(Al Plenari del 18 d'octubre, ICV-EUiA vam presentar una proposició perquè Barcelona renunciés a presentar candidatura als Jocs d'Hivern. Aquesta és una síntesi de la intervenció en defensa de la proposta). 

L’objectiu d’aquesta proposició és que el Ple de l’Ajuntament de Barcelona expressi una posició majoritària a favor de la retirada definitiva de la cursa dels Jocs d’Hivern. Quan una ciutat es planteja un projecte de 2.600 milions d’euros, amb la càrrega simbòlica i mediàtica d’uns Jocs, hi ha tres elements inel.ludibles: lideratge polític, complicitats socials i debat democràtic d'idees. Vostè, Alcalde, ha intentat evitar-los tots tres. No ha liderat, no ha expressat convenciment ni projecte; més aviat ha surfejat per les circumstàncies, ha desplaçat la responsabilitat a la resta... (tampoc ens ve de nou, és un estil erràtic que ja coneixem). Complicitats ciutadanes a BCN ? cap ni una. Debat d’idees ? Ha fet tot el possible perquè no es produís. Vostè parla amb els lobbies, amb la cúpula olímpica... i a través dels mitjans; però no vol debatre amb la ciutadania ni amb els grups municipals. Com és possible, Alcalde, que vostè no hagi portat aquest tema en aquest Plenari? amb transparència, amb documents, amb arguments. És la nostra proposició la que fa possible avui el debat. I esperem fer-lo Alcalde, amb vostè. Com es mereix la ciutat i la ciutadania. Avui volem exposar que sobren els motius per construir un NO sòlid als Jocs d’Hivern: per injustos, insostenibles i anacrònics. Un NO que és també, sobretot, un SI a seguir lluitant –més que mai- per una ciutat democràtica, en mans de la gent i dels barris.

El model de transformació urbana a partir d’un gran esdeveniment és obsolet, caduc. La millora de Barcelona s’ha de fer de la mà dels barris, no d’una competició d’èlit; a cop de moltes accions quotidianes, no d’una gran transformació puntual; des de la participació veïnal, no des de la burocràcia olímpica. No seria més responsable i democràtic que els més de 100 milions d’inversió només en instal.lacions per als Jocs es destinessin a la millora dels barris, la cohesió urbana i el reequilibri territorial ?. O parlem dels costos ambientals del projecte. De debò creuen que en una ciutat i un país mediterrani, que volen ser referents en la lluita contra el canvi climàtic, té sentit celebrar uns Jocs d’Hivern ? Té sentit plantejar-se la producció de neu articificial a escala massiva amb els costos energètics que això comporta ? Caldrien 1.000 milions de litres d’aigua per produir neu artificial durant 15 dies, una quantitat equivalent al consum domèstic anual d’una ciutat de 50.000 habitants. Tot això no té sentit.  

I és veritat, no serien només els Jocs de Barcelona. Tenen una dimensió de país i de Pirineu, ben clara. I una aposta de model econòmic. Un model encorat en pautes del passat, antic, que no incorpora les dimensions de la transició ecològica: ni la diversificació d’activitats, ni la nova cultura del territori, l’energia i l’aigua. No té cap sentit la implantació efímera d’una Vila Olímpica a La Molina amb una inversió de 150 milions. S’imaginen 150 milions per impulsar plans d’activació de l’economia verda i cooperativa al Pirineu?, per crear ocupació de qualitat en activitats diversificades i sostenibles en el conjunt de les comarques de muntanya ? I no val voler legitimar l’operació Pirineu a partir de l’imprescindible desdoblament ferroviari Vic-Montcada. Perquè no val fer penjar aquesta infrastructura de mobilitat del fil d’uns Jocs. S’ha de fer ja, amb inversió pública no condicionada, sense cap element de xantatge.    

Essent tot això rellevant, hi ha una reflexió que passa, fins i tot, per davant de totes elles. Avui la situació social a Catalunya i a Barcelona és molt dura. L’impacte combinat de crisi i retallades és devastador a la nostra ciutat: 45.000 persones aturades sense prestació; 2.900 infants en risc de malnutrició; 17 desnonaments al dia; 100.000 llars en pobresa energètica; 30.000 talls d’aigua. I enfront a tot això... Un projecte de Jocs d’Hivern amb una xifra d’inversió gairebé equivalent a 2 anys de retallades en educació, sanitat i serveis socials a Catalunya. Ens deien que no tenien diners per mantenir escoles o centres de salut; i resulta que sí, que els tenien, però en un calaix reservats per fer un palau de gel o una anella de velocitat. Com pot explicar als veïns/es  que no hi ha recursos per fer escoles bressol, inversió en habitatge social o restablir els busos de barri;  però sí han trobat, en canvi, 2.600 milions per uns Jocs d’Hivern ? És comprensible per algú que calgui acomiadar mestres, deixar de pagar a les entitats socials, o tancar urgències; i en canvi trobar 2.600 milions per un esdeveniment esportiu ? Com es pot explicar que falten 100 milions per rendes mínimes d’inserció (al Besòs, a La Marina, al Carmel) però se’n troben 100 per fer una anella de velocitat, arranjar el palau d’esports i cobrir el velòdrom d’Horta ?  És comprensible que es retalli en polítiques actives d’ocupació, que es deixi sense prestació les persones amb dependència, i es destinin 70 milions per un circuit de proves de gel?.

Per tot això, Alcalde, li demanem la renúncia als Jocs d’Hivern sense escletxes: al 2022 i a qualsevol altra data. Deixem estar un projecte sense sentit, que no aporta res a la qualitat urbana i ambiental de Barcelona. Deixem estar un projecte inexplicable i incomprensible, en temps durs de patiment social. Deixem estar un projecte que allunya el Pirineu d’un futur equilibrat i sostenible. Estem segurs que la majoria de la ciutadania connectaria avui amb la decisió de renunciar-hi. Nosaltres els hi proposem, també avui, que ho facin. 

El govern municipal de CiU ha presentat per al 2014 un projecte de pressupost que cavalca sobre l’espiral privatitzadora on s’ha instal.lat Xavier Trias. L’Alcalde fa de la ciutat una plataforma al servei del negoci privat, i el pressupost tradueix l’estratègia en xifres. Per exemple, els 100 milions d’ingressos fruit de la privatització dels aparcaments municipals més rendibles: Trias intercanvia un instrument clau de mobilitat sostenible per uns quants milions i, sobretot, per generar una gran oportunitat de negoci. Pot intentar justificar-ho com una operació per fer calaix en temps de crisi, i així poder incrementar la despesa social. És un argument fal.laç: el pressupost aposta per posar la solvència financera de l’Ajuntament al servei de l’austeritat dogmàtica. Queda molt lluny, a més, de donar resposta a les necessitats socials d’habitatge i de lluita contra l’atur. La liquidació pressupostària del 2013 pot tancar-se amb un superàvit de 120 milions (180 milions en dos anys). Si per al 2014 l’estalvi brut se stiués en el 15% (en comptes del 18,6% de CiU) i l’endeutament arribés al 55% (en comptes del 50,2% de CiU) es generarien 185,2 milions addicionals. En total més de 300 milions. Aquesta xifra permetria, per exemple, doblar l’increment de la despesa social, invertir en habitatge públic de lloguer, o generar un programa municipal potent de polítiques actives d’ocupació. En síntesi, el pressupost dels negocis contra els bens comuns; el que pretén satisfer els bancs contra les necessitats ciutadanes.  

Però és que, a més, a l’entorn d’aquest pressupost el govern de Xavier Trias sembla incapaç de construir una majoria que l’avali. Només ERC es mostra partidària del suport. Governar en minoria no és fàcil, però una de les responsabilitats bàsiques de l’Alcalde és articular majories que li permetin tirar endavant les eines bàsiques de govern: el pressupost, la primera. I Trias no sembla tenir ni la voluntat ni la capacitat de fer-ho. L’Alcalde dialogant i de mà entesa era pura retòrica, es volatilitza com el fum que ens intenta vendre. Xavier Trias és incapaç de generar i tancar dinàmiques d’acord. És triplement feble: lluny de la majoria, sense projecte de ciutat i sense habilitats relacionals i de pacte. Absent tot això, el govern pretén aprovar els comptes recorrent a una argúcia legal: presentar i perdre una qüestió de confiança vinculada al pressupost. Passats 30 dies i constatada la inviabilitat de la moció de censura alternativa, el pressupost rebutjat pel Plenari quedaria aprovat i entraria en vigor. Legal, sí; però en contradicció a la lògica democràtica. Uns comptes contra la majoria. Contra la majoria política, que no els han votat; i contra la majoria social, menystinguda per l’aposta privatitzadora i austericida.

Des d’ICV-EUiA no deixarem de denunciar la filigrana tan poc democràtica de l’Alcalde. No deixarem tampoc de defensar que un altre pressupost és possible i necessari: sense austeritat salvatge, amb ambició social, clarament orientat a lluitar contra l’atur i els desnonaments. I, més enllà, seguirem confrontant les dinàmiques de retallades i privatitzacions que CiU posa al servei de la seva Barcelona-marca i que sabem que són, una a una, agressions a la Barcelona dels barris i les classes populars.