Polítiques d'Habitatge per una Barcelona Inclusiva

A l’últim Ple de l’Ajuntament -el passat divendres 29 de maig- vam aprovar el Pla d’Habitatge de Barcelona 2009-2016. Als vots del govern (PSC i ICV-EUiA) s’hi van afegir els d’ERC. Els partits de la dreta (CiU i PP) van votar en bloc en contra del Pla. Una vegada més, les dretes voten contra una proposta d’avenç social molt important, tal com ja van fer, per exemple, amb el nou servei universal d’atenció domiciliària. No els serà fàcil d’explicar. Cal dir, d’altra banda, que el conjunt d’entitats que participen al Consell de l’Habitatge han mostrat el seu suport al Pla, el qual neix, per tant, amb un sòlid acord social.

Cal subratllar alguns aspectes del Pla 2009-2016 que són cabdals des d’una perspectiva progressista, i de clara vinculació entre l’habitatge i l’objectiu d’una ciutat més inclusiva i solidària. 1) la política pública s’estructura a partir de les necessitats socials de tres grans col.lectius: els qui necessiten accedir a un habitatge (compromís d’impuls de 24.000 nous habitatges protegits), els qui han de preservar i millorar les condicions d’habitabilitat (polítiques de rehabilitació i accions integrals als barris) i les persones socialment vulnerables en risc de perdre l’habitatge (programes de prestacions i ajuts socials al lloguer). 2) el Pla presenta elements potents d’innovació de fort contingut social, val a destacar la creació i dotació d’un fons públic de lloguer (3.000 habitatges més el 5% de tota nova promoció de lloguer no dotacional); l’aposta per l’allotjament en dret de superfície, fet que comporta el compromís municipal de no vendre sòl destinat a habitatge protegit; les estratègies de mobilització d’habitatges buits per mitjà de la borsa única de lloguer social; el programa d’ajuts per a la instal.lació d’ascensors; les polítiques contra el mobbing immobiliari; o la definició d’àrees d’exercici del dret públic de tanteig i retracte.

Més enllà dels elements anteriors, la principal novetat del pla és la voluntat d’esdevenir una veritable estratègia d’inclusió residencial, és a dir, interconnectar les polítiques d’habitatge amb les polítiques municipals d’inclusió social i acció contra la pobresa, per mitjà de programes concrets d’habitatge social adreçats a col.lectius en risc d’exclusió. Fins ara, les polítiques socials d’habitatge es focalitzaven en dos sectors de població: la gent jove i les persones grans de rendes baixes. El nou pla, d’una banda, amplia aquestes apostes, amb un nou marc de polítiques d’emancipació (renda bàsica, borsa de lloguer i més de 1.500 nous habitatges dotacionals per a joves) i amb un horitzó ambiciós de 2.000 nous habitatges amb serveis per a gent gran. D’altra banda, es defineixen tres nous programes socials molt rellevants, adreçats a dones víctimes de violència masclista, persones amb discapacitat i persones socialment vulnerables (més de 2.200 noves places en habitatges d’inclusió, habitatges per famílies en situació de pobresa i habitatges d’emergència social).

Aquests programes específics d’inclusió residencial han estat elaborats a partir d’un intens procés de diàleg amb els col.lectius implicats, fet que porta a destacar un últim tret definitori de la nova política d’habitatge: la voluntat de proximitat i participació. La Xarxa d’Oficines d’Habitatge, amb presència a tots els districtes de la ciutat, operarà com un servei integral de proximitat a la ciutadania. El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona s’enfortirà amb funcions propositives i de seguiment de les accions. Per últim, els processos de millora de barris amb un fort component d’habitatge se situaran en espais de plena participació i corresponsabilitat veïnal, com ara el procés iniciat a Trinitat Vella amb motiu de l’enderroc de la presó. En síntesi, el nou Pla 2009-2016 dibuixa un horitzó ambiciós i de gir social, tot i situant la política d’habitatge en el cor del projecte d’una ciutat inclusiva i cohesionada, pensada i practicada des dels barris i la implicació d’una ciutadania activista i responsable.

Seguim traduint en fets, amb un important impuls d’ICV-EUiA, el compromís de nova etapa, amb noves prioritats i gir a l’esquerra. Continuem a peu de carrer construint la Barcelona ecològica i solidària.