La gramàtica de les quatre llibertats: cap a un nou contracte ecosocial

Article publicat a Social.Cat (agost 2025)

Els barris, les ciutats, les quotidianitats… que van sorgint de les grans transicions del canvi d’època (ecològica, cultural, digital, sociodemogràfica…) són molt diferents de les que vivíem a finals del segle XX. L’estat de benestar havia articulat respostes vinculades a una societat que ja no existeix. S’ha obert un desencaix sistèmic entre les velles polítiques públiques i les realitats emergents. Sembla necessari teixir un nou contracte ecosocial. Per tal de desgranar els seus possibles eixos vertebradors, val la pena fer una mirada retrospectiva. Sovint —quan es vol anar a les arrels del model clàssic de benestar— es fa referència als Informes Beveridge (1942 i 1944). Es desplega, en ells, l’arquitectura de les polítiques de plena ocupació i protecció social que, a partir de 1945, el govern laborista britànic de Clement Attlee convertiria en drets de ciutadania i serveis universals, configurant les bases de construcció dels règims europeus de benestar.  

Hi ha, tanmateix, un precedent molt rellevant que pot connectar bé amb les noves cartografies de drets socials. A Nova York, ciutat sempre a l’avantguarda de les esperances (ara novament amb el projecte affordable city de Zohran Mamdani) hi ha un lloc imprescindible, el parc de les Quatre Llibertats. És al sud de l’Illa Roosevelt, a l’East River i acull una panoràmica urbana fascinant de Manhattan, amb l’edifici de l’ONU en primer terme. L’espai recorda, en un exercici de memòria democràtica, el Four Freedoms speech, la intervenció que el president Franklin D. Roosevelt va adreçar al Congrés dels Estats Units, en el debat de l’Estat de la Unió el 6 de gener de 1941.

Dibuixem breument el context. A partir de 1933, el govern demòcrata dels Estats Units, des del potent lideratge de Roosevelt, desplega les polítiques del New Deal: fortes inversions socials i en el teixit productiu, ampliació de drets sindicals i laborals. I com a estendard, una fiscalitat justa que arriba a un tipus impositiu del 90% a les rendes altes (el tax the rich a la pràctica).  

El camí de transformacions estava traçat quan esclata la II Guerra Mundial i Roosevelt enforteix el compromís de fer front al nazisme i al feixisme: un entorn propici on connectar democràcia amb justícia social (el mateix escenari Beveridge). I és aquí que arriba el ‘discurs de les quatre llibertats’, amb una síntesi d’idees-força construïda de forma precisa i innovadora. Roosevelt destaca, en el terreny dels drets civils, la llibertat d’expressió (“everywhere in the world”) i la llibertat de consciència i de creences (“of every person to worship God in his own way”). I desgrana, en l’àmbit dels drets socials, la llibertat enfront de les necessitats materials (“the ending of privilege for the few, which will secure a healthy life for all”) i la llibertat enfront de la por (“a reduction of armaments to such a point that no nation will be in a position to commit an aggression against any neighbor”).  

Es tracta d’una ‘gramàtica de llibertats’ on conflueixen dos aspectes bàsics. La interconnexió, d’una banda, entre drets civils i emancipació social, expressada aquesta última en termes de superació de carències materials i pors vitals. I l’ús de la idea de llibertat, d’altra banda, com a fil conductor. Una llibertat d’arrels teòriques republicanes, entesa com a absència de dominació: en el terreny individual, per preservar els espais d’autodeterminació personal que doten de sentit els projectes de vida; en el terreny col·lectiu, per defensar una esfera pública (estat-comunitat) productora de polítiques i pràctiques amb capacitat de superar els privilegis i fer possible, per tant, la llibertat real i efectiva de tothom.  

És una formulació que connecta bé, gairebé un segle després, amb els reptes de reconstrucció de ciutadania social i transició ecològica que afronten avui les nostres societats. Ho fa perquè disputa obertament la concepció neoliberal de llibertat: el persistent miratge de classe que s’acaba traduint només en la ‘llibertat’ dels privilegiats per perpetuar la dominació sobre les persones vulnerables.

Connecta bé perquè situa les condicions estructurals de pau com a factor necessari de superació de pors i, per tant, d’alliberament d’energies de progrés col·lectiu. I connecta bé, sobretot, perquè tenim avui un estat de benestar que —tot i l’encadenament insolent d’ofensives insolidàries— ha desmercantilitzat l’educació i la salut (gran avenç civilitzatori), però no ha generat un espai de drets universals entorn de les necessitats humanes fonamentals: un ingrés garantit per existir; un planeta i una casa on habitar; una comunitat on cuidar-nos i convertir les pors en esperances.   

Sobre aquestes bases, és possible apuntar les claus de volta d’un nou contracte ecosocial: vinculat a les grans transicions que vivim, superador de respostes massa ancorades en el passat, i inscrit en els valors de la llibertat republicana, de l’ecologia i la fraternitat. Un exercici de recodificació del Four Freedoms speech a les realitats de la tercera dècada del segle XXI. Podríem pensar en un entramat col·lectiu orientat a garantir ‘quatre seguretats humanes’: a) la seguretat econòmica, a través d’una renda bàsica universal com a eina per traçar vides en llibertat, no sotmeses al xantatge del mercat laboral; b) la seguretat climàtica, a través de l’abandonament dels combustibles fòssils i la descarbonització del planeta per assegurar la llibertat de les generacions futures; c) la seguretat habitacional, a través de l’accés a cases assequibles i estables, per garantir la llibertat de tothom enfront del rendisme d’uns quants; i d) la seguretat comunitària, a través de la reconstrucció de vincles, cures i suports mutus, per teixir una llibertat fraterna com a antítesi a totes les violències. 

Sí, Roosevelt (i Beveridge) al segle XXI: un green new deal. De la mà, però, de totes les energies d’acció col·lectiva i de les pràctiques emancipatòries que van deixant empremtes avui barri a barri, ciutat a ciutat: de les xarxes i els pilots de renda bàsica, al sindicalisme llogater i l’habitatge cooperatiu; del conjunt d’iniciatives de sobirania energètica, hídrica i alimentària, a les escoles i les infraestructures comunitàries que enllacen diversitats; dels ecosistemes d’economia social i solidària, a totes les formes de construcció de democràcia comunal; del feminisme que posa la vida i les cures al centre, a les lluites LGTBIQ+ per a ser qui ets i estimar com vulguis. Perquè malgrat la força del cicle reaccionari que vivim, som moltes més que els adversaris de les (quatre) llibertats. I els podem tornar a guanyar, a l’ofensiva i teixint horitzons de sentit i d’esperança.