Bitartean heldu eskutik

La poesia i la política solen trobar-se poc. La relació ha estat i és complicada. De vegades molt poc reixida. Quan la poesia adopta codis obertament polítics es molt difícil que funcioni. Però els llenguatges poètics poden expressar reflexions i emocions que prenen significats en l’esfera col.lectiva, que poden esdevenir la gramàtica d’un diàleg entre l’experiència personal i el compromís ciutadà. I en aquest terreny hi ha poetes i poemaris que valen molt la pena. Un d’ells és Kirmen Uribe i el seu llibre Bitartean heldu eskutik (Mientras tanto cógeme la mano, en la seva traducció castellana). Kirmen és un poeta d’Ondarroa, de 39 anys, euskaldun i de família vinculada a l’activitat pesquera, com tantes a Ondarroa i altres pobles de la meravellosa costa basca. Després de fer assaig, novel.la i literatura juvenil, l’any 2001 va publicar el poemari esmentat. Ha estat qualificat d’una “revolució tranquil.la” en l’àmbit de la literatura basca. El 2007 va ser premiat com a finalista al millor llibre de poesia traduït a l’anglès.

Patxi López va triar Maiatza, un poema de Kirmen Uribe, en la seva presa de possessió com a lehendakari. Maiatza és un poema preciós: “ven, y hablaremos de las cosas de siempre/ del valor que tiene ser amable/ de la necesidad de arreglárselas con las dudas/ de cómo llenar los huecos que tenemos dentro (...) Cada uno de nosotros guarda algo desconocido de las vidas ajenas”... Em va sobtar, per inesperat, que Patxi López optés per la poesia en aquell moment solemne. Em sento lluny políticament del que representa l’actual lehendakari, i encara més lluny de la seva fórmula de govern PSE-PP. Si hagués pogut votar a les últimes eleccions basques ho hagués fet per Aralar, crec que l’esquerra abertzale democràtica és un espai carregat de futur i que pot aportar elements molt interessants al País Basc. Però més enllà d’això, em va agradar que Patxi López volgués situar el seu primer missatge institucional en el terreny de la poesia. M’agradaria també que –d’acord amb els versos del poema triat- això signifiqués una manera de fer política vertebrada pel diàleg, l’amabilitat, el reconeixement dels dubtes propis i de les aportacions dels altres... Al País Basc això fa molta falta. Des de fa temps hi ha espais, persones i col.lectius que hi estan treballant des d’aquests valors: Elkarri, Gesto por la Paz, Ahotsak, Lokarri i d’altres. Tan debò que Maiatza no quedi en una anècdota.

Us deixo tres poemes de Kirmen Uribe

Maite zaitut, ez (Te quiero, no)

Aunque trabajó durante cuarenta años
en los Altos Hornos,
en su interior había todavía un labrador.
En octubre, asaba pimientos rojos
con su soldador
en el balcón de su casa de barrio.
Su voz era capaz de hacer callar
a cualquiera.
Sólo su hija se atrevía con él.
Él nunca decía te quiero.
El tabaco y el polvo de acero quemaron
sus cuerdas vocales.
Dos amapolas a punto de caer.
Cuando se jubiló, su hija se casó a otra ciudad.
Él le hizo un regalo.
No eran rubíes, ni siquiera seda roja.
Había ido sacando piezas de la fábrica.
Poco a poco, sus manos
soldaron una cama de acero.
Él nunca decía te quiero

Ez eman hautatzeko (No puedo elegir)

No puedo elegir
entre el Mar y la Tierra.
Vivo feliz en la linea que las une.
En esta cinta negra que mueve el viento.
En este largo cabello de un gigante desorientado.
Del Mar me gusta sobre todo su corazón de niño grande.
A veces rabioso, a veces capaz de dibujar
paisajes imposibles.
De la Tierra, sus manos.
No puedo elegir
entre el Mar y la Tierra.
Sé que mi lugar es un hilo fino,
pero en el Mar me perdería
y en la Tierra me ahogo.
No puedo elegir. Me quedo aquí.
Entre olas verdes y montañas azules.

Itzul ezazue (Devolvedlo)

Y el día que el viento sur me lleve
devolved mi cuerpo a la tierra en que nací,
enterradlo cerca del mar, junto a mis amigos,
rodeado de gente de buena voluntad:
con los marinos,
con los heroinómanos,
con el poeta.