Serenament apassionats

Divendres, en un magnífic acte organitzat per la gent d’Iniciativa d’Horta-Guinardó, l’Elsa Blasco deia que aportem a la ciutat una passió serena, com a forma de fer, d’implicar-nos en la transformació social i ecològica de Barcelona. M’agrada molt aquesta expressió. La serenor que ens confereix una llarga trajectòria de compromís per la ciutat, de lluita i de govern des de valors inclaudicables, a partir dels quals hem deixat empremta en els barris de Barcelona: hem contribuït a fer-los més humans i habitables. Però una serenor que no renuncia a un sol bri d’apassionament. La passió que es tradueix en actituds de rebel.lia i creativitat, en vincles emocionals amb la gent, en ganes de seguir escrivint un futur diferent i millor per Barcelona. L’acte d’Horta-Guinardó i la culminació del procés dels “Diàlegs amb Barcelona” marquen, d’alguna manera, un procés d’inflexió en el camí cap a les eleccions municipals del 22 maig. Eleccions que afrontem amb un únic gran objectiu: fer d’ICV-EUiA el referent polític de la majoria social progressista de Barcelona que aposta per construir una quotidianitat solidària, ecològica i convivencial; contra els poderosos i contra el desànim.

El procés dels “Diàlegs amb Barcelona” ha estat una experiència innovadora i d’una gran riquesa política. Hem fet 42 Diàlegs, temàtics i territorials, on han participat a l’entorn de 150 organitzacions socials, veïnals, comunitàries i culturals de la ciutat. Més enllà de les idees concretes que s’incorporaran al programa electoral d’ICV-EUiA, voldria destacar dos aspectes. D’una banda, la valoració molt positiva de tothom a l’entorn del diàleg horitzontal entre una força política i el teixit social de Barcelona, amb voluntat d’escolta activa i aprenentatge, de reconeixment mutu, de travar complicitats sòlides. D’altra banda, la descoberta a fons de la Barcelona del compromís, de milers de persones reflexives i crítiques que traudeixen el seu inconformisme en acció positiva, des d’un col.lectiu de mestres renovadors, al fòrum de vida independent; des d’una xarxa d’acollida a un projecte de voluntariat amb la gent gran; des d’una cooperativa d’energies renovables a un centre social okupat. Valors compartits, suma de compromisos, generositat i confiances creuades, una bona fórmula per avançar.

L’acte d’Horta-Guinardó va ser una injecció de moral en tota regla. Un districte on s’ha fet una feina increïble al llarg de vuit anys, on l’equip d’ICV-EUiA liderat per l’Elsa ha marcat la diferència. Ara podem dir-ho sense complexos, descaradament; i sense cap arrogància, com sempre. Un balanç de transformacions que toca la fibra, ple de millores concretes i carregat de valors: urbanisme ecològic per viure (demolició del viaducte del Guinardó, illa d’equipaments del mercat…), inclusió social i acció comunitària (barris accessibles, més de 10 equipaments socials nous, programes com Carmel Amunt, Interxarxes o Nous veïns i veïnes), identitat i memòria urbana (expropiació de Can Fargues, Tres Turons...), radicalitat democràtica (11 Consells de Barri...) en fi, una feinada feta amb tanta serenor i tenacitat, com passió i rauxa. Una feinada que només ha estat possible perquè l’ha liderada ICV-EUiA, una regidora-veïna d’esquerres i ecologista, quotidiana, dialogant, passional i molt valenta.

Això és ICV-EUiA, l’únic espai polític de lluita i esperança a Barcelona. L’única garantia per fer possible un projecte nou i d’esquerres. Ho ha de saber la gent. Hem de treballar molt, barri a barri; no queden ni quatre mesos per les eleccions. Ens hi tornarem a deixar la pell. Valdrà la pena. No posem límits als nostres somnis per Barcelona; ni a la nostra voluntat de creixement electoral. Som-hi, serenament apassionades.

2 comentaris:

30 de gener de 2011 a les 17:57 Pere Nieto ha dit...

El sopar d'Horta-Guinardó va ser molt interessant i molt agradable. A vegades és difícil aconseguir que un acte sigui emotiu i dens alhora, però crec que ho vam acosneguir. Gràcies

6 de febrer de 2011 a les 21:35 Anònim ha dit...

cal explicar bé la feina feta en l' àmbit de les polítiques socials especialment... per què els mitjans no s' en fan prou ressò ?