barcelona sandinista

Avui és 30 de juliol i demà començo vacances. Aquests últims dies el comentari més habitual amb la gent era del tipus “vinga, que ja falta poc”... Doncs ja estan aquí !. Arribem cansats a aquestes alçades. Les vacances les agafem amb ganes i són del tot necessàries. Cadascú combina dosis diferents de descans, aventura, tranquilitat, descobriments, amistat, solitud, família... la qüestió és que siguin un temps que ens permeti experimentar sensacions plaents i també recuperar energies. Jo passaré uns dies voltant per Irlanda amb la meva família i amb bons amics. I després, com sempre, farem cap a Port de la Selva a retrobar amics, mar, paisatges, sol, tramuntana... No prometo massa activitat blocaire, però intentaré escriure algunes ratlles estiuenques.

El curs 2008-2009 ha estat intens en el terreny de la política municipal i més en general. Des de principis de maig he anat aportant al bloc algunes reflexions sobre temes d’actualitat (crisi, inclusió social, política d’habitatge, interculturalitat, educació, xarxes, balanç municipal...) i també sobre poesia i música: s’han abocat al bloc Gieco, Benedetti, Serrat, Proclaimers, Drexler, els poetes de l’experiència, Jordi Valls, Kirmen Uribe, Battiato, Buika... entre d’altres. Han passat coses bones i dolentes; dies de felicitat i moments de tristesa; avenços col.lectius i també alguns cops durs. Més enllà de qualsevol resum impossible de tantes coses, voldria comentar breument dos fets recents.

El primer és de ciutat: el diumenge passat els “DJs contra la fam” van fer possible el V Concert Solidari, als Encants Vells de Glòries. Va anar molt bé, i va ser una expressió rellevant de com es poden teixir xarxes de solidaritat entre col.lectius diversos de la ciutat: en aquest cas, el món de la música electrònica i les entitats que treballen per la inclusió social. Els DJs contra la Fam són un col.lectiu que, més enllà del Concert Solidari, treballen tot l’any vinculant la creativitat cultural amb la lluita contra l’exclusió. Ho fan per mitjà del projecte PACAS, tallers culturals amb adolescents i joves vulnerables, en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Des d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament hi hem establert una relació de cooperació que s’ha anat enfortint i sabem carregada de futur. Construïm entre totes i tots, la Barcelona de les utopies quotidianes.

El segon fet ens porta més lluny, però jo m’hi sento emocionalment molt a prop. El passat 19 de juliol va fer 30 anys del triomf de la revolució sandinista. Entre 1979 i 1990 la gent humil de Nicaragua va protagonitzar la construcció d’un país democràtic i lliure, de persones actives, lluitadores i responsables. Assetjat militarment, amb mètodes terroristes, pel govern de Reagan. Avui, molts anys després, Nicaragua segueix sent un país pobre i amb enormes necessitats socials no resoltes. Però és també un país de persones que se saben ciutadanes, subjectes de drets i llibertats inalienables. De persones que tenen el profund convenciment que no tornarà mai més ni la dictadura ni la guerra. De gent humil, sandinistes vivencials, que exploren cada dia camins i horitzons de solidaritat; des de la deliberació democràtica, el respecte i la rebelia. La revolució ho va fer possible i els valors d’aquells dies segueixen vius. Malgrat les destrosses dels governs neoliberals i les grans contradiccions de l’actual, moltes i molts nicaragüencs segueixen construïnt Revolucions quotidianes.

---------------------------------------------------------------------------------
(Podeu trobar al Calaix d’articles del Bloc, “Una oportunitat perduda a Les Corts”, on explico perquè des d’ICV-EUiA no compartim l’acord per la requalificació del Miniestadi. Les exigències del Barça en forma de grans beneficis no poden construir ciutat, la ciutat ecològica i inclusiva que volem. Hi farem front des de l’argumentació i el convenciment).

BONES VACANCES !