A l’entorn de la visita de Ratzinger

Al Barcelona Informació d’aquest mes d’octubre, en la secció “els grups municipals opinen” faig un breu article, “Ratzinger, el rostre de la intolerància”, sobre la propera visita del Papa a Barcelona. Al llarg d’aquests últims dies, l’escrit ha suscitat tres tipus de reaccions crítiques. En primer lloc, aquelles que simplement expressen el desacord amb el fet mateix de la seva publicació al butlletí municipal; d’altra banda aquelles que, sense entrar en el nucli de les meves reflexions, apunten contra la manera d’abordar la laïcitat i el fet religiós per part d’Iniciativa; finalment, les que defugint també el tema en qüestió, aprofiten per carregar genèricament contra ICV. El to general de la majoria d’elles és força decebedor, lliscant amb molta facilitat cap a la desqualificació, sovint personal.

No vull entrar ara en cap debat general sobre el que aporta l’esquerra verda nacional a Barcelona i Catalunya. Intentem, en tot cas, bastir una proposta diferent, moderna i transformadora, que emergeix amb molta força a tota Europa. Que treballa des de la quotidianitat per la llibertat real de tothom, perquè es puguin realitzar en igualtat tots els projectes de vida, amb vincles de fraternitat i de respecte al medi ambient. I ho anem fent, al costat de moltes persones, amb avenços reals, sòlids i concrets. Amb encerts i errors. No vull tampoc reproduir cap estil desqualificador, no crec que sigui en cap cas necessari, ni aporta res al debat de les idees.

Però sí voldria precisar algunes coses en relació als dos primers elements de crítica.

- Crec que és bo i enriqueix la deliberació democràtica que s’aportin veus favorables i contràries al que representa Ratzinger. Crec que serà positiu i eixamplarà els marges de la nostra esfera pública que la ciutadania exerceixi el dret a manifestar-se i expressi elements de denúncia o de suport a Benet XVI. Jo he proposat consideracions crítiques de fons, és la meva contribució al debat. I sí, ho he fet com a cap del grup municipal d’ICV-EUiA a Barcelona; no des del rol institucional de tinent d’alcalde. En la mateixa pàgina el senyor Fernández Díaz fa un article travessat per posicions xenòfobes, els continguts del qual rebutjo radicalment –com estic segur que fa la immensa majoria de la ciutadania; defenso, tanmateix, el seu dret a expressar-les.

- I sí, les meves reflexions s’inscriuen en un marc de construcció col•lectiva. A ICV-EUiA reconeixem el valor que la diversitat de creences aporta a la societat. Respectem el fet religiós com una manera més d’expressar la dimensió espiritual de les persones. Sabem també que hi ha altres formes de viure aquesta dimensió que no passen per les creences religioses. Cap problema. No es tracta de contraposar l’ateisme a la fe religiosa; ni d’instal•lar el conflicte entre creences. Tot al contrari, a ICV-EUiA defensem la laïcitat com l’espai públic necessari on sigui possible construir ponts i relacions de convivència en la diversitat, sense imposicions derivades de cap codi religiós. Com l’espai compartit dels drets humans. Les institucions enteses com l’àmbit de la laïcitat positiva, la que frena qualsevol imposició o privilegi d’una religió; la que acull la diversitat i el pluralisme moral.

Més enllà d’això, voldria subratllar dos aspectes de fons que s’apunten a l’article.

• L’església catòlica gaudeix avui a Catalunya i a tot l’estat espanyol d’una situació de privilegi contrària als principis de la laïcitat. El 2010 ha rebut uns 6.000 milions d’euros de diner públic. Només 240 milions provenen de l’aportació del 0,7% de l’IRPF que cada ciutadà/na pot destinar a l’església catòlica (per cert, a cap altra religió). La resta és finançament de l’església amb els diners de tota la ciutadania. Ho crec injust en clau democràtica. L’església catòlica ha de tendir a autofinançar-se, com ho fan la resta de confessions. Seria un canvi rellevant cap a la laïcitat i l’aprofundiment qualitatiu de la nostra democràcia.

• D’altra banda, la doctrina fixada per la jerarquia catòlica és contrària al drets civils i, projectada sobre una societat complexa i heterogènia, esdevé generadora de riscos i situacions de prejudici, marginació i exclusió social. Ratzinger s’ha mostrat contrari a la maternitat lliure i desitjada; a la igualtat entre homes i dones; entre homosexuals i heterosexuals; entre famílies tradicionals i nous grups familiars. Contrari a col•laborar en la lluita contra el VIH/Sida per mitjà de l’únic mitjà efectiu de prevenció: l’ús del preservatiu. Ratzinger va fer la vida impossible als teòlegs de l’alliberament (Boff, Sobrino…) i acaba de comparar “l’ateisme amb la tirania nazi”. És el cap d’un estat que no és membre de l’ONU i que no ha ratificat les principals convencions de drets, ni la resolució per l’abolició de la pena de mort. Sincerament, crec que Benet XVI reflecteix, amb la seva trajectòria, la cara més anacrònica i intransigent de l’església catòlica.

Des del respecte a Ratzinger, però també des del dret a confrontar les seves posicions, els representants d’ICV-EUiA estarem al costat de les persones i col•lectius que expressaran la defensa d’una ciutat solidària, acollidora de la diversitat i impulsora dels drets civils. I seguirem treballant per construir-la. Colze a colze amb persones creients i no creients. Amb moltíssims cristians de base, la fe dels quals és motor de transformació. La Barcelona d’avui, de barris dignes i d’inclusió social, seria impensable sense persones com Mossèn Pere Relats, el germà Adrià Trescents o el Pare Manel, per posar només alguns exemples. A ells i a tot el que representen, la meva sincera devoció.

8 comentaris:

19 d’octubre de 2010 a les 15:40 Anònim ha dit...

Avant de critiquer le représentant de l'Eglise catholique , Benoît XVI , ce serait bien de penser un peu. Ce qu 'il vous manque dans vos propos peu convaincants c'est le bon sens. Sans lui et la franchise comme base et un vrai souci de rechercher le bien (temporel et spirituel)de vos contemporains , il vous sera impossible de vous quitter les écailles de boue qui vous maintiennent dans une obscurité total. Utilizar vuestra inteligencia para servir la Verdad que es la que os hara libre. La mentira y la hipocresia no llevan a ningun sitio.

19 d’octubre de 2010 a les 19:15 El mosquit i el camell ha dit...

Ei, com que jo sóc una dels que ha dit penjaments quan vaig llegir la notícia (no la nota) al diari, vull agrair-te aquesta reflexió. En la major part de coses estem d'acord. Però jo crec que una decisió així cal explicar-la molt bé. Perquè si no, molta gent se sent inútilment rebutjada. Crec que ens agradi o no, Ratzinger representa més coses i no només per a gent poc crítica. En fi, bona feina i gràcies per la teva tasca!

19 d’octubre de 2010 a les 21:49 Josep Puigdengolas ha dit...

Felicitats per l'article. Estic orgullós de l'exercici de coherència que fem a diari.

20 d’octubre de 2010 a les 18:12 Anònim ha dit...

Hauries fer-vos ressò dels últims escandalosos comentaris de Duran i Lleida al seu bloc al fil de la visita de Razinger. A mi em semblen més escandalosos que els comentaris homòfob que va realitzar fa diversos mesos aprofitant aquest mitjà. En aquests cometaris Duran arriba a jujusficar el cop d'estat de Pinochet. Diu textualment en el seu blog Duran:

"La mort d'Allende el va dignificar però la Seva Responsabilitat en el cop no és Pot ignorar sense que aixó, en cap Moment, Hagi de justificar a Pinochet, la Seva intervencions militar i la Seva dictadura"

21 d’octubre de 2010 a les 0:59 Anònim ha dit...

Antes de realizar ciertas declaraciones, le aconsejo que mire este enlace http://www.holyseemission.org/index2.html.

Como podrá observar (siempre y cuando tenga un nivel aceptable de ingles) la santa sede es MIEMBRO PERMANENTE OBSERVADOR EN LA ONU de igual forma que lo es Palestina, yo le recomendaría que cambiase su ultima publicación en el blog

21 d’octubre de 2010 a les 19:53 Anònim ha dit...

Gràcies Ricard pel comentari del teu blog "A l'entorn de la visita de Ratzinger". No te el tò que tenia el teu article "Ratzinger, el rostre de la intolerància" i aixo és el que esperava de tu i del grup que representes. El repecte ,dins la discrepància, envers Benet XVI. ¿Has aprofundit alguna vegada perquè escoltem el seu missatge, arreu del mon, tot tipus de gent, de tot tipus de creències?
No es tracta de presupostos ni de Catalunya. Pot ser , com diu LLuis LLach en una de les seves cançons,
encara no has descobert "la inmensitat d'un cel en el que mai no has volat". Magda

22 d’octubre de 2010 a les 13:14 Jordi Morrós ha dit...

En el blog "El mosquit i el camell" de la Mercè Solé jo també vaig ser molt crític amb la forma de l'escrit "Ratzinger i el rostre de la intolerància".

Hi ha temes que no es poden tractar a la secció "Els grups municiapls opinen" del Butlletí Informació de l'Ajuntament de Barcelona ja que aleshores l'escrit (que pot tenir en el fons elements molt interessants de reflexió) acaba prenent un to més proper al pamflet que no pas a una reflexió crítica i necessària des de la discrepància.

2 de novembre de 2010 a les 15:30 marta ha dit...

Felicitats per expressar l'opinió (políticament incorrecta, econòmicament adversa) sobre la visita del Papa.
Un dubte: el fet d'ésser un cap d'estat, fa inqüestionable la bona rebuda?