Vic i El Cabanyal: decisions locals enfront a valors universals

La política municipal és la política de la proximitat, la que gestiona necessitats, contradiccions, drets i expectatives a partir de realitats socials específiques, de base local i comunitària. Les decisions que es prenen en un municipi s’han d’analitzar sempre tenint molt en compte les pròpies claus locals. Sovint no exportables a altres realitats. Però al costat d’això també és cert -i cada vegada més- que les ciutats són l’espai d’expressió de realitats de caràcter global i que, per tant, les respostes locals han d’estar arrelades en valors i compromisos universals. Faig aquesta reflexió d’entrada perquè aquestes ratlles les escric com a pinzellades de testimoni del meu punt de vista sobre dues qüestions diferents a dues ciutats diferents dels Països Catalans. Qüestions, tanmateix, connectades a valors i realitats que va molt més enllà de l’àmbit local.

En primer lloc, la decisió de l’Ajuntament de Vic de no empadronar a les persones immigrants sense permís de residència. En el terreny legal es tracta d’una pretensió que vulnera la normativa vigent, la qual estableix el caràcter obligatori de l’empadronament per part dels Ajuntaments. És d’esperar doncs que s’activin els mecanismes oportuns perquè tothom que hi viu a Vic, sense cap excepció, pugui seguir exercint el dret a empadronar-se. Però més enllà d’això es tracta d’una decisió que intensifica els riscos d’exclusió de persones vulnerables, enforteix una fractura social i atempta contra el model de convivència en la diversitat recollit en el Pacte Nacional per a la Immigració i en la Llei d’Acollida. Per a les persones nouvingudes sense permís de residència, l’empadronament és bàsic atès que fa possible l’accés a la sanitat, l’educació i els serveis socials, i genera, per tant, les condicions per enfortir itineraris d’inclusió social i relacional. No oblidem-ho, la cohesió social és un factor fonamental per a la convivència quotidiana en un context de diversitat cultural. Les dues associacions municipalistes, la FMC i l’ACM, van acordar recentment avalar i impulsar les polítiques d’empadronament actiu sense excepcions, tot i recordant que “dificultar l’empadronament de veïns i veïnes és inhibir-los d’assumir les seves obligacions i drets respecte de l’administració local”.

En segon lloc, la decisió de l’Ajuntament de València d’executar un pla urbanístic que implica la demolició de 450 cases al Cabanyal i la desparició del nucli d’aquest barri mariner. També ens trobem aquí davant d’una decisió que vulnera la normativa de protecció del patrimoni històric. I és d’esperar també que s’activin els mecanismes legals per evitar la destrossa. Però més enllà d’això, l’agressió contra el Cabanyal implica la destrucció d’una forma de viure, d’establir vincles afectius i emocionals amb un espai de quotidianitat. La destrucció d’un model de convivència arrelat en la memòria compartida i en l’obertura a un futur integrador de nous veïns i veïnes, de nous referents d’identitat. La destrucció del Cabanyal implica la promoció d’un nou espai orientat per la lògica del mercat: de substitució del col.lectiu resident per classes de rendes altes; d’usos quotidians i comunitaris per activitats socialment excloents.

A Vic el dilema és inclusió i convivència enfront a exclusió i fractura; a València el dilema és patrimoni cultural i comunitat enfront a destrucció de referents i plusvàlues urbanístiques. Són qüestions locals, però valors universals. Espero que Vic segueixi sent una ciutat intercultural i per tothom, espero que el Cabanyal se salvi. Seguirà sent molt important el paper del teixit associatiu, dels moviments socials i dels partits polítics amb voluntat de vehicular valors de solidaritat i de resistència. Tot el suport i l’escalf als amics i amigues d’ICV-EUiA i del teixit social de Vic, de la Plataforma Salvem el Cabanyal i d’Iniciativa del Poble Valencià.