Contra els desnonaments a Barcelona

A l’últim Plenari de l’any, el grup municipal d’ICV-EUiA vam presentar una proposició sobre accions per aturar els desnonaments a Barcelona. Va ser aprovada amb els vots de totes les forces polítiques menys el PP. Aquest fet implica un pas endavant qualitatiu; mai l’Ajuntament havia arribat tan lluny, amb tanta profunditat i amb tanta concreció pel que fa a compromisos contra les execucions hipotecàries i els desnonaments a la ciutat. Us deixo una versió de síntesi del que va ser la meva intervenció en el Plenari en defensa de la proposició.

Constatem amb més força cada dia que els desnonaments són –al costat de l’atur- els impactes més durs sobre la població d’una crisi financera que porta la injustícia inscrita en el seu ADN. Perquè és injust que qui no té cap responsabilitat en el col.lapse del captialisme financer pagui les conseqüències fins a l’extrem inhumà de perdre l’habitatge. Perquè és igualment injust que els culpables directes de la crisi se’n surtin amb tota impunitat i sense cap element de redistribució justa dels sacrificis. La realitat és contundent: 10.000 execucions hipotecàries i desnonaments a Barcelona des de l’inici de la crisi, amb alguns barris especialment colpejats, com Ciutat Meridiana, on els desnonaments són una realitat quotidiana.

En el terreny de les respostes populars, la PAH aconsegueix de forma creixent articular la solidaritat veïnal i ampliar els nivells de consciència social per aturar els desnonaments. La Plataforma és també el principal motor ciutadà en clau propositiva, com ho demostra l’actual ILP sobre la dació en pagament. En el terreny polític-institucional, és ja inajornable aportar solucions justes i valentes. No podem seguir donant l’esquena a un drama social que s’ha cobrat desenes de vides i molt patiment invisible. Avui és evident que el comportament antisocial, cruel, de les entitats bancàries és incompatible amb un mínim de sensibilitat humana. El dilema és ben clar: o amb la voracitat dels bancs, o amb els drets de les persones. No queda massa temps ni espai per als matissos. Cal portar aquest dilema al terreny de les respostes polítiques. I optar; sense ambigüitats.

Què hem tingut fins ara ? Per part del govern de l’estat un codi de bones pràctiques i un decret que, llegits des de la magnitud del problema social, semblen escrits al dictat dels interessos dels bancs. Vergonyosos i inútils. I per part del govern de la Generalitat retallades (supressió de la convocatòria d’ajuts socials al lloguer el 2011 i el 2012) i aliniament a Madrid amb la guàrdia pretoriana dels privilegis bancaris i de la propietat immobiliària: CiU no ha votat mai a favor de la dació en pagament, i Duran Lleida va promoure el desnonament exprés, amb el suport del PSOE i del PP. L’Ajuntament de Barcelona no ha restat al marge del problema. El Plenari de Març del 2011 ja va aprovar instar la modificació de la normativa estatal per incorporar la dació en pagament, i el d’Octubre va acordar la creació d’una Comissió Mixta amb presència d’entitats per enfortir tant les accions preventives (mediació, prestacions…) com les reactives (taula d’emergències, cessió d’habitatges buits…) enfront la dinàmica dels desnonaments. La pràctica però ha quedat molt lluny, massa lluny, del que es podia haver fet.     

Cal un pas endavant qualitatiu: s’ha esgotat el temps de les bones paraules i les mediacions voluntàries respecte la voracitat dels bancs; s’ha acabat el temps dels pedaços legislatius de la vergonya; s’ha acabat el temps de la timidesa en les polítiques municipals. En aquest escenari, la proposició presentada (i aprovada) al Plenari incorpora dues dimensions:

·         Aprofundir l’exigència a l’Estat i a la Generalitat. a) suspensió de les execucions hipotecàries en tots els casos de domicili habitual i insolvència sobrevinguda; b) manteniment d’aquesta suspensió fins que no es dugui a terme una modificació normativa substancial que incorpori la dació en pagament, la derogació del desnonament exprés i la garantia de permanència de la persona deutora sota fórmules de lloguer social; c) un mínim del 30% dels pisos del banc dolent a disposició dels Ajuntaments per a lloguer i emergència social; d) nova convocatòria de prestacions permanents d’ajut social al lloguer per part de la Generalitat.

·         Aprofundir les polítiques municipals de prevenció dels desnonaments i de suport a les persones en risc i afectades. a) compromís municipal d’instar als bancs amb els que opera l’Ajuntament a suspendre totes les execucions hipotecàries; b) partida mínima de 3 milions € d’ajuts econòmics de serveis socials en casos de risc de pèrdua de l’habitatge; c) garantia de reallotjament preferentment en el territori de residència per mitjà de l’enfortiment de la taula d’emergència, la cessió de pisos buits d’entitats bancàries a l’Ajuntament; c) la creació d’un mínim de 400 places d’habitatge dotacional per a persones vulnerables.

Es tracta d’un full de ruta potent, l’Ajuntament pren partida per la suspensió de totes les execucions hipotecàries i desnonaments. I alhora factible, l’Ajuntament referma compromisos d’acció específics, però els amplia substancialment: els recursos d’ajuts econòmics es doblen i les places d’allotjament social vinculades a desnonaments creixen més d’un 50%. ICV-EUiA hem estat els impulsors de la proposta –que no hagués estat mai possible sense la lluita social de la PAH- a partir d’ara serem impulsors del seu estricte acompliment.