(Us deixo una síntesi de la intervenció que he fet a la 10a Assemblea Nacional d'ICV, en nom de la delegació de Barcelona)

Venim d’una trajectòria complexa, potser sense precedents des del naixement d’Iniciativa. Un període contradictori: socialment duríssim però carregat de reptes col.lectius apassionants. En qualsevol cas, un camí recorregut que el sentim nostre. Com a persones actives i compromeses, des dels barris Barcelona, amb el col.lectiu humà d’Iniciativa i amb l’espai de valors que ens defineix com a projecte polític. Ens agrada formar part d’aquest col.lectiu i d’aquest projecte; haver aportat, des de Barcelona, un gra de sorra per travessar amb lluita i esperança els temps difícils que ens ha tocat viure. Amb orgull i humilitat, fem nostra la trajectòria. I us vull expressar ja d’entrada les nostres ganes de seguir avançant: aportant idees i energies, al costat de totes i tots vosaltres les dones i els homes d’Iniciativa, immersos en els neguits i les aspiracions de les classes populars, sempre a peu de carrer.

Compartim la diagnosi sobre el període que va de la 9a a la 10a Assemblea: anys de crisi, temps de canvi d’època, moments durs en el terreny social, nacional i democràtic. Un període de precarització de les vides de molta gent, de desposessió de drets de ciutadania, de maltractaments a la democràcia. Uns anys de governs i de polítiques a Europa, a l’Estat i ara també a Catalunya al servei del saqueig neoliberal: el PSOE les va posar en marxa, el PP i CiU les han aprofundit, i de quina manera. Però una època també on moltíssima gent no ha volgut saber res amb la indiferència i la resignació i ha fet un pas endavant per militar en les files del compromís i l’optimisme: és el millor, de llarg, que ens ha passat.

I sí, ens ha tocat fer política en aquest context. I l’hem feta: com a força de lluita i de govern; des del carrer i des de les institucions. Amb encerts i amb errors, segur. Com passa en qualsevol altre dimensió de la vida. Però intentant sempre ser fidels als idelas d’emancipació humana.

Probablement, una de les apostes més assumides per totes i tots nosaltres en l’últim període: ha estat l’enfortiment de l’activisme com a element central de la nostra política. A partir d’una idea-clau: la transformació passa inel.ludiblement per la presència en els espais d’articulació del conflicte, també en els espais de construcció social d’alternativitat. Iniciativa ha estat part activa de la indignació. El 15M ens va interpel.lar amb intensitat, des d’un repertori de formes de fer emergents i plenes de futur; amb el sindicalisme de classe hem intensificat complicitats que vénen de lluny; hem estat presents en les grans manifestacions pel dret a decidir; ens hem compromès, sense cap mena de dubte, amb les accions de la PAH. I hem apostat per la confluència de cultures de lluita preexistents i noves, però amb valors i propostes compartides. Ens ho podem dir: no hem fallat. Hem estat al costat de la gent que lluita i això ens dóna sentit com a projecte de futur.  

I com a força política sabem que la mobilització social s’ha de combinar amb l’activisme institucional. I això passa lliurar batalles electorals. I també ho hem fet. Les municipals del 2011 marquen un punt d’inflexió que ens porta a la franja més alta de la història d’Iniciativa en les últimes eleccions generals i al Parlament. Hem crescut a tot arreu i això és bo, però hem crescut més als barris de classes populars, i això és encara més bo. Barris que s’han transformat i han guanyat dignitat a partir de moltes polítiques impulsades per Iniciativa en el món local. On avui molta gent ho està passant molt malament, però no deixa de plantar cara, ni de construir comunitat: com a Nou Barris, a Poblenou, a Sants, a la Barceloneta, a Bon Pastor. I nosaltres amb ells.   

Tenim bases sòlides però tenim, sobretot, reptes de futur immediat. El repte de canviar-ho tot i de fer-ho amb molta gent. D’aquesta Assemblea ha de sortir una Iniciativa més forta al servei d’un procés constituent: un procés que derroti la injustícia i la vella política, que construeixi el dret a decidir i l’estat propi; que vagi trenant les lògiques de l’emancipació social, l’alliberament nacional i l’ideal democràtic. I d’aquesta Assemblea Nacional ha de sortir també una Iniciativa sense por, al servei d’una nova aliança social i política: per canviar-ho tot des de les dinàmiques de lluita, però també des de la necessària articulació política d’aquestes.

Estem convençudes que Barcelona pot ser punta de llança del procés constituent. El govern municipal de CiU és l’expressió local del règim que s’acaba, d’aquesta crisi-estafa. I no ens representa. No representa la Barcelona de la gent que pateix, la dels barris que lluiten i cooperen. Són el govern de l’1%. I nosaltres volem construir políticament la ciutat del 99%. Perquè a Barcelona, sí que es pot. I si es pot a Barcelona es podrà a Catalunya. El triomf de la Barcelona del bé comú serà una bandera en el procés cap a la nova Catalunya. La gent d’Iniciativa de Barcelona ens comprometem a treballar-hi de valent per fer-ho possible.

A una ciutat germana, a Lisboa, ha tornat a sonar amb força aquests dies el Grândola Vila Morena, la cançó popular de la revolució dels clavells. Diuen allà “que se lixe a troika”, (que es foti la troika); i diu la cançó “o povo e quem mais ordena”. Però també diu “a cada cantonada, un amic/ a cada rostre, igualtat/ Grândola vila morena/ terra de fraternitat”. Amistat, igualtat i fraternitat. Perquè l’esperança sigui majoritària carrer a carrer, a cada barri. A Barcelona ens hi posem, amb més força que mai; juntes per canviar-ho tot.  

El temps polític que s’obre a Barcelona, des d’ara fins a l’estiu, serà intens i rellevant; i ho serà especialment per ICV. Arribarem a l’equador del mandat municipal: haurem de fer balanç i, sobretot, projectar-nos amb força cap al futur. I celebrarem la 7a Assemblea d’Iniciativa-Barcelona, poc després d’haver celebrat la 10a Assemblea Nacional.

 Dos anys de CiU a Barcelona, de govern al servei de l’1%. Una política municipal atrapada entre les inèrcies i la manca de model, d’una banda; i el gir classista i autoritari que evidencien els acords entre Xavier Trias i el PP, d’una altra banda. Un govern que privatitza (des de les escoles bressol a l’aigua), que impulsa l’especulació (la Marina de Luxe al Port Vell), que abandona la lluita contra l’atur (desmantellament del Pacte per l’Ocupació i de Barcelona Activa), que deixa tirats els barris en benefici de la ciutat burgesa (inversió al Passeig de Gràcia i retallades a Nou Barris). Un govern desconnectat del patiment i de la lluita de la gent, que gira l’esquena a la ciutadania i nega el dret a decidir de les veïnes i els veïns. Un govern que mira amb complicitat les polítiques neoliberals de rescat dels poderosos, i que és incapaç de plantar cara als estralls socials d’aquestes polítiques als barris populars de la ciutat. Amb més força que mai, ICV-EUiA haurem de redoblar la confrontació a les polítiques de l’1% a Barcelona; amb més audàcia que mai, haurem d’impulsar alternatives al servei de la gent i dels barris. I fer-ho a peu de carrer: formant part de les lluites, dels espais de conflicte i d’acció, i cooperant en la construcció del bé comú. Ho estem fent, caldrà intensificar-ho.

L’Assemblea Nacional d’ICV, aquest mes d’abril, ens brinda una molt bona oportunitat per concretar passes endavant en aquest sentit. Una Assemblea per enfortir Iniciativa i per posar-la al servei d’un bloc emergent social i polític per canviar-ho tot. Perquè cal obrir un procés constituent que superi el capitalisme i la vella política de la transició; que articuli l’alliberament nacional i l’emancipació social. Impregnat d’ecologia i feminisme. ICV hi ha de ser en aquest procés, amb força, amb una cultura d’activisme polític ben renovada. Però no n’hi haurà prou amb ICV-EUiA. Caldrà teixir aliances noves. Un espai plural de valors compartits on han de confluir totes les tradicions i les pràctiques del combat i de l’alternativitat, amb voluntat de suma i articulació política.

No serà fàcil, però és imprescindible. Tinc un convenciment (intueixo que àmpliament compartit): Barcelona és un espai immillorable per fer tangible la construcció del nou subjecte sociopolític. Les condicions objectives hi són. Cal generar les complicitats, les generositats creuades, les il.lusions que el facin possible. A Barcelona hi ha una densitat d’articulació social elevada; existeixen ja avui marcs compartits d’acció a escala de barri i de districte, i en clau sectorial: des del Port Vell a Nou Barris, travessant totes les marees de dignitat. La Barcelona dels barris que lluiten i que cooperen és la Barcelona de la majoria, la del 99%. Cal avançar cap a la seva articulació política. Per liderar l’alternativa. Per disputar-li el futur a l’establishment. Per canviar-ho tot. La 7a Assemblea d’Iniciativa de Barcelona s’ha d’inscriure en aquest procés. Una ICV forta i generosa, al costat d’altres actors socials i polítics. Convençuda i humil. Tenim temps per fer-ho bé. Però no podem esperar. L’aposta és de llarg termini. Però s’ha d’edificar sobre compromisos i victòries tangibles. I el 2015 és aquí mateix.