Arenys de Munt i les consultes locals

Arenys de Munt ha aconseguit situar el tema de les consultes locals en l’agenda pública. La política sol ser una combinació d’identitats, valors i interessos. Quan les identitats comunitàries entren en joc de manera predominant el debat tendeix a ser efervescent. La política dels valors i dels interessos, en canvi, sol jugar-se en escenaris menys emocionals, encara que igualment rellevants per a la configuració d’una societat. A Catalunya, la qüestió nacional és un eix definidor del conflicte polític. Avui tenim un nou Estatut que ens dota d’una autonomia ampliada i d’un reconeixement nacional més clar. Tot i així, el dret a l’autodeterminació (el dret de decidir) no està reconegut en l’actual marc jurídico-polític. Crec que defensar l’Estatut –aprovat en referèndum per la ciutadania- és bàsic. Crec també que cal seguir lluitant per la plena sobirania nacional de Catalunya. Per mi, Estatut i sobirania configuren un mateix terreny d’acció i compromís polític. D’altra banda, les consultes populars són eines d’aprofundiment democràtic, de generació de vincles entre les persones i els projectes col.lectius, de protagonisme d’actors socials més enllà dels partits. L’esfera local ha estat i és un àmbit clau d’innovació democràtica: per mitjà de múltiples instruments (nuclis d’intervenció participativa, pressupostos participatius, consultes ciutadanes…) on s’han dirimit qüestions ben diverses (des d’un pla urbanístic fins a l’energia nuclear o el deute extern…).

Consultes locals com la d’Arenys poden ser una oportunitat interessant. Al meu entendre, però, s’haurien de desenvolupar d’acord a certs criteris. D’una banda, intentar no situar la qüestió en un terreny d’alt voltatge emocional. L’opció per la independència de Catalunya és ben legítima; com també ho són qualsevol de les altres (federalisme, autonomia…). Totes poden ser sostingudes amb arguments interessants i oberts. D’altra banda, crec que les iniciatives de consulta local han de poder fer compatible l’opció independentista amb el reconeixement a la decisió nacional que Catalunya va prendre a l’aprovar l’Estatut en referèndum. Per últim, crec que les consultes, en tant que espais de democràcia participativa, han de ser impulsades i protagonitzades pel teixit social, sense que els partits polítics intentin colonitzar-les, ni situar-les en la lògica de la seva confrontació.

D’acord a aquests criteris, crec que cal valorar les consultes com a dinàmiques per aprofundir la qualitat de les nostres democràcies locals, i com a oportunitats per a seguir debatent, amb respecte i serenament, el nostre horitzó de llibertat nacional.