Alternatives comunitàries contra la indecència

Fa uns anys, Warren Buffett deia:  “There’s class warfare, all right; but it’s my class, the rich class, that’s making war...and we’re winning.” … “I l’estem guanyant”. Així, sense complexos, s’expressava el magnat nordamericà. És veritat que els poderosos han aguditzat la batalla contra la ciutadania, en un exercici de desmuntatge sistemàtic de conquestes socials. I és evident que els impactes són duríssims per a les classes i els barris populars. Però a Barcelona –com a tants altres llocs- hi ha molta gent senzilla a molts barris que està disputant la batalla, amb rebel.lia i creativitat. Més enllà de la indignació i la resistència. Des de pràctiques carregades de valors emancipatoris. La ciutat rebel orientada a l’acció; la dissidència entesa com construcció d’alternatives.

Potser les dues decisions més inhumanes adoptades pels governs del PP i CiU aquests últims anys hagin estat l’exclusió sanitària de milers de persones vulnerables (PP), i la retirada de la renda mínima a milers de famílies en situació de pobresa severa (CiU). Ambdues han estat socialment devastadores. No han quedat sense resposta. Les mobilitzacions pel dret universal a la salut o per la renda garantida de ciutadania en són bona mostra. Hi ha però un altre tipus de resposta, menys convencional, més compromesa, que s’obre també pas: l’entramat d’iniciatives que prenen el barri i la quotidianitat com a marc d’acció, que forgen alternatives concretes, i que ho fan des de la dissidència. No és la gramàtica de la simple protesta indignada; molt menys de l’acció social “end-of-pipe”, acrítica amb els factors que generen la injustícia. Es tracta de construir desobeint; de solucionar problemes en clau comunitària plantant cara a la indecència. Dos exemples.

Els Grups d’acompanyament contra l’exclusió sanitària. Es tracta de grups veïnals, autoorganitzats en l’àmbit dels barris, que treballen de forma conjunta amb el teixit comunitari i amb els professionals de la sanitat pública disposats a trobar tots els mecanismes per desobeir una normativa injusta. L’objectiu és ben clar: superar, per la via dels fets i la dissidència, des de dinàmiques i complicitats de base, qualsevol situació d’exclusió sanitària i, en conseqüència, garantir l’atenció efectiva a totes les persones. Els grups d’acompanyament van teixint la seva xarxa a Barcelona. De la mà de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASU_CAT). S’han realitzat ja dues trobades de coordinació i el proper diumenge 23 està convocat un Taller Jurídic sobre Exclusió Sanitària amb l’objectiu de difondre i enfortir les experiències i els Grups.

El Menjador Comunitari Gregal al barri del Besòs. Al Besòs, com a molts altres barris de Barcelona, hi ha gent amb dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. Persones sense feina i excloses de les prestacions socials; persones que no poden, alhora, pagar el lloguer, fer front a l’encariment de l’aigua, la llum i el transport, i accedir a una alimentació digne. Enfront aquesta realitat, la gent lluitadora de la Cooperativa Gregal va posar en marxa l’any passat un menjador social al barri, que ha activat una dinàmica de captació comunitària d’aliments (entre el veïnat i el comerç), i que proporciona menús cuinats, tres cops a la setmana, a veïnes i veïns del barri en situació complicada. Més de 90 menús cada dia d’obertura.

 

Els grups d’acompanyament contra l’exclusió sanitària, i el menjador social de la Cooperativa Gregal són dues pràctiques exemplars, dues alternatives comunitàries contra la indecència neoliberal. Iniciatives que planten cara als problemes de forma efectiva, i ben encorades en valors de transformació. El contrapunt de dignitat a un govern municipal que està dedicant avui 30 milions d’euros a reformar el Passeig de Gràcia i la part alta de la Diagonal, al dictat d’hotelers i comerciants de luxe. És immoral. Cal plantar cara també políticament. Cal, des de la força de la Barcelona solidària dels barris, articular una àmplia confluència ciutadana, social i política que li disputi la majoria municipal a la dreta. Per posar els recursos públics al servei de la dignitat de totes i tots. Abans que ho destrossin tot. No podem esperar més.