Treballant per la nova Barcelona ecològica i solidària

Demà dilluns farem balanç dels dos primers anys de mandat municipal, des de la perspectiva d’ICV-EUiA. El temps ha passat ràpid; sembla ahir que esmerçàvem els últims esforços de campanya, que vivíem l’agredolça nit electoral, que ens disposàvem a renovar l’acord de govern per seguir treballant amb la gent de Barcelona. Però han estat també dos anys intensos, plens de projectes, dubtes, debats, resultats. I plens sobretot de treball, il.lusions i aportacions personals. Gràcies doncs a totes les companyes i companys implicats a fer possible la construcció quotidiana dels nostres somnis. Ha valgut la pena, i cal seguir a peu de carrer. No sé si avui tenim una ciutat amb més igualtat i autonomia per viure, i amb més vincles i fraternitat per conviure. No ho sé, perquè la crisi global afecta els col.lectius més vulnerables, i perquè les polítiques del govern de l’estat se situen més a prop dels interessos dels bancs que dels drets de les persones. I tot això pesa com una llosa sobre la vida quotidiana de la gent senzilla. Però del que sí estic convençut és que les polítiques municipals han estat un factor potent d’inclusió, canvi ecològic, ampliació de llibertats i solidaritat. I en aquesta trajectòria la petjada verda i roja, l’empremta ecosocialista ha estat determinant. Més enllà de fòrums i ordenances cíviques, que són el passat; hem estat capaços de traçar el camí d’una nova etapa. Aquest és el govern del canvi de prioritats, del gir d’esquerres. I ICV-EUiA es configura com la nova esquerra verda que fa possible i impulsa amb energia i amb passió l’agenda del gir social i ecològic. Sense nosaltres això seria inexplicable, impensable. Amb nosaltres (no només amb nosaltres, per descomptat!) la Barcelona inclusiva i solidària s’ha traslladat del desig als fets, i segueix habitant el territori de l’esperança.

Podem trobar molts exemples emblemàtics: Collserola és parc natural, s’ha reduït l’ús del cotxe, hem impulsat una aposta radical per la qualitat de l’aire, per l’eficiència energètica i per les renovables, avancem en el reciclatge i la recollida selectiva; hem fet universals els serveis socials, aprofundim la lluita contra l’exclusió, també en el terreny de l’habitatge, estem doblant les places d’escola bressol i hem fet gratuïts els museus; s’està elaborant el pla municipal del col.lectiu LGTB, hem liderat la cooperació local amb Gaza, el pla de treball d’immigració aposta pels drets polítics i per la interculturalitat; s’ha decidit la connexió dels tramvies per la Diagonal; la demolició del viaducte del Guinardó –i de la presó de la Trinitat- són un fet, i l’expropiació i recuperació de Can Fargas també. I ara hem situat el combat contra la crisi en el centre de les prioritats, definint un model de resposta progressista i solidari (més despesa social, pacte per l’ocupació de qualitat, més inversió pública que mai). En algunes qüestions rellevants, hem hagut d’expressar discrepàncies de fons. Volem la transformació de Les Corts però al servei del barri, no de les plusvàlues; volem el Centre de la Pau a Montjuïc però sense militars; volem millores en la mobilitat però sense túnels ni ampliacions viàries que aboquin més cotxes a la ciutat. Hem defensat els nostres valors i plantejaments. No cedirem. Ni renunciarem tampoc a seguir treballant de manera constructiva perquè es produeixin canvis substancials: com ha passat amb la Diagonal i amb l’hotel del Palau. No es estrany, d’altra banda, que CiU i el PP expressin una combinació de desconcert i antagonisme respecte del govern. Són les dretes i són el passat. Es donen suport mutu la majoria de vegades, no voten els avenços socials (equipaments d’infància, atenció domiciliària) i s’instal.len en les formes de fer política més velles i convencionals. El seu neoliberalisme és la crisi. Les solucions són d’esquerres i ecologistes.