utopies quotidianes

Article publicat a Social.cat (22 de novembre 2022) 

https://www.social.cat/opinio/17831/la-renda-basica-tan-necessaria-i-potser-no-tan-lluny

S’ha escrit molt i bé sobre Renda Bàsica (RB). S’ha debatut àmpliament i la conversa segueix oberta. Aquesta article intenta aportar algunes reflexions que van creuant dimensions i mirades. Ho fa aplegant alguns fils argumentals en defensa de la RB; aquells fils, sobretot, que poden anar teixint un cert sentit comú d’època (o de canvi d’època). La Renda Bàsica és una eina de política social consistent en un ingrés transferit per l’administració a tota la ciutadania. És una prestació universal, individual i incondicional: la rep tothom de forma periòdica, amb independència del nivell de renda o situació laboral; es transfereix a cada persona, al marge de la composició de la llar; i el pagament no queda subjecte a cap mena de compromís. Es tracta, en síntesi, d’una eina de distribució social de l’ingrés que desmercantilitza les bases materials de la vida, que les garanteix com a dret de ciutadania

La RB amplia els drets socials i implica, alhora, un punt d’inflexió cultural. Connecta, d’una banda, amb l’eix vertebrador de l’estat de benestar, eixamplant el seu perímetre desmercantilitzador: de l’educació, la salut o les cures a les condicions materials de l’existència. Se situa, en aquest sentit, en una dinàmica d’ampliació del contracte social a partir de gramàtiques conegudes. La RB és, tanmateix, portadora d’una lògica de transformació: supera amb caràcter general el binomi ocupació-ingrés com a eix de construcció de trajectòries vitals. Remou, d’alguna manera, el sentit comú d’època forjat al llarg del segle XX.

Però els temps canvien i es van teixint noves estructures d’oportunitat. Hem viscut crisis profundes: la gran recessió, la pandèmia i ara la inflació. S’han activat també dinàmiques de canvi d’època: es dibuixa una nova era marcada per l’emergència climàtica, la transició digital, la complexitat col·lectiva i les incerteses radicals. Un temps nou on cartografiar els contractes social, ecològic i de gènere per al s.XXI. Cal fer possible espais on forjar igualtat i reconèixer diversitats; on generar autonomia i articular vincles; on protegir la vida i cuidar el planeta. En tots ells, la RB pot fer aportacions: podria ser una eina clau de construcció d’una ciutadania social possible per al s.XXI.

 

·  En les dinàmiques socioeconòmiques de canvi d’època, la producció esdevé més immaterial i el mercat de treball més polaritzat. El capitalisme digital pot expandir la creació de valor, sense fer-ho el volum d’ocupació. Les taxes de pobresa, d’altra banda, es cronifiquen a l’entorn del 20-25%. I les polítiques de rendes mínimes romanen atrapades entre mancances de cobertura i excessos de burocràcia. En aquest marc, la RB pot jugar un paper clau com a  dispositiu de distribució social de la riquesa generada per les economies del coneixement; com a eina de combat contra l’exclusió econòmica cronificada; i com a instrument de redistribució enfront de vulnerabilitats desiguals (per exemple, 35% de pobresa infantil i 50% de pobresa migrant a la metròpoli de Barcelona).

 

·         En les dinàmiques socioculturals de canvi d’època, guanyen força els valors de la llibertat individual, l’absència de relacions de dominació (mercantils, burocràtiques o culturals). La RB enllaça drets socials amb autodeterminació personal. No només combat la pobresa, afebleix també la capacitat de xantatge del mercat de treball sobre la vida de la gent, i contribueix per tant a la llibertat real de totes; més encara, a la dels col·lectius que habiten velles i noves vulnerabilitats (infants, joves, dones monomarentals...). El repte és enllaçar autonomia amb vincles. En aquest sentit, la RB treballada des de la proximitat contribueix a generar les condicions materials, emocionals i de temps per enfortir les lògiques comunitàries (recupera la pràctica dels treballs com a bens comuns).

 

·         En les dinàmiques socioecològiques del canvi d’època, rau la necessitat de fer compatible l’economia amb el futur del planeta. I el repte, per tant, de fer compatible el sosteniment de la vida quotidiana amb els canvis imprescindibles en l’esfera productiva. La RB pot ser un instrument de resolució d’aquesta nova eqüació en termes de garantia universal de rendes, construïnt seguretat econòmica en els sectors amb feines més vinculades a velles economies insostenibles. Més enllà, la RB podria esdevenir una eina transversal per dotar de caràcter inclusiu a les múltiples dimensions de la transició ecològica: blindar la protecció dels més vulnerables en contextos de transició energètica, de canvi en el paradigma de mobilitat, o d’impuls a l’agroecologia i la sobirania alimentària.  

El nou temps proporciona condions de possibilitat favorables per a la RB. Cal, però, explorar camins de transició cap al terreny de la pràctica. Considerem dues vies possibles i complementaris:

1. La construcció de la RB a partir de les polítiques de garantia de rendes realment existents, dissenyant dinàmiques de millora integral i de convergència, per anar acostant aquestes polítiques als trets definitoris de la RB. A casa nostra, aquest itinerari tindria un punt de partida configurat per la RGC i l’IMV. Es tracta de dues prestacions focalitzades amb problemes de cobertura (alt volum de ‘non-take up’), baixa intensitat de protecció i laberints burocràtics. Caldria doncs definir un full de ruta de canvis: ampliacions d’abast, simplificació d’accés, afebliment de condicionalitat, simultaneïtat amb ingressos laborals, durada no acotada a priori, increment de finançament. Un camí que permetria madurar processos sociopolítics i de sentit comú. I que hauria de preveure, en algun moment, el salt qualitatiu cap a la RB amb tot el que implica de canvi cultural i complexitat en la reestructuració del règim de benestar.

2. El segon mecanisme d’aproximació son els programes pilot en àmbits regionals i locals. La seva expansió ha estat considerable al llarg dels últims anys: Helsinki, Glasgow, Utrecht...; Ontario i la xarxa de ciutats per l’ingrés garantit (Nova York, Chicago, Stockton...); l’experiència de Namíbia. I la iniciativa BMincome a Barcelona, que va implantar, entre 2017 i 2019, una renda bàsica (Suport Municipal d’Inclusió) a 1.000 llars de 10 barris d’alta vulnerabilitat, en un programa de l’ajuntament amb suport de la UE.  Aquest conjunt de pilots han mostrat el funcionament eficaç de rendes universals i no condicionades; l’impactiu positiu sobre el benestar físic i emocional; i el nul desincentiu sobre l’ocupació. La dimensió de proximitat, a més, ha permès explorar la connexió de la RB amb la innovació social i l’enfortiment de vincles. Ha fet possible, en síntesi, articular més autonomia personal amb més densitat comunitària. Un nou i rellevant pas endavant ve de la mà del Pla Pilot de Renda Bàsica Universal, impulsat per la Generalitat de Catalunya, en procés de disseny avançat. En el pla català, 5.000 persones rebran la RB (2.500 escollides de manera aleatòria i 2.500 corresponents a la població de dos municipis), amb una durada de 2 anys, on les persones adultes rebran un pagament mensual de 800€ (300€ els menors). El programa permetrà aprofundir els elements d’avaluació, en la doble dimensió personal i comunitària.

Acabem tornant al principi. S’han aportat reflexions en defensa de la RB en l’actual context de canvi d’època, i s’han ‘situat’ en possibles camins d’avenç real. RB per garantir les bases materials de la vida i la llibertat, per lluitar de forma més humana i eficaç contra la pobresa, per enfortir autodeterminació i vincles. La pedra angular d’un nou contracte social orientat a fer possible tota la diversitat de projectes de vida, en igualtat de condicions i en comú.