Les
polítiques classistes i les formes autoritàries de governar són dues cares
d’una mateixa moneda a Barcelona. CiU governa d’esquenes a la ciutadania per
poder tirar endavant les polítiques de l’1%. Des de ICV-EUiA no renunciem a
forjar alternatives; tampoc a donar suport al teixit social que lluita per la
ciutat comuna contra la seva privatització. Aquesta setmana, a les Comissions
de Plenari de l’Ajuntament, n’hen tingut alguns exemples emblemàtics.
Desigualtats educatives i pobresa energètica
Les retallades
linials a les escoles públiques afecten de forma més intensa a les situades en
entorns d’alta vulnerabilitat: la supressió d’un suport educatiu o d’un Pla
d’Entorn a Nou Barris o a la franja del Besòs té un impacte molt superior que
la mateixa retallada en un barri benestant. A la dinàmica de les retallades
socialment injustes cal sumar la manca d’inversions educatives. Avui el dret a
una plaça pública de proximitat no està garantit a diversos barris de
Barcelona: no ho està a Poblenou, Sant Andreu, Sagrada Família o Sant Antoni. Enfront
a aquesta realitat, ICV-EUiA hem proposat i aconseguit que s’aprovi
l’elaboració d’un pla de xoc contra
les desigualtats educatives a la ciutat que el govern haurà de
presentar al Setembre. D’altra banda, seguirem insistint en la necessitat de
reactivació urgent de la inversió en noves escoles i instituts.
L’empobriment
de les classes populars i l’increment dels preus dels serveis bàsics ha fet
emergir amb força la realitat de la pobresa energètica. A Barcelona, un 12% de
les llars, a l’entorn de 90.000, tenen dificultats per pagar els rebuts de
l’electricitat i el gas. La resposta dels governs ha basculat entre la
connivència amb l’oligopoli elèctric i el blindatge dels seus beneficis per
mitjà de l’encariment de preus, i un grapat insuficient –indigne en molts
aspectes- de mesures d’ajut social en clau assistencial. Enfront a aquesta
realitat, ICV-EUiA hem proposat i aconseguit que s’aprovi l’obertura de
negociacions amb les companyies elèctriques per part del govern municipal, amb
l’objectiu de concretar una quitança
del deute elèctric de totes les llars en situació de vulnerabilitat.
L’Harmonia a Sant Andreu i Salvem Botticelli a Horta
La gestió
ciutadana és una fórmula de participació directa del teixit associatiu i veïnal
d’un territori en la gestió dels equipaments de proximitat. A Sant Andreu, la
Plataforma d’Entitats ha plantejat un projecte de gestió ciutadana del Casal de
Barri l’Harmonia. No només l’ha plantejat, també ha guanyat el concurs obert
per l’Ajuntament. Tot i així, el govern de CiU en una decisió de caràcter
caciquil sense precedents ha decidit barrar el pas al projecte veïnal i
mantenir el casal de barri tancat. La Federació
d’Entitats ja ha expressat que no renuncia a fer realitat el somni col.lectiu
de l’Harmonia, i que el Casal obrirà i serà del poble i per al poble de
Sant Andreu. Un bé comú, construïnt ciutat comuna.
La plaça
Botticelli és un espai públic del barri d’Horta. El govern municipal tira
endavant un projecte per fer un aparcament d’ús privat que implica posar fi al caràcter comunitari
de l’espai. L’aparcament va associat als requeriments d’implantació d’una nova
superfície comercial que, a més, planteja una amenaça frontal al teixit de
comerç urbà d’Horta. El consell de districte d’Horta-Guinardó va votar
majoritàriament contra el projecte. La
Plataforma Salvem Botticelli, que engloba la immensa majoria del teixit
social dels barris de l’entorn, lluita
per mantenir la naturalesa pública i ciutadana de la plaça, contra el
projecte de privatització urbana i bombolla comercial. Un altre bé comú,
construïnt ciutat comuna.
a la part superior de cada escrit