Per guanyar el futur a Barcelona, ara.

Xavier Trias és l’alcalde del NO. D’un no que construeix amb materials insensibles al patiment de la gent; d’un no que imposa amb la força de la majoria absoluta CiU-PP a l’Ajuntament de Barcelona. Divendres passat al Plenari, Trias va aixecar tres vegades el mur de la insensibilitat, des del seu càlid refugi a la dreta de l’hemicicle, deixant a l’intempèrie tres clamoroses injustícies. 1) Li vam demanar la creació d’una Comissió Especial per tractar de forma transparent la vulneració dels drets humans al CIE de la Zona Franca. 2) Li vam demanar la modificació de la nefasta Ordenança del Civisme per tal d’eliminar per sempre les multes inhumanes a les persones sense sostre per dormir al carrer. 3) Li vam demanar que portés al consell de l’ATM la proposta de deixar sense efecte la pujada de tarifes del transport públic del 2014, i iniciar un diàleg per solucionar de forma estructural i amb recursos públics els problemes de finançament del transport. Res. CiU i PP van dir no als drets humans al CIE; no a la dignitat de les persones sense sostre; i no a unes tarifes justes de transport públic. Trias no para de parlar de les persones. I no para tampoc d’actuar contra les persones. Per CiU la gent, els sectors més vulnerables, les classes populars són, a tot estirar, un recurs retòric en un informe sobre l’estat de la ciutat. Però acabat l’informe, quan les decisions i els vots substitueixen les paraules, emergeix el búnker polític dels interessos de classe, dels qui més tenen.     

ICV-EUiA a Barcelona seguirem sent la força del SÍ: als drets humans, als drets socials, a la dignitat, als barris. No renunciarem a seguir construïnt alternatives amb la ciutadania i els moviments socials. Lluitarem amb la xarxa antiracista perquè a Barcelona no es vulnerin els drets humans de les persones migrades; i amb les entitats socials perquè a Barcelona no es vulneri la dignitat de cap persona en situació d’extrema pobresa; i amb el moviment veïnal perquè la gent als barris tingui un transport públic a preus populars. I seguirem expressant aquestes lluites en clau política, en l’espai institucional. Sabem que no podem (ni volem) fer-ho sols. Necessitem articular confluències sociopolítiques molt àmplies, sumar per guanyar, per convertir la majoria elitista del NO en una nova majoria del SÍ, construida des de baix, arrelada en la dignitat i les aspiracions dels barris i de la gent senzilla a una Barcelona humana i habitable.

Dissabte a Fabra i Coats ens vam conjurar a fer-ho possible. L’antiga fàbrica tèxtil, espai emblemàtic del moviment obrer, va esdevenir una fàbrica de somnis i propostes per canviar-ho tot. A Barcelona podem. A Barcelona “ara és demà” perquè els drets i la dignitat de les persones i dels barris no poden esperar. És en la lluita d’ara on hi ha la prova del valor dels nostres somnis. Ens rebel.lem contra cada no injust de Trias i CiU-PP. I comencem a construir l’alternativa sociopolítica, per convertir cada rebel.lia en força constructiva. Per guanyar el futur, ara.