cançó d'un poble senzill

Aquest 19 de juliol vam celebrar el 31è aniversari del triomf de la revolució popular sandinista. El període 1979-1990 va ser un temps d’eclosió de moltes coses a Nicaragua: l’alfabetització massiva, l’entrega de terres a famílies camperoles, l’articulació dels moviments socials, els “cabildos abiertos” com a espais de participació, la primera constitució democràtica del país, l’autonomia dels pobles indígenes del Carib... També un temps de molt dolor, per la guerra d’agressió de “la contra”, finançada per l’administració Reagan, des de les bases d’Hondures. A Catalunya hi va haver una gran onada de solidaritat. El 1985 vam constituir l’Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua, que segueix sent avui un vehicle de cooperació, a través de brigades de treball solidari que cada estiu arriben a Nicaragua.

La cultura va ser un dels eixos vertebradors de la construcció de la Nicaragua democràtica, va teixir en bona part el relat d’una transformació social de nou tipus, heterodoxa i creativa. La música popular i el moviment de la nova canço nicaragüenca van jugar un paper molt rellevant. Bona música, arrelada en la història i la quotidianitat de la gent, i portadora alhora d’un compromís cívic contra la dictadura somocista i de protagonisme en el procés revolucionari. Norma Helena Gadea, Carlos Mejía, Dúo Guardabarranco, Los Palacagüina, Salvador Bustos o Engel Ortega, entre molts d'altres, són noms i propostes musicals que formen part del patrimoni cultural i de la banda sonora d’un temps de projectes i il.lusions.

Hi ha un nom, però, que voldria destacar. Es tracta de Luís Enrique Mejía Godoy, nascut a Somoto, al nord de Nicaragua, fill i germà de músics. Luís es va exiliar de jove a Costa Rica i allà va ser membre fundador, amb altres autors, del moviment de la nova cançó costarricenca. Tornat a Nicaragua, va treballar al ministeri de cultura amb el ministre-poeta Ernesto Cardenal, on va impulsar plataformes de producció i difusió musical de nous autors. Recentment ha constituït la Fundació Mejía Godoy com a espai de promoció cultural i de suport a projectes de desenvolupament humà a Nicaragua. Tot això vertebrat per una activitat sostinguda com a autor, que l’ha portat a enregistrar una vintena d’àlbums i més de 200 cançons.

La cançó que us deixo avui al calaix del bloc, “yo soy de un pueblo sencillo” és una cançó preciosa que expressa els valors de la música popular i cívica nicaragüenca en la veu de Luís E. Mejía. Un homenatge també a la gent senzilla que segueix avui compromesa amb tenacitat en la construcció d’un futur millor per Nicaragua, en el que mai no faltaran cançons.