Xavier Trias: màrqueting polític i polítiques de dretes.

A Barcelona, CiU i Xavier Trias estan en campanya electoral. A més d’un any i mig de les municipals. I ja porten uns quants mesos. Res de nou, el mandat passat van fer el mateix: a dos anys de les últimes eleccions ja ens desplegaven reclams electorals en forma de poma. És una manera de fer política anacrònica, a remolc dels publicistes, instal.lada en les creences del màrqueting polític més convencional: propaganda sense contingut, formes poc respectuoses, consideració passiva de la ciutadania com a espectadora-receptora de missatges estereotipats. Tot plegat bastant coherent amb el tipus de política que practica Xavier Trias a l’Ajuntament: retòrica buida, discursos superficials, de saló, desconnectats de la quotidianitat de les persones. Últimament, és cert, ha introduït alguns elements de contingut en el relat. I ho ha fet per aliniar-se amb el catastrofisme conservador, amb el menysteniment i l’estigmatització de barris i persones. Per instal.lar-se en la narrativa dretana del tipus “Barcelona és una ciutat incívica i degradada”. Discurs que, d’altra banda, és ben coherent amb els constants suports mutus, i coincidències de vot i argumentari entre CiU i el PP a l’Ajuntament.

L’última campanya de Xavier Trias aporta un document amb 100 idees. Benvingut sigui, d’això es tracta: de poder expressar propostes i de poder confrontar-les. Un cop llegides, cap sorpresa. Algunes mesures que reflecteixen el que avui ja recull el PAM i el govern està desplegant; combinat amb mesures d’orientació conservadora i oblits ben significatius. Un programa de regust antic i dretà.

Alguns exemples. Ni un sol esment a l’escola pública. Això sí, queda clar que Xavier Trias paralitzaria el programa de noves escoles bressol municipals. En canvi, xecs escolars i facilitats perquè les escoles trïin (segreguin) famílies. Ni una sola ratlla de compromís amb les persones en situació d’exclusió social i pobresa (ni tan sols apareix la pobresa). Cap proposta per la vida independent de les persones amb discapacitat. Només un respir per les famílies, temporal és clar, i ingressant les persones amb discapacitat en centres; per CiU no deu existir el dret a l’autonomia personal. Doble xarxa d’atenció social: una per als autòctons, l’altre per als nouvinguts (com fa el PP a Madrid). Ni una paraula de compromís amb les polítiques de reducció de danys a les persones drogodependents. Defensa d’una fiscalitat socialment regressiva: lligada al nombre de fills/es i no al nivell d’ingressos. Ja ho sabem, Xavier Trias no vol ni sentir a parlar d’apujar els impostos als rics. Polítiques antiecològiques, desarrollistes, i contràries a la mobilitat sostenible: més túnels (Montjuïc), més cotxes (ampliació de les rondes), més velocitat (revisió a l’alça dels 80 km/h) i carril-bus amb motos. I per acabar-ho d’arrodonir, CiU es mostra partidària d’una gestió municipal lligada als valors mercantils de competitivitat i productivitat; cap defensa d’una gestió pública vinculada a valors de proximitat, calidesa, personalització i ciutadania. El que dèiem, CiU i Xavier Trias comencen a destapar (un cop més) un programa de regressió social i ecològica. Ancorat en les formes de la vella política i carregat d’orientacions conservadores.

Nosaltres, des d'ICV-EUiA, seguim treballant al costat de la Barcelona desperta, dinàmica, creativa, rebel, des de la nova política (senzillesa, respecte, diàleg, construcció participativa de propostes) i impulsant valors de justícia social i ecològica. Avançant, des d’una xarxa de revoltes quotidianes, cap a una ciutat humana i habitable.

1 comentaris:

12 d’octubre de 2009 a les 22:42 Pere Nieto ha dit...

Hem coincidit en algunes de les discrepàncies que tenim en els 100 punts, no discutim si és o no un senyor, dicrepem de les seves polítiques.