A Barcelona, dempeus contra la crisi

Aquest és el primer escrit del meu bloc. I voldria començar amb algunes reflexions a l’entorn de la situació de crisi econòmica que vivim. Al llarg dels anys del malson neoliberal, una gran xarxa de persones i organitzacions rebels i creatives van tenir la gosadia de proclamar que “un altre món era possible”. Que més enllà del pensament únic del capitalisme financer –el de l’exclusió social global i la destrucció dels recursos naturals- havia de ser possible construir un altre món humà i habitable: amb una nova política democràtica arrelada en l’ètica de la ciutadania activa, de la justícia social i ecològica, del respecte a totes les formes de vida. Avui quan aquell ordre econòmic i el seu pensament fan fallida, l’altre món possible esdevé del tot necessari. No ens deixem canviar la definició del problema. Els poderosos han posat en marxa el seu relat de sempre: pretenen instal.lar que la crisi i l’atur han estat provocats pels drets laborals i els sistemes públics de protecció. I que la recuperació vindrà de la mà d’unes “reformes estructurals” que sempre acaben en desregulació i reducció de la despesa social. Doncs no, que sàpiguen que som majoria els que no pensem com ells. I som més forts. I tenim un relat transgressor i responsable. El 1er de maig va ser un dia d’afirmació i dignitat de les classes populars. Dignitat que cal traduir en pràctiques transformadores. Perquè la crisi s’expressa de forma quotidiana i local. I afecta, de manera injusta i dolorosa, els sectors més vulnerables: famílies humils, persones nouvingudes, joves. En forma d’atur, precarietat vital, pobresa. Hem de fer de la quotidianitat una fàbrica d’alternatives. Construir futur passa per redistribuir oportunitats vitals, per l’ecologia, per noves formes de protagonisme col.lectiu de les persones. Sí, tot això requereix de polítiques ben diferents per part del govern de l’estat: més impostos als rics, límits estrictes als ingressos dels directius, ocupació de qualitat, la fi de les nuclears i una aposta clara per les energies renovables. I un finançament digne per Catalunya, que ja no pot esperar. Un finançament imprescindible perquè superar la crisi vulgui dir també reconstruir els somnis fràgils traçats al capítol de drets de l’Estatut: renda bàsica de ciutadania, habitatge digne per tothom, dret a viure en un medi sostenible.

A Barcelona, com a totes les ciutats, les estadístiques de la crisi esdevenen rostres i mirades, trajectòries vitals, noms i cognoms. Vivim el dia a dia de les dificultats i les injustícies. Els riscos d’exclusió, les desigualtats, s’expliquen per factors que van molt més enllà de l’àmbit local; tampoc des de l’ajuntament tenim les eines de resposta més potents. Tot i així, estem compromesos a plantar cara a la crisi. Encara més: és la meva prioritat. Des de fa anys hem impulsat la lluita contra l’exclusió; ara enfortirem l’acció contra les conseqüències socials de la crisi en forma d’atur i noves vulnerabilitats. Estem tancant l’elaboració i construint l’acord polític a l’entorn del Programa d’Acció contra la Pobresa. Vull que sigui ambiciós i factible; on els valors de transformació es projectin en accions concretes. I, com sempre, vull fer-ho colze a colze amb les entitats, en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Serà una aportació cabdal en la lluita contra la crisi, en un marc molt més ampli d’actuacions municipals. Però a l’esquerra verda sabem que hem d’anar molt més enllà. És per això que ICV-EUiA estem impulsant l’aprovació de declaracions als Ajuntaments per tal que l’any 2010 el govern de l’estat articuli un Fons Local Anticrisi basat en el suport a la despesa social corrent dels municipis, com a pas previ a una solució estructural per les finances locals que incrementi substancialment els recursos ordinaris dels Ajuntaments. No serà fàcil, però estic convençut que ens en sortirem, perquè si un altre món és necessari, aquest comença a les ciutats. A Barcelona, estem al costat de les persones vulnerables, amb totes les nostres forces. Per contribuir a fer possibles els seus projectes vitals; i per contribuir, també, a superar les causes profundes de la crisi i les desigualtats.

3 comentaris:

7 de maig de 2009 a les 13:56 Pere Nieto ha dit...

Per fi et podem felicitar per aquesta iniciativa en el blog i encantat de ser el primer. Ricard, spas que molta gent seguirem amb interès els teus comentaris, polítics i no, insitucionals i no institucionals.

He fet aricle al meu blog

http://perenieto.blogspot.com/2009/05/ricard-goma-te-blog.html

8 de maig de 2009 a les 12:31 Marc ha dit...

Benvingut a la blogosfera. De ben segur seguirem amb interès les teves aportacions.
una abraçada,
Marc

11 de maig de 2009 a les 17:46 boja per la Katherine ha dit...

El dia a dia dels qui treballem a primera línia cada dia és més dur, cada dia veiem situacions més complicades de resoldre, ens és més difícil aconsellar cap a on tirar.
Tant sols demanaria que l'Ajuntament i les altres administracions fessin un esforç presspostari molt més enllà del que fa n fins ara donat que les entitats estan suplint les carències del sistema social públic, un exemple seria Caritas que està complementant pensions i resolent les situacions més precàries. No sóc partidària de l'assistencialisme però en aquests moments és una solució immediata...