Aquest cap de setmana ha començat la campanya electoral. Els propers dies, la gent d’ICV-EUiA de Barcelona tenim un objectiu prioritari: treballar a fons per tal d’obtenir un magnífic resultat electoral. Tenim un candidat i unes candidatures excel.lents. Hem fet un conjunt d’aportacions substancials en el marc del govern d’esquerres: ampliació dels drets socials i polítiques públiques d’habitatge, més impostos per als rics, lluita contra el canvi climàtic i nova cultura de l’aigua, avenç en l’autogovern i enfrontament amb l’estat per la retallada de l’Estatut. Ho expliquem i ho posem en valor des del compromís i la coherència. Sabem que només des d’una nova majoria plural d’esquerres i catalanista seguirem avançant. L’alternativa és la dreta neoliberal: el programa de retallades socials, privatitzacions, regals fiscals, trinxament del territori i explotació dels recursos naturals que tan bé representa CiU.

Ara els reptes són encara més grans. Estem immersos en una crisi profunda, amb impactes socials forts sobre les persones més vulnerables. La necessitat de transformacions ecològiques per preservar el futur del clima i del planeta són més apremiants que mai. El conflicte amb l’estat, que encalla el nostre autogovern, no es pot ja resoldre amb la lògica del peix al cove. Enfront a tot això, hi ha dues possibilitats: la resignació, la renúncia a fer del vot un instrument de lluita; o bé la rebel.lia, el vot a ICV-EUiA com a expressió de dignitat personal i col.lectiva, per dir ben fort que l’esperança és possible, que no és veritat que no s’hi pugui fer res contra les imposicions dels mercats i dels poderosos.

ICV-EUiA és l’aposta de l’esperança, de la construcció col.lectiva d’un futur diferent, d’una Catalunya més justa, ecològica i lliure. Altres faran volar coloms, o s’apuntaran a l’estil dels enunciats polítics oportunistes i sense continguts. Nosaltres seguirem fidels a la nostra manera de fer: explicant propostes concretes per superar la crisi amb una aposta molt potent per l’economia verda, sostenible, com a font de generació d’ocupació de qualitat; desgranant idees per un estat de benestar més fort, més redistributiu i més pròxim, que permeti la realització de tots els projectes de vida en igualtat de condicions; desplegant un full de ruta nacional molt ambiciós, que incorpora l’articulació efectiva de l’exercici al dret a decidir des de la cohesió social d’una Catalunya que vol seguir sent un sol poble.

Val la pena i és possible. Cal esmerçar-hi tots els esforços, dia a dia. Perquè ICV-EUiA sigui el referent de la gent senzilla, que lluita amb esperança. Perquè un bon resultat d’Iniciativa, que estic convençut que es produirà, és la millor garantia perquè totes les esperances es concretin en canvis reals, canvis que només seran possibles amb una ICV-EUiA molt més forta.

Tenia dubtes sobre si calia o no aportar algun altre comentari un cop passada la visita de Benet XVI. Crec que sí, atès l’impacte que tot plegat ha tingut. Tres pinzellades. En primer lloc, és bo que hàgim obert un espai de deliberació democràtica d’idees i manifestacions a l’entorn d’aquesta visita. Potser alguns, la jerarquia catòlica i els representants de la dreta política i moral, pretenien un escenari on s’expressessin suports i se silenciessin crítiques; on la complicitat de les institucions no fos qüestionada. No ha estat així. Milers de catòlics han pogut expressar la seva adhesió a Benet XVI; les cristianes i els cristians de base han denunciat l’allunyament del Papa en relació al missatge evangèlic d’austeritat, i han reclamat una església plural i sense discriminacions internes vers les dones; milers de persones –i més de 60 entitats agrupades en la Plataforma “Jo no t’espero”- hem defensat de forma personal i col.lectiva la laïcitat, contra els privilegis de la jerarquia eclesiàstica (6.000 milions d’euros de diner públic a l’any) i contra l’ús sistemàtic d’aquests privilegis per intentar imposar al conjunt de la societat un codi moral contrari a la igualtat i als drets civils. En segon lloc, les declaracions i la homília ahir de Ratzinger han estat ben esclaridores. Ni rastre d’un missatge socialment compromès i obert als nous temps, ni rastre de l’esperit del Concili Vaticà II. S’ha expressat obertament el to pre-conciliar, anacrònic, defensiu, intransigent en relació a les realitats emergents. En tercer lloc, i això és el més rellevant, estic convençut que el discurs del Papa està socialment superat, i de forma irreversible. Barcelona i el conjunt del país configuren avui societats on totes les formes de consciència es respecten en igualtat, on el control social per part d’una confessió –de qualsevol confessió- ja no és possible, on les dones i els homes volem compartir, de forma paritària, espais familiars, afectius, laborals, públics... on les dones han guanyat el dret a decidir sobre el seu propi cos, on totes les formes de família convivim i aportem diversitat, on els matrimonis homosexuals han aconseguit reconeixement i igualtat, on la gent jove i de totes les edats sap que pot estimar-se com vulgui, i sap també que l’ús del preservatiu és un factor clau de salut i responsabilitat.

Cal seguir treballant per consolidar arquitectures de convivència des de la laïcitat, i per la superació dels privilegis materials i simbòlics encara persistents, i ja del tot inexplicables.La gent d’ICV-EUiA ens hi sentim compromesos. Hem actuat tots aquests dies amb coherència: hem estat el contrapunt a un rol institucional impropi de l’estat laïc, hem teixit complicitats amb les persones i les entitats que han fet de contrapunt social a la visita de Benet XVI. Seguirem treballant per fer de Barcelona referent d’igualtat i de drets civils, una ciutat orgullosa de totes les formes d’estimar-se i de conviure (digui el que digui el Papa de Roma).