En defensa de la Barcelona intercultural: cal abolir la directiva de la vergonya i tancar el CIE de Zona Franca

Ahir vaig participar en una acció convocada per SOS Racisme per demanar el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIES). Vam anar amb bicicleta des de la plaça d’Espanya fins a la Zona Franca, on n’hi ha un. Els CIES són centres on s’interna a persones immigrants sense papers a l’espera de ser expulsades. Passats 40dies o bé s’executa l’expulsió o bé segueixen aquí amb un ordre d’expulsió inexecutable (per manca de convenis amb els països d’origen). Els Centres d’Internament vulneren els drets humans. D’entrada el dret a la llibertat de persones que no han comès cap delicte. Tampoc el funcionament intern està subjecte a cap norma reguladora garantista. D’altra banda, el jutges dicten l’internament però no fan cap seguiment del procés. El tractament passa a ser en clau estrictament policial. Es configura doncs una situació d’indefensió i vulneració de drets de persones immigrants en situació d’exclusió social i relacional.

La Directiva Europea de Retorns (la directiva de la vergonya) aprovada pel Parlament Europeu ara fa un any, legitima i agreuja la situació: els estats poden incrementar el termini de detenció, es poden internar menors, i es poden aplicar prohibicions de retorn a la Unió Europea de fins a 5 anys. La directiva de la vergonya és un element central d’una política europea d’immigració que tendeix a tancar vies regulars d’entrada i a endurir les condicions per a les persones sense papers. L’Europa fortalesa que tan bé encaixa amb l’Europa dels mercaders. Aquesta política ha estat possible sobre la base d’una majoria de dretes amb el suport –molt preocupant- d’una bona part del partit socialista europeu. Els partits de l’esquerra verda sempre ens hi hem oposat. En l’acció d’ahir també hi va participar en Raül Romeva, que seguirà lluitant a Brussel.les per la derogació de la directiva de la vergonya. L’alternativa, com sempre hem proposat des d’ICV-EUiA, passa per una gestió radicalment diferent dels corrents migratoris: amb vies d’entrada potents i flexibles, i amb polítiques d’integració del tot respectuoses amb els drets humans i els principis d’igualtat i diversitat.

A Barcelona, des de l’Ajuntament i en cooperació amb el teixit d’entitats, estem treballant per un model de ciutat on és possible la convivència intercultural en tots els barris. Barcelona és diversa des del punt de vista dels orígens del seus veïns i veïnes. Les polítiques municipals es basen en valors d’igualtat, reconeixement i posada en valor de les diferències, i convivència en marcs sòlids i creatius d’interacció i mestissatge. Treballem des de l’empadronament actiu, la xarxa d’acollida de l’Acord Ciutadà, el programa de suport al reagrupament, els serveis d’acollida i de mediació intercultural, els plans comunitaris, les escoles inclusives i amb atenció a la diversitat, l’acolliment lingüístic, la participació de les persones nouvingudes en els programes d’inserció laboral… Tot això que estem impulsant i fent realitat des dels barris, el teixit social i l’Ajuntament és l’antítesi del que representen els CIES. El "model Barcelona" i el "model CIES/directiva de la vergonya" entren en plena contradicció, són antagònics. Des d’ICV-EUiA seguirem treballant per posar fi al malson del Centre d’Internament de la Zona Franca i ho farem des de la nostra aposta quotidiana per la Barcelona de la convivència intercultural i de la plena igualtat de drets i de responsabilitats.

Per acompanyar aquestes ratlles, he posat al Calaix de Música del bloc una cançó que m’agrada molt, “De amor y de casualidad” de Jorge Drexler: és un cant al mestissatge i a la diversitat.