Inclusió social a Barcelona: drets de ciutadania i xarxes d'intercanvi solidari

A Barcelona, el 2009 ha estat un any marcat pels impactes socials de la crisi. El 2010 també ho serà. N’hem parlat i reflexionat molt. I, sobretot, hem actuat. La gent d’ICV-EUiA hem impulsat i compartit la idea bàsica de situar la lluita contra la crisi, i l’aposta per un nou model socialment inclusiu i ambientalment sostenible, com a eix central de les prioritats polítiques a Barcelona. I hem traduït aquesta idea en fets. En fets generadors de transformacions quotidianes i, per tant, d’obertura d’horitzons, il.lusions i esperances personals i col.lectives. Poques ciutats han pogut articular, des de l’acord amb tots els agents socials i amb la Generalitat, un Pacte per l’Ocupació de Qualitat com el que es va signar a Barcelona el maig del 2008 i es va renovar, amb més instruments i compromisos d’acció, el 2009. L’Ajuntament no només enforteix les polítiques de formació i el suport a la inserció en el mercat laboral. Opera també com a activador directe de l’ocupació per mitjà de la seva capacitat contractual i d’expansió de serveis. Dos exemples. El programa de contractació socialment responsable ha aconseguit injectar més de 5 milions d’euros en el sector de les empreses d’inserció –les que contracten persones en risc d’exclusió social- per mitjà de l’aplicació de la reserva i de les clàusules socials. La universalització dels serveis socials –equips bàsics, atenció domiciliària, teleassistència…- ha generat entre 2008 i 2009 a Barcelona més de 2.000 nous llocs de treball de qualitat i vinculats a l’atenció a les persones.

Més enllà de la lluita contra l’atur, el suport a les persones socialment vulnerables ha adoptat formes i pràctiques molt diverses. No hem adoptat un model assistencialista. Hem treballat des des de la perspectiva que tothom té dret a la inclusió social i relacional, és a dir, a tirar endavant un projecte de vida amb autonomia personal i vinculacions comunitàries. Treballem per generar inclusió, respecte, autonomia, valoració,  reconeixement i vinculació allà on hi hagi situacions d’exclusió, dependència, solitud, ignorància, indiferència o estigma. Cada vegada que una persona sense llar recupera la seva autonomia; cada vegada que una persona amb malaltia mental supera l’estigmatització; cada vegada que una persona gran sense família supera la solitud… estem transformant la quotidianitat, que és l’únic terreny real per canviar la vida i construir una ciutat humana. Aquests són els valors que orienten i caracteritzen l’acció política i de govern d’ICV-EUiA, els valors de l’ecologisme d’esquerres.

Fer realitat la Barcelona inclusiva vol dir més serveis, professionals, pressupostos i equipaments socials. Però vol dir també més xarxes comunitàries, d’intercanvi i solidaritat entre veïns i veïnes en àmbits de proximitat. Són dues dimensions complementàries; per mi, inseparables. Hem acabat el 2009 amb més instruments públics de lluita contra l’exclusió a Barcelona. En aquestes darrers mesos de l’any hem posat en marxa o renovat, per exemple, un centre obert d’infància, un espai familiar, una ciberaula de barri, un centre integral per persones sense sostre, un espai d’atenció precoç a la petita infància, tres centres de serveis socials, un equipament d’habitatges amb serveis per gent gran, o un conjunt de llars amb suport per persones amb malaltia mental. Contra la crisi, a Barcelona, expansió dels serveis d’inclusió social. Però també hem acabat l’any presentant i posant a disposició de la ciutadania una nova eina: la Guia de Xarxes d’Intercanvi Solidari de Barcelona. Més d’una cinquantena de bancs del temps, bancs solidaris, xarxes d’intercanvi de coneixements, bens i serveis, cooperatives de consum agroecològic i comunitats autofinançades. Pràctiques socials que canalitzen relacions horitzontals de reciprocitat veïnal i comunitària. Que van teixint una malla de fraternitats quotidianes generadores de benestar material i emocional. Des del respecte a l’autonomia de cada iniciativa, vull refermar el compromís de suport i treball en xarxa, des de l’Ajuntament, a la Barcelona capaç de construir una nova ètica col.lectiva de l’ajuda mútua, un entramat moral de solidaritats diàries.