Avui, 22 de maig

Falta poc per saber els resultats electorals. Siguin els que siguin, al llarg dels últims dies hem obert nous horitzons de futur. Els hem obert al fil d’una campanya austera en recursos econòmics, però rica en compromisos, energies positives i creativitat. Una campanya on hem fet política des del que som: gent que reconeixem la lluita dels que ens han precedit; que creiem en les utopies quotidianes i en la capacitat popular de construir-les i realitzar-les; gent que sabem que allò revolucionari és avançar i que només avancem des de la suma d’aportacions diverses, dia a dia. I s’han obert horitzons, també, més enllà de la campanya. Als carrers, a la Plaça Catalunya, a les places dels barris… milers de persones han transformat la resignació en rebel.lies, en ganes d’agafar el futur amb les mans i construir-lo des de valors de fraternitat.

Avui és el dia de la mobilització electoral. De fer de cada vot un clam contra la indiferència. I contra les injustícies d’aquesta crisi, i contra les injustícies dels qui se n’aprofiten d’ella per retallar drets i projectes de vida. I sobretot fer de cada vot un espai dipositari d’il.lusions, de propostes de nova política, d’idees per una Barcelona més humana, habitable i lliure. Demà seguirem articulant alternatives, complicitats i esperances des de la Plaça, el barris, i l’Ajuntament. No deixarem d’indignar-nos contra totes les indecències d’especuladors i poderosos. No deixarem de somiar, amb atreviment i audàcia. I sobretot no deixarem de lluitar, perquè és en l’esforç de cada dia on hi ha la prova dels valors dels nostres somnis. Per una Barcelona millor, on la gent pugui ser feliç.

1 comentaris:

29 de maig de 2011 a les 0:58 Marta Molas ha dit...

I per què no s'hi va a parlar amb aquesta gent? Per què no ens hi acostem a escoltar el que volen? Sóc d'ICV i alhora he anat a les acampades. Com jo, molts... I el programa és tan semblant... I el que defensen és tan bàsic... I en canvi, ens quedem a la cadira, esperant a veure què passarà, i anant a parlar amb els mateixos col·lectius de barris que ja coneixem. No senyors, és el moment de moure'ns i de que sigui la muntanya qui finalment vagi a Mahoma... Hem d'escoltar el moviment del 15M, perquè no és raonat, no és premeditat, no cerca el poder... s'expressa des de l'estòmac, expressa les pors que fins ara l'han tingut callat, i és net i pur per a dir, que NO PODEM MÉS. Que sentim vergonya davant de les llistes electorals plenes d'imputats, de bancs que només s'han enriquit a costa de les nostres minses nòmines, de constantment posar l'espatlla per als més poderosos, de pagar cada any a hisenda mentre que els més rics se'n salven... Per què no hi anem? Per què no els escoltem? Per què no els demanem què podem fer per ajudar-nos, tots els uns als altres? No esperem a que vinguin a cercar-nos, oferim col·laboració. Nomeś junts podrem fer un món millor. El necessitem, de debó.