Carrer de l'Aurora (o Juan Andrés Benítez)

El Raval és un barri de classes populars, multicultural i on s’articulen cada dia dinàmiques de convivència en la diversitat i el respecte. És també una comunitat colpejada per la crisi i les desigualtats; i pressionada per un model turístic al servei del negoci d’uns quants, i privatitzador de l’espai. Un barri per viure, lluitador i solidari, ple de dignitat i amb moltes fragilitats. 

El 6 d’octubre a la nit, al cor del barri, els Mossos d’Esquadra clavaven cops de puny i puntades de peu a un veí del Raval, Juan Andrés Benítez. Poc després moria. L’escenaria era el petit carrer de l’Aurora, a ponent de la Rambla del Raval. La mort del Juan Andrés marca un punt d’inflexió, un salt qualitatiu; però s’inscriu en una trajectòria recent de fets molt greus que tenen com a epicentre la Comissaria de Nou de la Rambla. Allà mateix, el mes de juny passat el periodista Bertran Cazorla va ser detingut, agredit i vexat. I poc després, el dia de l’Orgull LGTB, la policia esbotzava la porta de La Bata Boatiné, al carrer Robadors, i desencadenava una batuda intimidatòria i violenta. No pot ser. No pot ser que la violència policial senyoregi els carrers i els locals del Raval. No pot ser tampoc que les treballadores sexuals pateixin de forma quotidiana la pressió policial i siguin expulsades cap a espais d’alta vulnerabilitat a l’explotació. No pot ser que la Guàrdia Urbana segueixi tractant a cop de multa les persones sense llar que dormen als carrers del barri.   

Ha passat gairebé un mes de la mort del Juan Andrés, i s’acumulen informacions i testimonis que van tirant per terra les versions oficials dels fets. Però el conseller d’Interior segueix sense actuar. No ha pres en cap moment cap de les mesures imprescindibles. El director general de la polícia no hauria de seguir ni un minut més en el seu càrrec; els i les agents que van protagonitzar els fets no haurien de seguir ni un minut més de servei. Manel Prat hauria d’haver estat cessat; els polícies apartats cautelarment. Com a punt de partida per crear les condicions necessàries per anar a fons; per realitzar una investigació exhaustiva, transparent, i orientada a dilucidar totes les responsabilitats. Gravíssims els fets, indignant la resposta. Indignants també els fets, vergonyant la resposta.

Però no tot passa per l’escenari del departament d’Interior. La clau local, urbana, de barri és fonamental. No havien de ser, els Mossos, una polícia comunitària?; com pot ser, en canvi, que hagin esdevingut a Ciutat Vella també un factor d’inquietud quotidiana? El model policial de proximitat a Barcelona implica lideratge municipal i participació ciutadana. Com és possible que l’Alcalde no hagi convocat encara el Consell de Seguretat Urbana ?. Què més ha de passar perquè l'Alcalde trenqui el seu silenci ?. Novament, estem davant de l’Alcalde absent d’un govern insensible.

Seguirem exigint, a l’Ajuntament, transparència i justícia. Al Raval, com a tot arreu, la primera trinxera democràtica se situa en la defensa aferrissada dels drets humans, en especial de la vida de les prsones i els col.lectius més vulnerables. No oblidarem el Juan Andrés. I estarem al costat de les veïnes i els veïns del Raval, de la comunitat LGTB, construint dignitat, convivència i futur.