Feia dies que volia dedicar un escrit del bloc al Joan Herrera. Ahir no vaig poder anar al Consell Nacional on el Joan va ser proclamat candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, ja que era a Reggio Emilia (prop de Bolonya) en una reunió de la Comissió d’Inclusió Social de l’organització mundial de municipis. Em va saber greu no ser-hi. El Joan Herrera serà el millor candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any vinent. Per moltes raons…

Perquè personalitza com ningú els valors i el projecte de l’esquerra verda nacional. (i la política són valors i projectes sí; però aquests NOMÉS adquireixen significat quan algú els personalitza amb autenticitat). Perquè no és un polític convencional. Perquè és lluny de l’establishment i molt a prop de les gent senzilla. I al costat de les causes justes: amb valentia, sense complexos, amb humilitat. Perquè el Joan coneix molt bé, respecte i valora totes les sensibilitats que conformen ICV. Perquè capitalitza una trajectòria d’esquerra transformadora que ve de lluny, i la projecta al futur amb nous accents, nous llenguatges i nous colors. Perquè genera sinergies i complicitats entre moltíssima gent compromesa en el teixit social del país. Perquè ell mateix forma part dels moviments socials: en Joan és un dirigent polític perquè és un militant social. Perquè demostra que ser ecologista és la forma més natural de ser d’esquerres; i la més carregada de present i de futur. Perquè sap que la política és quotidianitat local i global. I l’autodeterminació (personal i col.lectiva) un dret radicalment democràtic. Perquè el Joan ha treballat molt i bé tots aquests anys: està fent una feina excel.lent al Congrés (sembla que tinguem una pila de diputats/des). Té molta experiència política, ha gestionat problemes i situacions complexes; i ho ha fet amb flexibilitat, eficàcia i coherència amb els compromisos adquirits. Perquè estic convençut que la immensa majoria de gent d’ICV està feliç i il.lusionada amb la candidatura del Joan (a diferència d’altres partits, on els candidats generen unanimitats de baix perfil o adhesions fracturades). Perquè és imaginatiu i té curiositat vital i intele.lectual. Perquè expressa molt bé els conflictes, les necessitats i les injustícies quotidianes en termes polítics. Perquè sap que la revolució del segle XXI (més necessària que mai) es declina en plural i es construeix cada dia.

Per moltes coses més… enhorabona Joan per la candidatura!. Un repte més, però un repte diferent. No serà fàcil, però serà apassionant. El teu compromís ens dóna forces. Gràcies. Sí, un candidat del segle XXI per una Catalunya més humana i habitable.

Aquests dies hem parlat molt de la Cimera del Clima que es desenvoluparà el mes vinent a Copenhaguen. El canvi climàtic és una de les expressions més palpables del caràcter insostenible del model de producció i consum predominant. Des d’una perspectiva ecologista d’esquerres, la lluita contra el canvi climàtic a escala global és una prioritat política indiscutible. També al màxim nivell de prioritat cal situar el combat contra la fam. Aquesta setmana té lloc a Roma la Cimera Mundial sobre Seguretat Alimentària convocada per l’ONU. Cap dels màxims dirigents del G8 no hi serà. Se’n desentenen. Les paraules d’obertura del secretari general de Nacions Unides no podien ser més frapants: “avui moriran 17.000 nens en el món per desnutrició”. Al llarg dels dos últims anys, s’ha incrementat en 170 milions el nombre de persones que passan fam. Lula, que sí que hi és a Roma, va dir-ho ben clar: “amb la meitat dels recursos que els líders mundials han invertit per salvar els bancs n’hi hauria prou per eradicar la fam al món”. Sí, salvar la caiguda dels bancs provocada pel neoliberalisme i la cobdícia ha estat prioritari; lluitar contra la fam segueix sent marginal en l’agenda del capitalisme global. La FAO disposa d’un pressupost de 7.900 milions de dòlars per programes de seguretat alimentària (famílies camperoles del tercer món colpejades pel canvi climàtic); en demana arribar a 44.000. Els països rics destinen 365.000 milions a l’any per sostenir les rendes dels seus agricultors. Al darrera d’aquestes xifres s’amaga un exercici de violència estructural contra 1.000 milions de persones. De Roma sortirà poc més que el compromís de seguir treballar pels Objectius del Mil.leni: reduir a la meitat la fam al món el 2015. Avui estem més lluny d’aquest objectiu que en el moment de la seva assumpció pels caps d’estat l’any 2000. La banca privada reflotada amb diner públic a raig. Les persones en risc de desnutrició poden esperar. Desesperant.

Però la indignació no ens farà caure ni en el desànim ni en el simple resistencialisme. Cal enfortir tots els mecanismes de denúncia i d’acció. De rebelia i de creativitat. Aquest dissabte farem a Bolonya la reunió semestral de la Comissió d’Inclusió Social i Democràcia Participativa (CISDP) de CGLU (l’organització mundial de municipis). Des de la presidència de la CISPD seguirem impulsant dues idees-propostes bàsiques: a) les polítiques de lluita contra la pobresa s’han de situar al centre de les prioritats polítiques locals: b) les ciutats hem de ser presents en primera línia en les polítiques orientades a l’acompliment dels Objectius del Mil.leni. La nostra aportació, la de les ciutats compromeses amb l’eradicació de la fam és limitada. Però és ferma i insubstituible. L’espai local-global ha de fer de punta de llança, d’espai de consciència i d’activisme. Seguirem treballant perquè el combat contra l’exclusió vertebri a les ciutats del món, i perquè aquest compromís s’expressi en una cimera mundial d’alcaldes per l’eradicació de la pobresa a celebrar a Barcelona a finals del 2010. Els governs locals entenem més de fets que de paraules. A Barcelona, en el periode 2008-2012, doblem el pressupost de cooperació internacional. I cap despesa creix com ho fa la d’inclusió social. Ho fem de la mà de les organitzacions socials. Cal enfortir la coalició local-global entre ciutats i moviments socials com a factor de contrapunt a la renúncia dels estats i al seu servilisme respecte el capital financer. Des de Barcelona, des dels valors de l’esquerra verda, ho seguirem fent

La setmana passada a Barcelona es va desplegar un fort activisme en el terreny de la sostenibilitat. Volem una ciutat compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, a partir de l’exercici d’una ètica col.lectiva de responsabilitat ecològica global; i volem una Barcelona que practica, cada dia, l’ecologisme de la quotidianitat. Totes dues coses han tingut expressions molt rellevants aquests últims dies a la nostra ciutat. D’una banda, l’ONU va convocar a Barcelona la ronda de negociacions prèvies a la Cimera del Clima de Copenhagen, on van assistir més de 4.000 delegats/des. D’altra banda, es va posar en marxa el nou model municipal de neteja i gestió sostenible de residus, liderat per l'Imma Mayol i el seu equip, des de l'Àrea de Medi Ambient.

Barcelona ha estat i és una ciutat de referència, en el marc de la Xarxa Mundial de ciutats presents en totes les Cimeres i Convencions globals sobre la protecció del clima (Rio, Kyoto, Johannesburg, Bali…). Els entorns urbans, on viu ja més de la meitat de la població del planeta, representen el 70% dels consums energètics i el 80% de les emissions de diòxid de carboni en el món. Però les ciutats hem fet, també, passes endavant molt rellevants en l’articulació d’accions per a la mitigació del canvi climàtic. Ho fem des de voluntats polítiques sòlides, i des dels avantatges que ens dóna la proximitat, i la capacitat de construir complicitats i sinèrgies amb la ciutadania. A Barcelona, les polítiques ambientals locals, impulsades per ICV-EUiA, han incorporat amb força el compromís amb el clima per mitjà de polítiques d’impuls a les energies renovables (l’ordenança solar); d’estalvi i eficiència energètica; i de fonts alternatives de generació d’energia pròximes als seus espais de consum. La nova central de generació d’energies, que proveirà d’un sistema de distribució de fred i calor a més de 30.000 persones a partir de l’aprofitament de la regasificació i de la biomassa, n’és l’exemple més clar: el projecte d’innovació energètica, en clau sostenibilista, més important del sud d’Europa.

L’arrencada del nou sistema municipal de neteja i gestió de residus és un pas endavant qualitatiu en l’ecologisme de la quotidianitat. Milloraran les intensitats de manteniment i de neteja, a tots els barris, de forma equitativa. Avancem substancialment en reciclatge, amb l’extensió de la recollida selectiva de la fracció orgànica a tota la ciutat. S’incorporen vehicles elèctrics. Tots els contenidors es fan accessibles, sota criteris d’accessibilitat universal. I el conjunt de canvis es debaten en els Consells de Barri i s’impulsa el protagonisme i la implicacio de tota la ciutadania en la transformació dels hàbits.

Cal posar en valor i saber interpretar i explicar en clau política tot això. Des d’ICV-EUiA, a Barcelona i a Catalunya, estem liderant les agendes polítiques per la transformació ecològica. A Barcelona, la dimensió mediambiental del projecte de ciutat, és clau. Treballem cada dia per una ciutat sostenible: des de les noves cultures de l’aigua i de l’energia; des de nous models de mobilitat humana (menys cotxes, més bicis i més transport públic); des de la conquesta de més i millors espais verds; des del residu mínim i el reciclatge… Cal seguir avançant cap a una ciutat ecològica, on sigui possible una nova quotidianitat sostenible. El treball tenaç i convençut de la gent d’ICV-EUiA és, més que mai, imprescindible. Garantia de responsabilitat i de futur.