-iots a la bombolla dels turisme dels rics. La Marina de Luxe és ja una agressió al Pla d’Usos, la més fàcil, perquè el govern –la coalició PPvergent que governa Barcelona- podia aprofitar la drecera, l’escletxa opaca i poc democràtia de l’autoritat portuària. I ara, amb el vent de cua de la Marina de Luxe es fa el següent pas, desmuntar el Pla d’Usos i sí, quina casualitat, el màxim nivell de desmuntatge del Pla proposen fer-lo a la zona perimetral que limita amb el Port Vell. Una zona amb un bon nombre d’edificis protegits on CiU i PP van votar en contra de fer un pla d’equipaments i el Passeig de Mar. Amb la proposta del govern, en canvi,  els edificis podrien acabar en hotels de luxe al servei d’un grapat de turistes milionaris amb vistes a un mar de mega-iots.

La xarxa veïnal de Ciutat Vella i les seves AA.VV. ho han expressat ben clar: a Ciutat Vella no val tot, no val tornar a situar el districte als peus de la voracitat turística i hotelera. Cal mantenir el Pla d’Usos en la seva integritat. I, en tot cas, qualsevol possible modificació s’hauria de fer per mitjà d’un procés de participació veïnal que culminés en una Consulta Ciutadana vinculant per al govern. 

La Ciutat Vella dels iots i dels hotels només és possible des de la política de l’opacitat i la baixa intensitat democràtica. Però hi ha una altra lògica possible: la de l’obertura participativa. Perquè aprofundeix els valors de la democràcia, sí; però també perquè genera polítiques més fortes, útils i justes; al servei del benestar i el futur col.lectiu de Ciutat Vella. El Pla d’Usos ja va ser elaborat de forma participativa i va sortir bé. I no és l’única experiència; el procés de la Gardunya, els plans comunitaris, el pla estratègic de turisme, la taula intercultural del Raval. La Ciutat Vella de la convivència i el benestar és també la de la participació ciutadana. 

El Pla d’Usos és una bona eina, ha aturat la conversió del Districte en un parc temàtic hoteler i turístic. Respectem-la. I qualsevol proposta d’obertura situem-la en l’espai de la participació i la Consulta. És exactament això el que panteja el moviment veïnal de Ciutat Vella. Ni més ni menys. 

El govern de CiU a Barcelona va configurant, a manera de pluja fina, un entramat de polítiques municipals contràries al benestar i les aspiracions de la majoria. Expressen una lluita urbana de classes que ICV-EUiA volem ajudar a visibilitzar. I a lluitar-la al costat dels barris i les classes populars. Aquesta setmana que comença ho farem a les Comissions de Plenari, i no deixarem de fer-ho al carrer.

Les inversions municipals, el model econòmic i els serveis públics són camps de disputa entre projectes de ciutat i interessos socials antagònics. CiU assigna gairebé 6 milions a fer-li un lifting al Passeig de Gràcia. D’aquesta inversió, la partida més important és la d’enllument, que inclou la nova il.luminació vertical de comerços i hotels de luxe (més de 2,5 milions). En canvi, incompleix de forma unilateral el Compromís per Glòries, imposant un nou calendari d’actuacions a les AA.VV. que deixa en l’aire equipaments de proximitat i l’inici de les obres del túnel. CiU assigna 4 milions a la Fórmula-1 i, amb l’impuls de la Marina de Luxe al Port Vell, amenaça amb fer saltar pels aires el Pla d’Usos de Ciutat Vella per permetre nous hotels per turistes rics. En canvi, menysté i exclou totes les iniciatives tendents a fomentar l’economia social, verda i cooperativa, així com l’activitat productiva vinculada als barris i als seus eixos i entorns comercials. Finalment, CiU aprofundeix el seu atac al model d’escoles bressol públiques, amb una reducció del servei de cuina, acomiadaments inclosos, i l’amenaça d’una retallada de reconeixement i salari a bona part del col.lectiu d’educadores. En canvi, no desencalla cap dels equipaments públics d’infància previstos: ni el Centre Obert de Tronada a Can Peguera, ni el Casal Infantil del Turó de la Peira, per posar dos exemples corresponents als barris de rendes més baixes de Barcelona.

I per acabar-ho d’adobar, fa un parell de dies, Xavier Trias ens anuncia un nou acord de despeses i inversions amb el PP. Novament, les dues cares de la dreta política a la ciutat mostrant nítidament les seves coincidències. Un nou pas endavant en el gir conservador de les polítiques públiques. Una nova cortina de fum en l’àmbit de les inversions per tapar l’abandó real de les necessitats socials. CiU i el PP es posen d’acord a Barcelona per substituir drets socials per assistencialisme reactiu; solidaritat per caritat. Es posen d’acord per deixar tirats els barris i la seva gent. Xavier Trias pactant amb un PP que pretén derogar la Carta Municipal de Barcelona per mitjà del seu nou projecte de llei local, de caràcter brutalment reaccionari.

ICV-EUiA plantarem cara amb força a tot això. I seguirem articulant alternatives: el pla d’inversions socials de proximitat; els programes de suport a l’economia social i solidària; la defensa dels serveis i de l’educació pública; l’ampliació dels plans d’usos a tots els barris; la proposta que la Guàrdia Urbana no col.labori mai més en cap desnonament a la ciutat... Alternatives concretes per anar construint l’alternativa sociopolítica del 99%.  Perquè sigui la ciutadania -i no els lobbies econòmics- qui escrigui el futur de Barcelona. Perquè sigui una nova esquerra social i política –i no CiU i el PP- qui governi, al costat de la ciutadania, el futur de Barcelona.