Convertim la indignació en vots per un futur diferent

Hem tancat la primera setmana de campanya electoral. Ha estat una setmana molt intensa, plena d’actes, debats, entrevistes, repartiment de materials... Hem fet el míting central, al Mercat de Flors, amb candidates i canditats d’arreu del país, amb bones vibracions, molts projectes de futur, força i il.lusions. Ha estat també amb nosaltres Luís García Montero, que ha recitat els versos del poema “La llibertat” de Joan Margarit (...”la llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general...”). En la meva intervenció he exposat tres reflexions, que voldria ara compartir amb vosaltres.

1) Estem en un procés col.lectiu de superació de la resignació i la por; la gent està convertint en lluites la seva indignació. Ens van voler fer creure que l’opció de desmantellament de drets socials i laborals era l’única possible, que no hi havia alternativa. Que haviem de treure’ns del cap la possibilitat d’una política democràtica no subordinada als mercats. Missatges que ens venien de la dreta política i econòmica, però també del PSOE de Zapatero que va abaixar el cap davant la pressió dels poderosos. Nosaltres, des de la nostra manera irrenuciablement democràtica d’entendre la política, sempre vam comfrontar-ho: amb valors, amb un peu a les institucions i un peu al carrer, com sempre. Però al final les coses cauen pel seu propi pes:

- Ens imposen una reforma laboral com a imprescindible i solució segura per a la creació d’ocupació. I resulta que l’atur no deixa de pujar i els contractes cada cop més precaris. Queda clar: la reforma laboral va ser injusta i ineficaç, només ha servit per fer l’acomiadament més fàcil i més barat; per retallar els drets laborals dels treballadors i les treballadores.

- Ens imposen la retallada dels serveis bàsics: tanquen quiròfans i serveis d’urgències, ofeguen les escoles públiques, deixen d’atendre persones amb dependència... i alhora eliminen impostos als més rics, amplien concerts a escoles d’èlit i anuncien bonificacions a mútues privades de salut. Queda clar: no lluiten contra la crisi, se n’aprofiten d’ella per ampliar encara més les injustícies socials.

Sí, les manifestacions del cap de setmana han estat un èxit, la gent pren consciència de la seva força. Però caldrà que la indignació social es transformi en mobilització electoral el dia 22; que la rebelia es traduexi en vots. I que ICV-EUiA aparegui nítidament com la força dels drets de les persones.

2) Avui a Barcelona, Trias és una opció de vella política, de dretes i no creïble. No representa el canvi: quina il.lusió de futur pot generar algú que va ser soci polític privilegiat d’Aznar a Madrid ?. Trias diu que serà el garant de les polítiques socials. Però en aquest mandat no ha donat suport a cap dels avenços socials a la ciutat. Ha votat en contra de la universalització dels serveis socials i dels programes socials d’habitatge, s’ha exclòs del pacte per l’ocupació de qualitat... I ara calla davant l’impacte concret de les retallades als barris de BCN; no és capaç de plantar cara a una escola que s’atura, a un equipament social que no es posa en marxa, a un servei de salut que es tanca.

Trias ven fum de colors i fa volar coloms, però no és creïble. És la vella política antiecològica i és la dreta insensible a les injustícies. Trias serà a Barcelona l’executor de les retallades de Mas i, a més, no dubtarà a fer-ho, si li cal, de la mà del PP, de la dreta espanyolista, de la dreta que posa en risc la convivència alimentant la xenofòbia.

3) Barcelona el 22 de maig ha d’obrir una nova etapa, ha de construir un futur diferent i millor, amb més esquerra, més ecologia i més llibertats, i només ICV-EUiA és capaç de fer-ho possible. A Barcelona la majoria de la gent és d’esquerres, és sensible als valors de l’ecologisme. Tota aquesta gent ha d’anar a votar: si és així la dreta no guanyarà, i el continuisme tampoc. I ICV-EUiA tindrà força per obrir la nova etapa: és així de senzill i així d’important. El que es decideix en aquestes eleccions és si fem un pas endavant o dos enrere. Si plantem cara al continuisme i al gir cap a la dreta, o obrim una nova etapa amb més ambició d’esquerres i ecologista:

- Si tornem a un creixement basat en l’economia especulativa, les nuclears, el petroli i l’ocupació precària, o apostem per sortir de la crisi amb un nou model, on l’ecologia i l’estat de benestar esdevinguin palanques de nova economia i nova ocupació de qualitat.
- Si es desdoblen els túnels de Vallvidriera i s’amplien les rondes; o reduïm l’ús i l’espai del cotxe i fem una Barcelona d’aire net.
- Si donem més espai a l’urbanisme de les plusvàlues i el luxe; o impulsem la millora social i ecològica dels barris, situant el dret a l’habitatge digne en el centre de les prioritats.
- Si deixem que es regalin els diners de tothom a les privades, o continuem fent escoles bressol públiques a tots els barris. Si donem pas a l’assistencialisme i la caritat o enfortim els serveis públics, la vida independent, i l’acció comunitària
- Si s’endureix l’ordenança amb videovigilància i més retallades a les llibertats; o despleguem la Carta de Ciutadania i fem una Barcelona de drets per tothom
- Si mantenim les inèrcies de certa manera de fer política a la ciutat o apostem per la transparència i els pressupostos participatius.

El PSC va arribar a tenir una majoria important en aquesta ciutat. Eren altres temps. La dreta ha anat guanyant protagonisme polític, però la seva proposta no és tampoc millor: és més injusta i més antiga. Faig una crida sincera als votants socialistes decebuts, o indignats per les retallades de Zapatero, per dir-vos amb molta convicció que no podeu abstenir-vos, que això seria un gran error, que facilitaria el triomf de la dreta a BCN. Que teniu una alternativa clara i molt millor: votar ICV-EUiA. Una força política d’esquerres, que mai ha acceptat les retallades: ni en l’estat de benestar ni en els drets laborals dels treballadors i les treballadores. Que sempre hem estat al costat de la gent senzilla. Per això, ICV-EUiA és el veritable vot útil -per coherent i per il.lusionant- per a tota la gent d’esquerres de Barcelona. El vot fiable contra totes les retallades: les del PSOE i les de CiU. El vot carregat de futur: per una BCN més humana i habitable.

Hi ha indignació, és important; però no és suficient. Ahir la gent va convertir indignació en mobilització: és important, però tampoc és suficient. Queda un darrer gest. Un acte senzill però que pot ser revolucionari: el dia 22 anar a votar. La indignació convertida en vots, en vots d’esperança per canviar la realitat. En vots de la Barcelona rebel i creativa a ICV-EUiA per guanyar el futur. Per una ciutat millor on la gent pugui ser feliç.

1 comentaris:

17 de maig de 2011 a les 23:15 Anònim ha dit...

Sóc una noia nascuda a BCN ara fa 27 anys, treballo amb persones dependents.

Per primer cop em sento totalment identificada amb Ricard Gomà.

Considero que tots abans de votar em d'analitzar a qui dirigim el nostre vot, tant important.

No hem de permetre que aquestes millores dels últims anys es quedin en va o les retallin.

Cal millorar el dia a dia.