Retalls de rugbi i de futbol

De petit, mirava a la tele el Cinc Nacions de Rugbi. No entenia massa les regles del joc. M’agradava aquella combinació de força i agilitat, el dibuix final de cada assaig; em fascinava el públic, i aquells vells estadis de Glasgow, Dublin, Cardiff... Van passar molts anys sense veure rugbi. Ara anem sovint als partits del BUC, on la Jana fa de 9, de mig de melé, del primer equip. Avui han jugat l’últim partit del play off. Ha estat una gran temporada. Ens han regalat tardes i partits preciosos, disputats amb intensitat i talent. Més enllà del joc, el rugbi respira educació, respecte, amistat. Gràcies Jana, gràcies buqueres… i Marc i Claudio. És un plaer anar a la Foixarda. Seguirem.     

Acabo de llegir “Barça inèdit. 800 històries de la història” (M.Tomàs i F. Porta), l’he disfrutat. Un bon llibre en minúscules. Un trencadís construit amb petits relats. Anècdotes que expressen Història; contextos forjats per persones i fets quotidians. La geografia humana d’un club que ha estat i és pal de paller emocional, en l’àmbit col.lectiu, i també –almenys per mi sobretot- en el familiar.  Ara que ens ha tocat a la Champions, em venia a la memòria un Barça-Atleti (2-0, l’any 70), un dels primers partits que el pare ens hi va portar a l’estadi, dues abraçades inoblidables.  És la primera lliga que recordo, i va ser del València: li va guanyar al Barça per goal average. Tot un símptoma. Fins al dream team van passar vint anys: el Barça només en va guanyar dues. Temporades de patiment, carnets estripats, un “aquest any, sí”… que no arribava mai. Vivíem la cultura de la derrota. Alguns en feien una estètica. Cruyff ho va capgirar. Entre 1991 i 2015, el Barça ha guanyat 13 lligues (6 de les 10 últimes). I 5 champions, una passada. Ho ha fet des d’una forma cooperativa i atrevida de practicar el joc. Un model revolucionari. Inèdit. Ara sí una ètica futbolística: la bellesa guanyadora. I forjada amb jugadors culers… El seguim disfrutant; en família, recordant l’avi.