Ens atrevirem

Una setmana de política municipal a Barcelona dóna molt de sí. La ciutat té un dinamisme extraordinari i als espais de governança local es despleguen múltiples conflictes, deliberacions, processos i polítiques públiques. A més, ni la ciutat ni la política municipal resten al marge de dinàmiques sociopolítiques que es produeixen i gestionen a escala nacional o global, però amb impactes directes sobre la vida de les persones i els seus entorns de quotidianitat. Pensava això ara que feia repàs d’aquesta última setmana. Deixeu-me posar alguns exemples.

La crisi se segueix expressant amb força a Barcelona. Els sectors més vulnerables en reben els principals efectes socials, una evidència més del caràcter injust del sistema econòmic dominant. Vam començar la setmana, dilluns, amb la reunió de seguiment del Pacte per l’Ocupació de Qualitat, on vam compartir i debatre informació a l’entorn de les polítiques locals de lluita contra l’atur i d’inclusió laboral. Dijous vam fer la reunió plenària semestral sobre Contractació Socialment Responsable a l’Ajuntament, on vam fer balanç dels gairebé 5 milions d’euros que hem destinat el 2009 a contractes públics amb empreses d’inserció, centres de treball de persones amb discapacitat, i altres entitats que ocupen col.lectius en risc d’exclusió. Barcelona impulsa polítiques d’ocupació contra la crisi, però també polítiques socials de garantia de drets universals i de suport a persones vulnerables. Dimarts donàvem a conèixer el nou Centre de Serveis Socials del Raval, un magnífic equipament al cor del barri en un edifici històric protegit que havia estat seu de l’escola pública republicana i anteriorment d’habitatges obrers. Al nou Centre treballarà un col.lectiu de gairebé 40 professionals de serveis socials. I dimecres donàvem el tret de sortida a un nou CAP i a 32 habitatges socials amb serveis per a gent gran a la Vila de Gràcia. Tots dos incorporen un sistema de màxima eficiència energètica que els fa referents de sostenibilitat. Dimecres es constituïa també la Mesa de Seguiment del procés de Consulta Ciutadana sobre la transformació de la Diagonal. I divendres fèiem un Plenari Municipal on, entre d’altres moltes coses, vam debatre l’Informe Anual de la Síndica de Greuges (gràcies Pilar per l’excel.lent feina feta aquests 5 anys i pel teu compromís humà), vam aprovar un molt bon Reglament d’Ús del Català, i vam frenar una proposta de caire xenòfob del PP, tot i defensant el dret a l’empadronament de tothom qui viu a Barcelona, sense excepcions, tal com ho estem fent.

Més enllà de la política municipal, aquesta setmana hem assistit a l’intent de gir clarament dretà del govern de l’estat, que ha tingut la seva expressió més rellevant en la proposta de retallar el sistema públic de pensions. Espero que les esquerres polítiques i socials sapiguem impulsar una enèrgica resposta en defensa dels drets socials. Per cert, avui un Informe d’UGT ens explica que a Catalunya 1,4 milions de treballadors/es guanyen menys de 1.000 euros al mes. Un inframileurisme amb rostre de jove, dona i persona d’origen immigrant. Aquestes xifres de pobresa i vulnerabilitat econòmica d’amplis sectors del país coexisteixen amb una altra realitat. Ahir sabíem que el president del BBVA, Francisco González, percebrà una pensió de jubilació de 79,7 milions d’euros. I el secretari general del banc, José Maldonado, només 13,5 milions de jubilació anticipada, "en metàlic i d’una sola vegada". Quin escarni. I a sobre pontifiquen sobre la necessitat, per sortir de la crisi, de reformes laborals i de pensions contra els treballadors/es. No, diguem-ho ben clar: la crisi són ells. La crisi és el sistema d’immoralitats i injustícies sobre el que cavalquen els gonzález i els maldonado de torn. Transformarem aquest sistema. Com deia el dijous el Joan Herrera a Can Felipa: “fem-los arribar el missatge que menys s’esperen: no els necessitem”. I com deia també el Joan en la seva excel.lent i il.lusionant conferència: “construirem una aliança contra la por i la prepotència, ètica i solidària entre generacions… i ens atrevirem amb aquells amb que ningú no s’atreveix”.