Diàleg amb el moviment veïnal de Ciutat Vella

Des de ICV-EUiA intentem construir un tipus d’acció política transparent i oberta a la ciutadania: amb capacitat d’escolta activa i de diàleg amb el teixit social dels barris. Aquesta voluntat emmarca la recent trobada d’intercanvi del nostre grup municipal amb el moviment veïnal de Ciutat Vella. El districte central-històric de Barcelona ha tingut sempre xarxes comunitàries i associatives que han estat determinants, tant en l’articulació de propostes de millora de les condicions de vida, com en la resistència enfront a processos d’agressió urbana. Podem recordar les pràctiques de planejament popular entre 1976 i 1979, o la campanya de denúncia social “Aquí hi ha gana” el 1987. Recentment, les AAVV i les entitats de Ciutat Vella han tingut un paper clau en la construcció de pautes de convivència intercultural, o en la resposta a dinàmiques neoespeculatives. Amb tots els elements de dificultat presents, el capítal social de Ciutat Vella és un valor bàsic, a preservar i enfortir.     

La realitat del Districte és complexa. De forma molt esquemàtica es pot dir que fa dues dècades les lluites veïnals i les polítiques públiques van aconseguir fer front, en bona part, a la degradació urbana i a l’expulsió del col.lectiu resident. I van obrir processos de regeneració i acollida. Ciutat Vella presenta avui, en conseqüència, una estructura social multicultural, rejovenida i interclassista; i la majoria dels seus espais públics funcionen com a llocs de trobada i convivència. Al costat d’això, noves realitats han impactat els barris aquests darrers anys: riscos emergents d’exclusió social, assetjament immobiliari, impactes negatius del neoliberalisme turístic. S’han tensat els equilibris. Avui Ciutat Vella afronta dilemes de fons. Cal enfortir les polítiques d’habitatge social, inclusió, convivència, regulació d’usos i canvi substancial de model turístic. Les voluntats polítiques del govern de CiU, tanmateix, semblen orientar-se en sentit força contrari.

En aquest context, la nostra trobada amb el moviment veïnal de Ciutat Vella se situa en la perspectiva de generar espais de diàleg i acord a l’entorn d’una agenda de temes-clau. 1) la defensa del pla d’usos pel que fa a la prohibició de noves places hoteleres i a la plena regulació dels apartaments turístics; 2) la defensa de la política d’inversions de proximitat per mitjà d’un instrument tan valuós com la Llei de Barris; 3) les propostes de mobilitat sostenible que treguin els cotxes de la Rambla, i en bona part de Via Laietana i de l’eix transversal que va de la Carbonera a la Ciutadella; 4) l’oposició frontal a la nova marina de luxe, en el marc de l’urbanisme privatitzador del Port Vell ; 5) l’aposta pels plans comunitaris i per un espai públic de convivència en llibertat. I de forma transversal el compromís amb la participació ciutadana real, amb la implicació del teixit social, el moviment veïnal i la ciutadania, en tant que protagonistes en la definició dels elements de futur de Ciutat Vella. 

A la dreta local –CiU i PP- no els hi agrada que les classes populars visquin a espais centrals d’alt valor simbòlic; no els hi agrada la diversitat cultural i el pluralisme de formes familiars; no els hi agrada que creixin valors d’innovació social i transgressió cultural al bell mig de Barcelona. A nosaltres sí. A la dreta local –CiU i PP- els hi agrada imaginar-se Ciutat Vella com a plataforma de negocis turístics i nàutics, i amb la polícia preservant la pax urbana al servei del business-friendly. A nosaltres no. El govern comença a fer polítiques en aquesta direcció. El nostre compromís: resistir-les. I generar alternatives des de la creativitat i el diàleg amb la ciutadania.

1 comentaris:

22 de gener de 2012 a les 18:49 Gerard Domínguez i Reig ha dit...

"Tenim un compromís amb Barcelona" era el títol d'un post que publicava al meu blog a mode de suport a la campanya d'ICV-EUiA a Barcelona


http://dominguezireig.blogspot.com/2011/05/tenim-un-compromis-amb-barcelona.html

Avui, es demostra un cop més que l'esquerra transformadora ha de seguir i segueix tenint un paper essencial en la construcció d'alternatives públiques, d'alterantives de lluita, d'alternatives polítiques.

Iniciativa per Catalunya té un compromís amb Barcelona i, considero, aquest cada cop és més clar: impedir que l'esfera pública - la de tots- es retiri d'espais bàsics de benestar en favor, òbviament, de l'esfera privada - la de pocs.