Afirmem sovint que Trias, amb
les seves decisions, està posant Barcelona en venda. I amb les seves polítiques
amplia les desigualtats socials i territorials que fracturen la ciutat. Però no
sempre se’n surt. De vegades ho intenta i no pot. No pot perquè la combinació
de mobilització veïnal i acció política assoleix victòries significatives.
L’alcalde va veient que certes coses li poden costar cares, que no les pot fer
des de cap espai d’impunitat. Els barris i el teixit social li diuen que ni el territori ni els drets no
estan en venda, i li planten cara. És llavors quan la defensa del dret a la
ciutat es fa tangible. Aquesta setmana n’hem tingut alguns exemples.
El teixit veïnal de la Sagrera i
el moviment d’educació en el lleure han aturat la implantació d’un parc temàtic
infantil privat sobre un solar de 20.000m2. Kids Sagrera era un projecte
concebut per mercantilitzar i segmentar l’oci dels infants, contrari al model
popular i públic de lleure socioeducatiu arrelat als barris de Barcelona
(esplais, casals, esport de base, places i parcs com a espais de joc…). D’altra
banda, les veïnes i veïns del Parc de l’Oreneta, a Sarrià, han frenat una
operació immobiliària que havia de trinxar una franja del parc. Allà, al carrer
Montevideo 33-53, Núñez i Navarro tenia la pretensió de construir-hi cases de luxe, en una operació urbanística
de canvi de cromos, pactada amb el govern municipal, agredint un espai d’alt
valor ecològic. Ni la Sagrera ni l’Oreneta estan en venda. Cap mercader
del lleure infantil, ni cap especulador urbanístic no han de tenir espai als
nostres barris. El dret a la ciutat està en joc i la gent el disputa i el
guanya. L’articulació de pressió social i política –des d’ICV-EUiA hem rebutjat
amb nitidesa el projecte- ha aconseguit que el govern retirés de l’ordre del
dia de la comissió de d’economia d’aquesta setmana l’aprovació inicial del Kids
Sagrera. Aquesta setmana també, a la
comissió de plenari d’Hàbitat Urbà, ICV-EUiA hem aconseguit l’aprovació d’una
proposta per blindar l’Oreneta, per canviar la qualificació de Montevideo i
protegir l’espai de manera definitiva.
D’altra banda, els barris més
vulnerables han estat sovint els més castigats per les retallades socials. Fa
ara tres anys, el govern municipal es plegava al ministre Wert i desmantellava
a Barcelona la conquesta històrica dels 25 alumnes per aula a les escoles de
primària. Sabem el
que significa una escola pública de qualitat amb capacitat d’atendre la diversitat
i fer de l’educació un espai de diàleg i valors. Sabem el que significa,
sobretot, per un barri de gent treballadora. A Trias tant li fa. Fa només uns
mesos, el govern municipal retallava les freqüències de pas del servei públic
de bus a Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, deixant-les intactes a Les
Corts i Sarrià. A Ciutat Meridiana, per exemple, ja no hi ha cap línia de bus
els dissabtes amb un interval de pas inferior als 30 minuts. A Trias tant li fa. Però també aquí s’ha presentat
batalla. La comunitat educativa no ha deixat de denunciar la massificació de
les aules. La PTP ha denunciat la reducció selectiva del transport públic.
Aquesta setmana, ICV-EUiA hem portat aquestes demandes justes a les comissions
de plenari de l’Ajuntament, i hem arrencat el doble mandat democràtic de
restablir la ràtio 25 a les aules i les freqüències de bus als barris. Ara el
govern ha de complir. No deixarem que quedi en paper mullat. Lluita a lluita,
la Barcelona per Viure s’obre pas. Guanyar Barcelona esdevé inajornable.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada