2011, començant l'any amb força (...i recordant quico sabaté)

Gairebé passades les festes, i esperant la nit màgica de Reis, toca la represa de l’activitat ordinària. 2011 serà un any intens i apassionant. La crisi seguirà causant impactes socials molt durs. Les polítiques de retallada de drets i serveis, impulsades pel govern de l’estat, i les que ja de forma molt preocupant ens anuncien els consellers del nou govern de la Generalitat, no faran més que eixamplar desigualtats i injustícies. Retallades salarials, congelació de pensions, reforma laboral precaritzadora, supressió de prestacions socials... sacrificis sobre els col.lectius més febles; en un any en el que els beneficis de les grans corporacions de l’IBEX 35 han crescut un 19%, arribant als 50.000 milions€, i en el que les retribucions dels seus alts directius han augmentat un 16% situant-se en una mitjana de 699.000€. El president Mas ens diu que les retallades seran fortes, el conseller Mas-Colell apunta a la despesa sanitària... i simultàniament ens confirma que transferirà 600 milions€ de diner públic als més rics, via supressió de l’impost de successions. Tot plegat requerirà molta lluita, resistència i alternatives.

Sí, perquè les alternatives són possibles. A Barcelona, hem aprovat i desplegarem un pressupost per al 2011 amb forts increments de la despesa social (12%) i ocupacional (19%). Un pressupost que és el contrapunt polític a la lògica de les retallades i que serà un factor clau de lluita contra la crisi i inclusió social. Un pressupost que culmina un cicle de 4 anys en el que la despesa social i ambiental a Barcelona ha crescut un 49,6% (de 585 a 877 milions €), multiplicant per 2,5 l’augment de la despesa municipal global. ICV-EUiA, al govern de la ciutat, com a motor i garantia d’un ajuntament que aposta per una sortida socialment justa i ambientalment sostenible a la crisi.

Tindrem l’oportunitat de parlar molt de política i de política municipal al llarg dels propers mesos. Haurem de fer un esforç final intens i ple d’il.lusió per afrontar les eleccions del 22 de maig. Unes eleccions on ICV-EUiA serem el referent polític de la majoria social progressista de la ciutat que vol una Barcelona diferent i millor, més humana i habitable. Fidels a les necessitats i les aspiracions de justícia i de futur de la gent senzilla, dels barris. Al llarg dels propers mesos, la nostra trajectòria de compromís  i coherència l’anirem expressant en forma de  lluites, propostes i somnis; d’una manera innovadora i creativa de vincular la política municipal amb la vida quotidiana de la gent: escoltant i dialogant molt, empatitzant amb les dificultats i les esperances de la majoria. Ho farem carregats de confiança, en el marc d’un espai pòlític sòlid, que no ha de resoldre cap crisi de projecte ni de lideratge, i convençuts que podem tenir un molt bon resultat electoral, per seguir a peu de carrer impulsant la transformació social i ecològica de Barcelona, una ciutat de barris millors on la gent sigui més feliç.    

Avui, però, volia acabar aquest primer escrit de l’any al Bloc amb un petit record i homenatge. Eren les 8 del matí del 5 de gener del 1960, l’anarquista Quico Sabaté, el guerriller més emblemàtic de la resistència antifranquista armada, era assassinat al carrer Sta.Tecla de Sant Celoni (Vallès Oriental). Avui fa exactament 51 anys. Quico Sabaté va ser membre de la CNT des de molt jove, va combatre al front d’Aragó i a la columna Durruti, i perduda la guerra va jurar no rendir-se mai davant Franco. I no s’hi va rendir. El 4 de gener de 1960, va poder escapar d’un setge de la guàrdia civil al Mas Clarà, al Pla de l’Estany, on van caure tots els seus companys. En la seva fugida va arribar a Sant Celoni buscant un metge que l’atengués de les ferides. Allà, però, es va creuar amb un membre del somatent, secretari local de Falange, que el va assassinar. Quico Sabaté va ser enterrat fora del cementiri perquè el bisbat de Barcelona no va autoritzar la seva sepultura: el resistent no va tenir dret ni a descansar en pau. L’any passat, en el 50è aniversari, la seva filla Alba i el seu amic Salvador –que el va ajudar a l’exili- expressaven amb llàgrimes als ulls l’emoció i el reconeixement cap a un procés encara incipient de recuperació de la memòria. Avui a Sant Celoni la tomba de Quico Sabaté té flors. Flors que expressen record i afecte. I també testimoni de futur. De compromís per seguir treballant, arreu, per ciutats amb barris millors on la gent sigui més feliç.