Batalla de valors i polítiques d'esquerres a l'Ajuntament

Massa sovint la política en general, i també la municipal, se situa en el territori pompós de la retòrica i les declaracions creuades: és el teatre de la política especulativa. Massa sovint les polítiques públiques, i les municipals en concret, es registren en el territori gris de la gestió. Totes dues coses formen part de la vella política. La nova política ha de superar el joc especulatiu per la batalla democràtica dels valors; i ha de superar els catàlegs de gestió per polítiques transformadores amb capacitat de concretar els valors en pràctiques quotidianes. Valors i accions per una Barcelona de barris millors i gent més feliç. És el tipus de política que m’il.lusiona, la que mirem de fer cada dia a l’Ajuntament i a la ciutat, des d’ICV-EUiA, en complicitat amb moltes persones, entitats i moviments socials. El Plenari del divendres passat va ser un ventall d’exemples de tot això. Mediàticament tapats, d’altra banda, pel fum de les primàries del PSC a Barcelona.

En el terreny de la batalla dels valors, el PP va intentar novament que Barcelona se sumés a l’onada xenòfoba d’altres ciutats que han aprovat proposicions en la línia de restringir l’arrelament i la residència de les persones immigrants; es van quedar sols, aïllats. A Barcelona segueix existint un amplíssim acord polític i social a l’entorn de la convivència intercultural en un marc compartit i inclusiu de ciutadania. A ICV-EUiA ens sentim protagonistes, al costat de molts altres agents, d’aquest espai d’acord. I som l’única força política que hem plantat cara, sempre i arreu on s’ha plantejat, a l’intent de trencament del principi d’igualtat en funció de l’origen de les persones. Un altre exemple, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una declaració de rebuig a les sentències del tribunal suprem contra el català. En efecte, els magistrats de mentalitat pre-constitucional del Suprem han de saber que, facin les sentències que facin, el català seguirà sent la llengua vehicular de l’educació, i la llengua comuna vertebradora de la convivència a Barcelona i Catalunya. Perquè així ho hem expressat democràticament a través de les lleis del Parlament i del referèndum de l’Estatut.

En el terreny de les polítiques públiques, al Plenari vam tenir ocasió de debatre tres polítiques municipals de clara vocació transformadora. En primer lloc, el balanç del pla de serveis socials bàsics, que ha implicat en tres anys 17 equipaments nous i 22 remodelats, la incorporació de 130 professionals i més de 350m d’€ de pressupost per fer possible uns serveis socials universals, de qualitat i de proximitat. En segon lloc, el balanç del pla de biblioteques públiques, que ha suposat passar en 12 anys de 18 a 42 biblioteques i fer possible la democratització en l’accés al coneixement, així com disposar d’uns espais de cultura de proximitat compromesos amb la cohesió social. Finalment, un nou impuls al programa d’instal.lació d’ascensors i millora urbana dels barris, que al llarg dels últims dos anys ha beneficitat 14.314 habitatges, amb 38m d’€ d’inversió i el manteniment o generació de 1.600 llocs de treball: un exemple nítid d’urbanisme al servei de les persones.

Polítiques socials, culturals i urbanes orientades a fer una Barcelona més humana i habitable. Pràctiques polítiques que reivindiquem com a patrimoni d’una ciutat construïda des de valors d’esquerres, amb el segell inequívoc d’ICV-EUiA. Que hem de saber explicar, més enllà dels cants de sirena d’una dreta –CiU més PP- que s’aplicaria a fons en les retallades socials per tal de satisfer els interessos d’uns pocs; i de l’escuma mediàtica d’unes primàries a la desesperada –les del PSC- que mostren clarament la crisi d’un projecte dretanitzat i encorat en la vella política.

3 comments:

14 de febrer del 2011, a les 12:41 Miquel Ruano i Torres ha dit...

Polítiques d'equerres? Encara recordo les càrregues contra els estudiants que protestaven contra la reforma neoliberal del Pla Bolonya. El cap polític dels Mossos d'Esquadra en aquell moment era un dels vostres i encara mai ningú ha demanat perdó.

18 de febrer del 2011, a les 17:13 Anònim ha dit...

La pressió del PP i en concret de Francisco Camps ha aconseguit que ACPV haguin de tancar els repetidors de TV3 al País Valencià perque no poden fer front al allau de multes que reben. Crec que desde tots els Ajuntaments, Associacions, Entitats... hem de promoure mocions de suport a ACPV i en defensa del català i de la llibertat d'expressió.
Salutacions

19 de febrer del 2011, a les 14:26 mitcoes ha dit...

Perqué no tenio al vostre programa la implantació de la energía MICROEÓLICA a les comunitats de veins i naus industrials?

Aquesta energía té un 25% de rendabilitat.

Una ordenaza municipal que obligués - sempre que siga rendible en el mapa de vents - a instalar el máxim de 1.5 vegades la poteécia contractada en un plaç de 3 anys baixaría la necesitat de cremar combustible per aconseguir energía.

A més a més crearía empleament, recerca I+D i fábriiques locals d'aparells, y rebaixaría la factura de la energía tant a empreses com a particulars.

Amb un programa de finançament amb crédits avalats pels municipis / diputacions, en el que amb el 50% dels ingressos s'anaríen pagant les mensualitas - amb un crédit flexible en les cuotes - com a molt en 10 anys es pagaría el crédit - mentres es gaudix d'un 50% dels ingressos - y la resta dels 20 anys de vida útil a gaudir del 100%.

Encara que no es faça, no més el plantejament d'aquesta proposta faría que moltes comunitats de veïns i empresses començarçien a fer-ho pel seu compter.

I d'altres partits ho contemplaríen als seus programes, copiant o quedaríen molt malament si s'oposen.