Enfront la dreta i la sociovergència: el temps de l'alternativa.

El nou curs comença a posar-se en marxa. També a Barcelona i a la política municipal. Vam tancar el primer any d’aquest mandat fent una valoració molt crítica del govern de CiU a l’Ajuntament. Un alcalde sense model de ciutat, sense cap decisió d’inversió rellevant. Plegat a les retallades i als incompliments de la Generalitat, sense lideratge, ni ambició. Això sí: apujant com mai el preu del transport públic i retallant serveis de bus als barris, degradant la qualitat de les escoles bressol, desmantellant les polítives actives d’ocupació, privatitzant la gestió de l’aigua i criminalitzant les treballadores sexuals més vulnerables. La doble dimensió del govern de Xavier Trias: d’una banda la manca d’acció estratègica i l’afebliment de la ciutat com a projecte col.lectiu; d’altra banda el gir cap a la dreta, antiecològic i autoritari: les polítiques de l’1%.

ICV-EUiA hem confrontat nítidament aquestes polítiques. I hem impulsat alternatives: des de les super-illes als nous títols de transport públic amb tarifes planes i socials; des de l’impost turístic i la nova taxa als caixers fins a la garantia de les beques-mejador. I ho hem fet colze a colze amb la ciutat que lluita, amb la gent dels barris. Les educadores del 0-3 i de les escoles municipals, els treballadors de Barcelona Activa o de Parcs i Jardins, els residents als assentaments de Poblenou, o les AAVV afectades per les retallades han entrat a l’Ajuntament (a les comissions, al plenari...) i han tingut veu al fil de molt treball conjunt amb el grup municipal d’ICV-EUiA.

Ara caldrà redoblar esforços i fer passes endavant significatives. Hi serem, amb capacitat de lluita i força, amb idees i il.lusions renovades. Més enllà del dia a dia, les properes setmanes seran importants en la resolució d’alguns interrogants polítics a l’Ajuntament. Xavier Trias no pot tirar endavant ni el PAM ni els pressupostos des de la seva minoria. Tant el PP com el PSC flirtegen per fer-li costat. ICV-EUiA enfortirem complicitats amb els moviments socials, els barris i la gent que lluita; per forjar espais de resistència i per construir l’alternativa. Perquè ja sabem on ens porten les polítiques de l’aliança de dretes (CiU-PP): més repressió a l’espai públic, retallades educatives, desnonaments exprés i desgravació de la mobilitat privada. Però també sabem on ens porten les polítiques sociovergents (CiU-PSC): ordenança del civisme, privatització de l’aigua, urbanisme elitista (hotel Vela...), JJ.OO d’hivern. Confrontarem les polítiques de l’1%, tant si es presenten en format d’acord CiU-PP o en format sociovergent. 

I encara més important. Des de les alternatives a les polítiques, transitarem cap al procés de construcció de l’alternativa política. Una alternativa que haurà de definir banderes, continguts i esperances; que haurà d’articular els fils de la igualtat, l’ecologia, el treball, la creativitat i les llibertats. Però que també i sobretot haurà d’emergir des de les noves formes de compromís social i ciutadà, des d’una aposta per superar la vella política. ICV-EUiA serà necessària, imprescindible. Però ni molt menys suficient. L’alternativa requerirà confluència social i política: generositat i reconeixement mutu d’aportacions. Barcelona pot ser clau en el canvi d’hegemonies i en l’obertura d’escenaris majoritaris de nova política. Som una ciutat amb moltes energies ciutadanes de transformació, amb moltes pràctiques socials des de valors alternatius. Caldrà expressar-ho amb força en l’escenari de la política municipal. A Barcelona, l’alternativa a la dreta i a la sociovergència és possible i pot ser majoritària. ICV-EUiA seguirem treballant per fer-la possible.