Aquest final de curs
ens deixa nítidament dibuixades les dues cares de la ciutat i la política
municipal. D’una banda un govern i un alcalde instal.lats en la
mercantilització progressiva de Barcelona, en el seu buidatge democràtic, i en
l’ampliació de les fractures social i territorial. (veieu el magnífic article de la Janet Sanz http://janetsanz.com/qui-esta-comprant-barcelona/). D’altra banda uns barris i
una gent lluitadora, amb capacitat de construcció d’alternatives, i articulant
ja les confluències necessàries per recuperar el dret a la ciutat, per guanyar
Barcelona.
Trias no para de posar
Barcelona en venda. És una dinàmica consistent a fer retrocedir espais de
ciutadania i substituir-los per la lògica del mercat i de l’interès privat. Ho
fa quan desregula els horaris comercials i permet obrir en diumenge, al servei
només dels lobbies del turisme; i a costa del teixit comercial de proximitat i
dels drets laborals de milers de treballadores i treballadors. Ho fa quan
impulsa i aprova el gran pelotazo de La Maquinista, operació especulativa i de
xantatge al veïnat. O quan culmina l’ampliació del centre comercial de Glòries
amb la trampa antidemocràtica del silenci positiu: un regal a un promotor
privat sense ni tan sols debat públic. Ho fa quan pretén carregar-se la
integritat del Parc de l’Oreneta obrint la porta a la construcció de cases de
luxe. Ho fa quan concedeix fins a 315 llicències per pisos turístics a Gràcia
just abans de la moratòria, en un districte en el que en poc més d’un any s’ha
permès l’obertura de 1.250 places d’alberg i 583 nous apartaments turístics.
Sí, és una dinàmica que va vulnerant el dret a la ciutat, i que només és
possible des d’una pràctica de privatització del govern municipal, de tancament
d’espais participatius. La incapacitat de Trias per tirar endavant el seu
compromís de renovar el marc normatiu de la participació és coherent amb la
negativa sistemàtica del govern a totes les propostes d’iniciativa i consulta
ciutadana (escoles bressol, Port Vell, Maquinista…). I tot això en un context
de desigualtats socials i territorials que el govern municipal amplia amb les
seves polítiques injustes: milions per a les avingudes del luxe i retallades
socials i d’habitatge als barris populars. És la Barcelona trencada. La
Barcelona que desnona la Irene i que només la lluita de la PAH fa possible un
compromís de reallotjament digne a La Marina.
Però la ciutadania, el
teixit social i polític alternatiu activa claus de resposta: de lluita i
d’esperança. Al Paral.lel, al Parc de l’Oreneta, a Gràcia o a la Sagrada Família
(‘Salvem el Niza’) s’han constituït
plataformes veïnals que vehiculen la defensa dels bens comuns. La gent d’Horta
ha aconseguit aturar el procés de privatització de la plaça Botticelli, la de
Bon Pastor assegurar el futur de la seva escola d’adults amenaçada, i la de
Sant Andreu, finalment, signar la gestió ciutadana de l’Harmonia després d’una
llarga lluita contra les pràctiques tramposes i caciquils del Districte.
Barcelona es mou i aconsegueix victòries. Són espais realment existents de
confluència de forces ciutadanes i polítiques que treballen per una altra
Barcelona. I espais d’esperança. Perquè els valors que s’hi defensen -els drets bàsics,
els bens comuns, la democràcia de proximitat- connecten amb els valors de la
majoria, amb una trajectòria de compromís i vinculació majoritària amb la
Barcelona dels barris, amb la construcció de la ciutat com a projecte
democràtic i solidari.
El curs que comença el
proper setembre s’anuncia amb un gran repte: dotar aquestes forces i espais de
confluència ciutadana d’una expressió potent de nova política, amb voluntat i
capacitat de plantar cara a Trias, de guanyar les eleccions municipals per
construir la ciutat comuna. Al costat dels barris, al costat d’altres actors
polítics i ciutadans, la gent d’ICV-EUiA hi serem. Hi som. I aportarem el
nostre cabal de compromís, coneixement, trajectòria, lluita, proposta i
il.lusió. Per guanyar. Pel dret a decidir la quotidianitat. Perquè el futur de
Barcelona l’escriguin la gent i els barris.
I amb Palestina sempre
al cor. Barcelona
ha de ser referent de condemna de la massacre. I referent de
solidaritat activa amb Gaza, com a ciutat germana.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada