(El 30 de Gener del 2015 hem fet l'últim debat sobre l'estat de la ciutat d'aquest mandat al Ple de l'ajuntament. Aquesta és una síntesi de la intervenció que he fet en nom 'ICV-EUiA)
Arribem al 2015 amb una ciutat travessada per desigualtats inèdites. Una Barcelona on
els rendiments privats de la marca semblen imposar-se a la difícil
quotidianitat dels barris. La ciutadania segueix assenyalant l’atur i les
dificultats econòmiques com les preocupacions centrals, molt per sobre de
qualsevol altra, i el govern respon amb un pressupost que concentra inversions
a les zones benestants, amb iots al Port i hotels de luxe a la Diagonal. Novament, una distància
abismal entre les prioritats de Trias i els problemes que afecten a la gent. El
somni social de Barcelona tan sols és possible sense cap més desnonament, amb
treball digne i amb aire net per respirar. El somni social de Barcelona no
passa pel Passeig de Gràcia, està en joc als barris vulnerables. Hem de mirar
als ulls a la realitat. Sense amagar el patiment de molts ni encobrir
l’austeritat injusta que l’ha generat. I sí, debatre sobre les polítiques que
situin el benestar i el dret a la ciutat com a palanques de superació de la
crisi. Perquè a Barcelona és possible. Hi ha un gran potencial de creativitat i
compromís. De prosperitat per tothom. I moltes ganes de canvi, d’un futur
diferent. Amb la ciutat en mans dels seus veïns i veïnes.
Amb geografies
segregades de riquesa i pobresa, la ciutat deixa de ser-ho. Deixa de ser un
espai relacional comú entre persones diferents, una proposta d’humanisme
quotidià. Barcelona no suporta més desigualtat. La BCN fracturada xoca amb el
dret a la ciutat. Aquest és el dilema que afronta Barcelona avui. Les paraules de
l’alcalde s’instal.len en la retòrica del benestar i l’ocupació; però els seus
fets parlen sobretot de negocis i beneficis privats. Entre el seu discurs i les
seves pràctiques hi ha un món. Entre la fredor de les xifres oficials i la realitat
dels barris un abisme. Molta gent a Barcelona viu la realitat des del malestar
i la consciència d’injustícia. I la gent es mobilitza: per frenar l’increment
abusiu del transport, per aturar els desnonaments, per defensar l’escola
pública, per dir no al turisme sense límits. I també hi ha molta gent que viu
la injustícia en l’àmbit privat, sense dimensió col.lectiva. I enfront a
aquesta realitat, el govern apareix avui com a insensible: desconnectat de les causes
de la gent que es mou; desconnectat del patiment de la gent que el viu en
silenci
Hem qüestionat moltes de
les polítiques i les formes del govern. Perquè creiem que alteren una
trajectòria de ciutat de barris dignes, de complicitats veïnals, d’oportunitats
vitals per tothom. I sobretot perquè creiem que amplien les fractures, que
posen Barcelona en venda i que no lluiten per una sortida a la crisi amb
ocupació digne. És per això que:
-Hem denunciat una forta
retallada en la xarxa d’equipaments socials i educatius de proximitat.
2008-2011: 32 escoles bressol i 17 centres de serveis socials (CSS) nous;
2012-2015: 3 bressols i 1 CSS en construcció. La retallada és d’una magnitud
descomunal. A l’últim pressupot, tota la inversió en equipaments de proximitat representa
una cinquena part dels 139 milions en espai viari. Una opció injusta,
especialment injusta en temps de desigualtats creixents.
-Hem denunciat la
frenada de la Llei de barris i dels projectes de millora urbana i més encara,
les polítiques que amplien la fractura territorial. Nou Barris, un territori
que viu una situació d’emergència social i habitacional ha estat, al llarg del
mandat, el 5è en l’ordre d’inversions. Any 2015: 16 milions a la part alta de la
Diagonal i Balmes, a Mitre, Tarradellas i Via Augusta; només 6,3 milions en
ajuts a la rehabilitació en barris populars. La plasmació d’una concepció
profundament classista de Barcelona.
-Hem denunciat l’incompliment d’acords en matèria de desnonaments. Els bancs amb que opera l’Ajuntament
segueixen desnonant. En 3 anys, el govern només ha aconseguit la cessió de 12
pisos buits, i n’hi ha milers; cap multa encara a cap entitat financera; del
50% de recàrrec de l’IBI sobre els pisos buits, cap notícia; i un nou reglament
excloent d’habitatges d’emergència que només forçats en última instància han
acceptat revisar
-Hem qüestionat que no
hagin situat la lluita contra l’atur en el centre de les prioritats; que hagin negligit les polítiques actives d’ocupació, hagin retallat el
pressupost global de Barcelona Activa en els temps més durs de la crisi, i l’hagin desequilibrat afeblint la dimensió d’inserció laboral.
-Hem qüestionat la política
de turisme sense límits: que cavalca sobre una lògica de bombolla
i genera precarietat; i en clau veïnal provoca la revolta creixent
dels barris: multipliquen x 5 el nombre de pisos turístics, permeten la sobre-explotació de l’espai
públic, decreten la barra lliure hotelera a Ciutat Vella, cedeixen a la
desregulació dels horaris comercials.
-Hem qüestionat que hagin
afeblit, de manera tan dràstica, les polítiques de medi ambient, qualitat de
l’aire i mobilitat sostenible. Tiren enrere els límits de velocitat, desgraven
l’ús del cotxe, fan gratuïta l’àrea verda. Com quadra l'aposta pel
cotxe elèctric amb el boicot al tramvia, el principal vehicle elèctric de la
ciutat?; com s'explica que les reformes de Paral.lel, Diagonal i Passeig
de Gràcia no redueixin ni un pam l’espai viari?; per què diuen sempre NO a la
pacificació de Via Laietana i Meridiana ?
-Hem qüestionat
l’espiral de privatitzacions que posa Barcelona en venda, que fa de la ciutat
una pista d’aterratge del negoci privat. Pelotazos comercials a la Maquinista i
a Glòries. Privatitzen l’aigua i després apugen els preus per blindar els
beneficis empresarials; privatitzen els aparcaments més rendibles i renuncien a
una eina clau de mobilitat sostenible; l’ordenança de terrasses i les seves
zones d’ordenació singular tiren per terra 3 dècades de treball per l’accessibilitat universal
Totes aquestes
estratègies de govern acaben resultant incompatibles amb la participació de la
gent. No haguessin estat possibles des d’una pràctica de democràcia
participativa. Hagués estat possible el pelotazo de la Maquinista amb una
consulta ciutadana a Sant Andreu? Hagués estat possible la concentració de
recursos a les avingudes del luxe amb un pressupost participatiu d’inversions? Hagués
estat possible la supressió de busos els caps de setmana si s’hagués donat veu
als consells de barri? Hagués estat possible el tancament de serveis d’urgències
si s’haguessin escoltat els consells de salut Hagués estat possible la
degradació del 0-3 si s’hagués dialogat amb la plataforma i tramitat la
iniciativa ciutadana? Han governat d’esquenes als barris i a la ciutadania. Privatitzen
el govern per poder privatitzar la ciutat. Però el que no podran impedir és que
la ciutadania es mogui, defensi el seu dret a decidir i moltes vegades guanyi:
com a Fem Rambla, Flor de maig, l’Harmonia, Germanetes, Botticelli, o la defensa
exemplar de l’escola d’adults del Bon Pastor. Quan vostès tanquen la porta a la
participació, la gent l’obre. Amb força, arrelament i arguments. Així és
Barcelona.
Nosaltres no renunciem a combatre polítiques
injustes i formes de governar poc democràtiques. No hi hem estat ni som en el
rescat a un govern en minoria; seguirem això sí, construint propostes de rescat
de la ciutadania. Perquè hi ha una Barcelona alternativa i socialment
majoritària. I avui, en aquest tram final de mandat, la volem expressar amb més
força que mai. Hem anant desgranant un conjunt de prioritats en els darrers Plenaris
i ho seguirem fent. Un Pla de lluita
contra l’atur, amb un increment substancial de recursos en l’apartat
de polítiques actives d’ocupació, i de suport al teixit productiu i a
l’economia cooperativa. Un Pla de Rescat Social amb una renda
d’inclusió, ampliació dels equips de serveis socials, increment d’habitatges
d’emergència, i partides per garantir la seguretat alimentària i la prevenció
de la pobresa energètica. Una xarxa de Plans
de Garantia de la Cohesió amb concentració intensiva de recursos en
els 16 barris amb una renda familiar per sota del 60% de la mitjana de BCN. Un Programa d’inversions que
recuperi el desplegament d’equipaments educatius i socials, per reconstruir un
estat de benestar de proximitat i sense retallades. Una política alternativa
de turisme vertebrada pel creixement zero de tota mena d’allotjaments;
plans d’usos participatius; i impost turístic del tot local i del tot conpensatori.
Una política alternativa d’habitatge vertebrada per la mobilització
massiva de pisos buits, amb mesures impositives i sancionadores, i orientada a
fer de Barcelona ciutat lliure de desnonaments. I un pla de lluita contra la
contaminació amb mesures estructurals i d’emergència.
Barcelona té energies
per superar la crisi amb prosperitat compartida, n’estem convençuts. Hi són a
les entitats socials i a l’economis solidària; al moviment veïnal i a la
comunitat educativa. Però cal un canvi radical de polítiques i en la forma de
fer política. El futur de Barcelona passa per superar la ciutat injusta i gris
que vostès reperesenten. En aquesta perspectiva no estalviarem esforços. Seguirem articulant polítiques alternatives i l’alternativa política. Per
deixar enrere la ciutat trencada i en venda. Per
construir una Barcelona amb dignitat, feina i espai per viure. Una Barcelona de barris humans i habitables on la gent pugui ser
feliç.
a la part superior de cada escrit