El text “Barcelona, construint esperança a peu de carrer” aplega escrits al blog entre 2010 i 2015. Però entre els materials de l’esperança hi havia també poesia. Al blog Utopies Quotidianes es van obrir unes quantes finestres. És una cartografia desordenada de 26 poetes (11 dones i 15 homes), amb el fil conductor de versos rebels que toquen de peus al somni; de peus a l’asfalt on neixen els somnis humils. Són gent que convoca la bellesa i la vida, treballa les paraules amb cura, i fa d’elles miralls de lluita i d’esperança. Escriuen versos de pluja, com plou a la ciutat; i fabriquen poemes amb gramàtica d’herois de barri, de malabaristes de la quotidianitat.

Es dibuixen mapes de trobada entre la poesia de l’experiència i la política del comú. La poesia com a arma carregada de present, de bellesa de balcó amb roba estesa. I la política que declina la revolució democràtica en els temps de la tendresa. La que no renúncia a la poesia en les parets, com a condició del dret a la ciutat. Si la solidaritat és la tendresa dels barris; la poesia és l’idioma que l’ha anat teixint, amb memòries de lluita i mel, amb paisatges de foc i esperança. 

  

            AMB POESIA A LES PARETS. SOMNIS DE BARRI.

Vaig viure el període 2010-2015 des de l’activisme polític local, com a regidor d’ICV-EUiA a Barcelona. Vaig anar deixant constància de pràctiques i moments, històries i geografies, al bloc Utopies Quotidianes. Ara les he aplegat i ordenat. Vist en conjunt, s’hi configura un cert entrallat. El de Barcelona com a  lloc d’esperança (manllevant el “places of hope” de Harvey).  El de la construcció quotidiana de les bases del canvi, una cartografia de lluites i somnis, amb política a peu de carrer.

Aquest és l’objectiu del document. Aportar una mirada local sobre els canvis sociopolítics del període 2010-2015. I desgranar els fragments de lluita i de proposta que van anar fixant els fonaments de l’esperança. Es tracta de l’ordit urbà que va celebrar, d'alguna manera, la nit d’alegria del 24 de Maig del 2015. Una alegria local que expressava un canvi d’època: l’esperança havia trobat camins de majoria; i la política del comú, un marc quotidià on erigir-se. Per intentar reflectir tot això, he confegit el document Barcelona, construint esperança a peu de carrer (2010-2015), on s’hi despleguen cinc apartats. Apareixen, en primer lloc, els debats i les lluites sobre el model de ciutat: 1) els eixos de conflicte amb el govern municipal de CiU; 2) les alternatives generades amb la ciutadania; 3) la xarxa de llocs que dibuixen el mapa de l’esperança. I es van teixint, en segon lloc, els fils dels processos de canvi: 4) el relat de la confluència que porta a Barcelona en Comú; 5) una visió personal sobre les fites principals del procés sobiranista.

Teniu el PDF del text a l’enllaç que hi ha al final d’aquestes ratlles. Espero que, en alguns dels seus racons, hi pogueu trobar elements, informacions o records que us resultin d'utilitat.

BARCELONA, CONSTRUINT ESPERANÇA A PEU DE CARRER (2010-2015)