Comencem el 2014 en una
situació política inèdita a Barcelona: el pressupost municipal de les
privatitzacions, el que enfonsa la inversió als barris i la concentra a les
zones elitistes (Pg.Gràcia, part alta de la Diagona) ha entrat en vigor per
decret, contra la majoria del Plenari i contra 9 dels 10 districtes. El
pressupost més antisocial i la política més poc democràtica. CiU i Trias a
Barcelona estan instal.lats avui, sense complexos, en una lògica classista i
autoritària: governen per l’1%, posen Barcelona en venda, i ho fan amb
menyspreu del debat democràtic i la participació ciutadana. És veritat, Trias
no està sol del tot. Les polítiques del govern municipal porten el segell de la
coalició CiU-PP. De tant en tant teatralitzen una certa distància entre ells.
Però sempre acaben tancant files per acordar privatitzacions (Port Vell,
Ordenança de Terrasses), retallades (escoles bressol, Barcelona Activa) o
suport a la bombolla especulativa (Pla d’Usos de Ciutat Vella, pelotazo de La
Maquinista…).
ICV-EUiA som la referència més
nítida de l’oposició. Confrontem les polítiques de l’1% fetes d’esquenes a la
ciutadania i als barris. Però som també la referència més nítida de
l’alternativa. Hem construït propostes d’inversions socials, educatives, de
millora dels barris més fràgils, d’habitatge públic de lloguer social... i en
tots els casos CiU-PP han aixecat el mur del no, en defensa dels seus
interessos de classe. No hi renunciarem. Tot el contrari,
amb l’enfortiment de les lluites, enfortirem l’alternativa. Des de la suma i la
confluència: en defensa dels drets socials i dels barris populars. Contra la
marca Barcelona i la seva bombolla de luxe i banalitat, a favor del dret a la
ciutat com un exercici de quotidianitat inclusiva.
Barcelona viu una realitat
d’emergència social i habitacional. Al llarg del 2013 ha emergit la malnutrició
infantil i han persistit els desnonaments; s’han incrementat els talls d’aigua i la pobresa
energètica. I el 2014 arrenca amb una nova pujada
abusiva dels preus del transport públic. Realitats que, en un context d’atur
elevat i de congelació inhumana del salari mínim i les pensions, evidencien la
fractura social i urbana que cristal.litza a la ciutat. Aquestes properes
setmanes situarem en el centre de la nostra genda d’activisme social i
institucional totes aquestes qüestions. Al carrer, fent campanya per unes tarifes justes del
transport, al costat de les mobilitzacions en marxa; fent campanya també per
l’aigua i l’energia com a drets humans. I a l’Ajuntament, presentant propostes
en defensa del dret a l’habitge i de l’accés garantit als serveis bàsics. Dos exemples. D’una banda, al Plenari del 31
de gener portarem a aprovació la moció de la PAH per evitar la desocupació
d’habitatges i per imposar les màximes sancions als bancs que mantinguin buits els
pisos provinents, molts d’ells, d’execucions hipotecàries. D’altra banda, a
Comissions de Plenari portarem a aprovació l’ampliació substancial del
decret-burla de la Generalitat sobre pobresa energètica, en la línia del que
estableix la proposició ja aprovada a Barcelona -talls 0 a les llars amb ingressos
per càpita inferiors al SMI- i en la línia del que planteja l’Assemblea de
Persones Aturades.
Lluitarem contra la fractura
social i per la cobertura de totes les necessitats bàsiques. LLuitarem contra les
desigualtats urbanes i per l’accés de tothom a l’habitatge digne. No
aconseguiran que deixem d’articular iniciatives connectades a les necessitats i
les mobilitzacions socials. I en aquest camí, sumarem i articularem dinàmiques de connexió, de
confluència. De la pluralitat de
resistències a l’aliança en l’alternativa. Per disputar i guanyar l’hegemonia
social i política. A Barcelona podem !.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada