A Barcelona, cap a un nou urbanisme ecològic i al servei de les persones

En el marc del procés participatiu “Diàlegs amb Barcelona” vam compartir, fa uns dies, una molt interessant trobada amb persones vinculades al món de l’urbanisme. S’ha tendit a situar l’urbanisme, al llarg d’aquests últims 30 anys de construcció democràtica de Barcelona, com l’element vertebrador de qualsevol projecte de ciutat. Crec que s’ha comès un excés. I que la “sobrecentralitat” de l’urbanisme en l’imaginari col.lectiu i en la pràctica política local ha anat en detriment d’altres dimensions (socials, educatives, culturals, ecològiques) que tenen també capacitat d’expressar l’aposta per determinats models de ciutat. Des d’ICV-EUiA hem sostingut que l’enfortiment de les polítiques de sostenibilitat, de lluita contra l’exclusió, o de radicalitat democràtica són elements que doten d’identitat, també, el projecte de la Barcelona per la que estem treballant.

Però al costat d’aquesta idea, vull expressar un altra amb molta força: ha arribat el moment de fer un pas endavant en l’àmbit urbanístic. De construir un entramat de reflexions i propostes que expressin el model urbanístic de l’esquerra verda per la Barcelona d’aquesta nova dècada. A partir del convenciment que un altre urbanisme és possible, ecològic i al servei de les persones. Un nou urbanisme que ha de reivindicar el llegat d’un procés històric de dignificació dels barris, de creació d’equipaments i espais públics, de lluita contra les desigualtats territorials. Però que ha de ser capaç de superar, en clau democràtica i d’esquerres, la lògica del mercat i de les plusvàlues, dels interessos urbanístics dels poderosos. I ha de ser capaç, també, d’incorporar les noves dimensions de l’ecologisme urbà, i del dret de tothom a un habitatge digne.

El repte és rellevant i ambiciós, però l’hem d’afrontar amb il.lusió i audàcia política. La Barcelona ecològica i inclusiva -la que situa les persones i els seus entorns i temps de quotidianitat com a clau de volta del projecte de ciutat- s’ha de plasmar en clau urbanística, ha de tendir cap a determinades configuracions en l’espai urbà. L’objectiu és, doncs, articular una nova manera de pensar i practicar l’urbanisme a Barcelona. Un urbanisme entès com el conjunt de pràctiques democràtiques orientades a generar una xarxa d’entorns (equipaments, carrers, places, barris) i de valors/emocions (identitats, memòries, referents) que converteixin els espais urbans en llocs amb significat, en marcs sostenibles per la convivència intercultural i la nova quotidianitat. Haurem d’anar desplegant els continguts d’aquest nou ecourbanisme, per mitjà del diàleg i l’elaboració participativa de reflexions i compromisos. Per iniciar i dotar de certes pautes el procés, us proposo un primer decàleg obert d’idees.

Ens comprometem a treballar a Barcelona per un nou urbanisme ecològic i al servei de les persones que:

1.   Rebutja i supera la lògica de transformació de la ciutat a cop de gran esdeveniment

2.   Incorpora els principis de l’habitabilitat sostenible: fer ecociutat, barri a barri.

3.   Aposta per la mobilitat pública i ecològica, reduïnt substancialment l’espai dels cotxes

4.   Es practica en tot moment des del diàleg i la plena implicació de la ciutadania

5.   Situa en el centre de les prioritats una política pública d’habitatge digne per tothom

6.   Fa efectiva la mixtura d’usos, la complexitat urbana i l’equilibri territorial

7.   Prioritza l’escala de proximitat, les claus comunitàries, de barri i de vida quotidiana

8.   Protegeix i preserva teixits històrics, patrimoni, memòries i vincles emocionals

9.   Articula espais públics per les llibertats i la convivència, des d’una mirada de gènere

10. Redistribueix els valors de centralitat en el conjunt de l’àmbit metropolità
_______________________________________________________________

Caldrà anar enriquint aquestes pinzellades i aportar-ne d’altres. Des d’ICV-EUiA treballarem per ser referents d’aquest altre ecourbanisme possible i necessari al servei d’una Barcelona més humana i habitable.