Hem tancat la primera setmana de campanya electoral. Ha estat una setmana molt intensa, plena d’actes, debats, entrevistes, repartiment de materials... Hem fet el míting central, al Mercat de Flors, amb candidates i canditats d’arreu del país, amb bones vibracions, molts projectes de futur, força i il.lusions. Ha estat també amb nosaltres Luís García Montero, que ha recitat els versos del poema “La llibertat” de Joan Margarit (...”la llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general...”). En la meva intervenció he exposat tres reflexions, que voldria ara compartir amb vosaltres.

1) Estem en un procés col.lectiu de superació de la resignació i la por; la gent està convertint en lluites la seva indignació. Ens van voler fer creure que l’opció de desmantellament de drets socials i laborals era l’única possible, que no hi havia alternativa. Que haviem de treure’ns del cap la possibilitat d’una política democràtica no subordinada als mercats. Missatges que ens venien de la dreta política i econòmica, però també del PSOE de Zapatero que va abaixar el cap davant la pressió dels poderosos. Nosaltres, des de la nostra manera irrenuciablement democràtica d’entendre la política, sempre vam comfrontar-ho: amb valors, amb un peu a les institucions i un peu al carrer, com sempre. Però al final les coses cauen pel seu propi pes:

- Ens imposen una reforma laboral com a imprescindible i solució segura per a la creació d’ocupació. I resulta que l’atur no deixa de pujar i els contractes cada cop més precaris. Queda clar: la reforma laboral va ser injusta i ineficaç, només ha servit per fer l’acomiadament més fàcil i més barat; per retallar els drets laborals dels treballadors i les treballadores.

- Ens imposen la retallada dels serveis bàsics: tanquen quiròfans i serveis d’urgències, ofeguen les escoles públiques, deixen d’atendre persones amb dependència... i alhora eliminen impostos als més rics, amplien concerts a escoles d’èlit i anuncien bonificacions a mútues privades de salut. Queda clar: no lluiten contra la crisi, se n’aprofiten d’ella per ampliar encara més les injustícies socials.

Sí, les manifestacions del cap de setmana han estat un èxit, la gent pren consciència de la seva força. Però caldrà que la indignació social es transformi en mobilització electoral el dia 22; que la rebelia es traduexi en vots. I que ICV-EUiA aparegui nítidament com la força dels drets de les persones.

2) Avui a Barcelona, Trias és una opció de vella política, de dretes i no creïble. No representa el canvi: quina il.lusió de futur pot generar algú que va ser soci polític privilegiat d’Aznar a Madrid ?. Trias diu que serà el garant de les polítiques socials. Però en aquest mandat no ha donat suport a cap dels avenços socials a la ciutat. Ha votat en contra de la universalització dels serveis socials i dels programes socials d’habitatge, s’ha exclòs del pacte per l’ocupació de qualitat... I ara calla davant l’impacte concret de les retallades als barris de BCN; no és capaç de plantar cara a una escola que s’atura, a un equipament social que no es posa en marxa, a un servei de salut que es tanca.

Trias ven fum de colors i fa volar coloms, però no és creïble. És la vella política antiecològica i és la dreta insensible a les injustícies. Trias serà a Barcelona l’executor de les retallades de Mas i, a més, no dubtarà a fer-ho, si li cal, de la mà del PP, de la dreta espanyolista, de la dreta que posa en risc la convivència alimentant la xenofòbia.

3) Barcelona el 22 de maig ha d’obrir una nova etapa, ha de construir un futur diferent i millor, amb més esquerra, més ecologia i més llibertats, i només ICV-EUiA és capaç de fer-ho possible. A Barcelona la majoria de la gent és d’esquerres, és sensible als valors de l’ecologisme. Tota aquesta gent ha d’anar a votar: si és així la dreta no guanyarà, i el continuisme tampoc. I ICV-EUiA tindrà força per obrir la nova etapa: és així de senzill i així d’important. El que es decideix en aquestes eleccions és si fem un pas endavant o dos enrere. Si plantem cara al continuisme i al gir cap a la dreta, o obrim una nova etapa amb més ambició d’esquerres i ecologista:

- Si tornem a un creixement basat en l’economia especulativa, les nuclears, el petroli i l’ocupació precària, o apostem per sortir de la crisi amb un nou model, on l’ecologia i l’estat de benestar esdevinguin palanques de nova economia i nova ocupació de qualitat.

- Si es desdoblen els túnels de Vallvidriera i s’amplien les rondes; o reduïm l’ús i l’espai del cotxe i fem una Barcelona d’aire net.

- Si donem més espai a l’urbanisme de les plusvàlues i el luxe; o impulsem la millora social i ecològica dels barris, situant el dret a l’habitatge digne en el centre de les prioritats.

- Si deixem que es regalin els diners de tothom a les privades, o continuem fent escoles bressol públiques a tots els barris. Si donem pas a l’assistencialisme i la caritat o enfortim els serveis públics, la vida independent, i l’acció comunitària

- Si s’endureix l’ordenança amb videovigilància i més retallades a les llibertats; o despleguem la Carta de Ciutadania i fem una Barcelona de drets per tothom

- Si mantenim les inèrcies de certa manera de fer política a la ciutat o apostem per la transparència i els pressupostos participatius.

El PSC va arribar a tenir una majoria important en aquesta ciutat. Eren altres temps. La dreta ha anat guanyant protagonisme polític, però la seva proposta no és tampoc millor: és més injusta i més antiga. Faig una crida sincera als votants socialistes decebuts, o indignats per les retallades de Zapatero, per dir-vos amb molta convicció que no podeu abstenir-vos, que això seria un gran error, que facilitaria el triomf de la dreta a BCN. Que teniu una alternativa clara i molt millor: votar ICV-EUiA. Una força política d’esquerres, que mai ha acceptat les retallades: ni en l’estat de benestar ni en els drets laborals dels treballadors i les treballadores. Que sempre hem estat al costat de la gent senzilla. Per això, ICV-EUiA és el veritable vot útil -per coherent i per il.lusionant- per a tota la gent d’esquerres de Barcelona. El vot fiable contra totes les retallades: les del PSOE i les de CiU. El vot carregat de futur: per una BCN més humana i habitable.

Hi ha indignació, és important; però no és suficient. Ahir la gent va convertir indignació en mobilització: és important, però tampoc és suficient. Queda un darrer gest. Un acte senzill però que pot ser revolucionari: el dia 22 anar a votar. La indignació convertida en vots, en vots d’esperança per canviar la realitat. En vots de la Barcelona rebel i creativa a ICV-EUiA per guanyar el futur. Per una ciutat millor on la gent pugui ser feliç.

Avui comença una campanya molt important. I molt díficil: la dreta, CIU i PP, se sent forta, creu que pot guanyar. Hem d’evitar-ho. Per no fer passes enrera, en tot allò que ens agrada tant de Barcelona: una ciutat compromesa amb la inclusió social, que lluita contra el canvi climàtic, contrària a l’autoritarisme, convivencial, que reconeix totes les diferencies, que es construeix des de la mirada de les dones, oberta, acollidora... Aquesta Barcelona que ens agrada és la que molesta profundament la dreta. Nosaltres l’hem de defensar amb ungles i dents. Però més enllà d’aquesta defensa: hem de construir una esperança. L’esperança d’agafar el futur amb les nostres mans i obrir una nova etapa a Barcelona, marcada per polítiques d’esquerres i ecologistes de debò.

A Barcelona mai ningú no li ha regalat res. Si s’ha transformat és pel compromís de molta gent, donant el millor, durant molts anys: les associacions de veïns; les entitats; els creadors culturals, el moviment LGBT, el moviment per la pau, els emprenedors, els comerciants que fan barri, els treballadors i les treballadores, les AMPAs, els educadors i treballadores socials, els professionals de la sanitat pública... I també, perquè no dir-ho: Barcelona s’ha transformat de la mà de polítiques valentes que no s’haguessin fet mai sense nosaltres; que porten la petjada de valors d’ICV-EUiA. Algunes vénen de lluny, d’altres impliquen apostes recents. A Barcelona hem construït una resposta solidària a la crisi: amb el Pacte per l’Ocupació de Qualitat, l’enfortiment de les polítiques socials i la inversió pública de proximitat. Hem avançat en el canvi ecològic: amb la recollida selectiva, el Parc Natural de Collserola, les zones 30, el bicing... Hem tirat a terra el viaducte del Guinardó, i amb ell, l’emblema anacrònic del desarrollisme viari; hem fet un urbanisme per a les persones i la convivència. I moltes coses més: del pla LGBT al d’interculturalitat; del fre al creixement d’hotels a Ciutat Vella, a l’obertura gratis de museus els diumenges. Sí, el nostre impuls transformador també ha canviat Barcelona.

Juguem la batalla del dia 22 en el context d’una crisi rabiosament injusta i d’unes retallades encara més injustes. Retallades que aprofiten la crisi per desmuntar l’estat de benestar: convertir drets en mercaderies; serveis públics de tothom en oportunitats de negoci d’uns pocs. El de CiU és un govern molt tímid en la lluita contra la crisi; però molt ambiciós i descarat en l’atac als drets socials. Les retallades són ja una realitat, en la vida dels barris i en el dia a dia de la gent: escoles que es deixen de fer, serveis sanitaris que deixen de prestar-se, equipaments socials acabats que no es posen en marxa, estacions de metro en barris populars que s’aturen... Avui a Barcelona emergeix ja una veritable cartografia de les injustícies socials.

Algú podria pensar que Xavier Trias és diferent. No, Trias és la vella política de dretes. Al llarg dels últims quatre anys a Barcelona no ha donat suport a cap avenç social; ha posat lletra a les actuacions més conservadores d’aquest mandat (l’enduriment de l’ordenança; l’urbanisme elitista i privatitzador del Vela i del Miniestadi...). Ara calla davant la tisorada de CiU i és incapaç de defensar els interessos de la gent i dels barris. Durant la campanya farà com Mas, no dirà ni piu de les retallades; però després, en serà el braç executor. I finalment hi afegirà un plus, les seves pròpies polítiques dretanes i antigues: cap escola bressol pública, desarrollisme viari, videovigilància a tot arreu.

Trias representa la dreta insensible, privatitzadora i antiecològica. A més, si CiU arribés a l’alcaldia ho faria de la ma del PP: l’accent ranci, carca i intransigent de la dreta local.

Però hi ha alternativa. El 22 de maig hem d’obrir una nova etapa a Barcelona: carregada de propostes i horitzons de més esquerra, més ecologia i més llibertats. Això només serà possible amb una ICV-EUiA forta; som l’únic espai polític amb la doble clau de connectar amb la Barcelona progressista i d’obrir un futur diferent. L’alternativa no és un PSC continuista, vulnerable a la dreta, feble amb els poderosos, reticent a l’ecologia, més gris que verd, encorat en el passat. L’alternativa, des de l’inconformisme i la creativitat política, la trobem en les propostes d’ICV-EUiA. Una Barcelona diferent i millor, més humana i habitable, fraterna, creativa i lliure. Una BCN de barris millors on la gent sigui més feliç, que obre una nova etapa, de la mà de propostes d’esquerres i ecologistes:

- Una Barcelona sense pobresa, amb Renda Mínima Garantida.

- Una Barcelona amb habitatge protegit a tots els barris

- Una Barcelona que faci realitat l’emancipació de la gent jove

- Una Barcelona que planta cara a l’atur canviant el model econòmic

- Una Barcelona amb aire net i amb molts menys cotxes

- Una Barcelona d’urbanisme ecològic i sempre al servei de la majoria

- Una Barcelona amb taxa turística

- Una Barcelona sense ordenança, que garanteix drets i llibertats

- Una Barcelona de vida independent per les persones amb discapacitat

- Una Barcelona amb pressupostos participatius

Aquesta és la Barcelona possible si obrim una nova etapa protagonitzada per més esquerra, més ecologia i més llibertat. I estem plens il.lusió i força per fer-la realitat.

Però no pot fallar ningú: per fer una ciutat més humana, habitable i lliure necessitem a totes les persones que rebutgen les injustícies. Cada dia que passa la mobilització guanya terreny a la por. Convoquem a convertir la indignació en suport polític; la rebel.lia en alternatives. Mobilitzar-se contra les retallades és també anar a votar ICV-EUiA. L’única força política que ha estat sempre al costat de la gent contra totes les retallades; i l’única força política capaç d’obrir una nova etapa d’esquerres i ecologista a Barcelona. Ja ho sabeu. El 22 de maig ens ho juguem: retallades o futur. Feu que ningú no ens falli. Segur que farem una molt bona campanya. Plena de força i de propostes. Combativa i respectuosa. Així som la gent d’aquesta força política. Endavant i bona feina.

Ha passat Sant Jordi, que enguany ens ha arribat en plena setmana santa. Dies per tant de lectura i de descans, moments d’una certa tranquilitat que ens permeten recuperar forces per afrontar les properes setmanes, que seran de gran intensitat. A partir de demà ens endinsarem en noves consideracions polítiques. En propostes i reflexions per fer de les eleccions municipals un espai de mobilització ètica contra les retallades, de construcció d’esperança a partir d’idees i valors de solidaritat. Però avui encara no. Avui tinc ganes de comentar i compartir un llibre i un CD: un poemari i un recull de cançons precioses. El poemari és el nou llibre de Luis García Montero, “Un invierno propio”. El CD és el nou treball musical de Joan Isaac “Em declaro innocent”.

Luis García Montero desgrana, vers a vers, una quotidianitat emocional i fraterna. Plena de valors enfront a qualsevol temptació de cinisme; carregada de respecte, dubtes i matisos enfront a tota mena de consignes. Una quotidianitat on dialoguen la soledat imprescindible amb la comunitat que li atorga sentit; on s’hi troben –en la mateixa casa, però en habitacions separades- els somnis i la vida. Un llibre on conflueixen tots els codis ètics que dibuixen l’univers de l’autor, expressats per mitjà d’una poesia d’alt voltatge sentimental.

Joan Isaac ens ofereix un recull de cançons que el situen, sens dubte, en el punt més àlgid de la seva trajectòria artística. “Em declaro innocent” és tota una cartografia de sensibilitats, que van de la melangia a la transgressió; de l’amor i el desamor, a l’exigència ciutadana i l’alegria vital. Un catàleg d’emocions expressat, com sempre, en clau intimista, i per mitjà d’un llenguatge musical que limita al sud amb el tango irreverent de “M’agradaria tant” i al nord amb l’extraordinari lirisme de “Quatre llunes”. Des de la primera cançó (Si vols), un convit vitalista a compartir moments de quotidianitat compatibles amb la indolència amorosa “però no em parlis d’amor, que d’això no en tinc ganes”, fins a l’últim tema, en italià, (Se) on Joan Isaac consolida complicitats amb una llengua i un país que estima, es van desplegant lletres i melodies que assoleixen moments d’una bellesa sublim: “si a l’altre món hi hagués el meu germà, el meu pare... a mi no m’importaria morir-me ara mateix” (Si a l’altre món).

Us deixo aquí dos dels poemes que més m’agraden d’Un invierno propio; i deso al Calaix de Música i Poesia del bloc, la cançó “Quatre llunes” d’Em declaro innocent.

Las revoluciones son un asunto propio

No conozco un dolor
que no merezca ser compadecido.
Ningún silencio reina
sin temer el momento de romperse.
No hay poderes injustos
que no sepan controlar la rebeldía
tejida por sus sombras.

Salgo a la calle, leo los periódicos,
navego el mar de leva que mueve las noticias,
observo las coronas, las órdenes exactas,
los palcos de la fiesta,
lejanamente oigo
la voz de los discursos.

Después de las llamadas de teléfono.
de los barcos hundidos,
del pescado sin sal
y de los comentarios
son estas las razones de que siga en política.

El mundo es triste y duele
y no existe un dolor
que no merezca ser compadecido.
El reino del silencio
a veces se ha llenado de música en dos ojos,
en una libertad provisional
o en una historia que nos cuentan.
Y la sombra alargada del poder
esconde limoneros de dignidad,
documentos alegres que resisten
y lagrimas de menta para la despedida.

Por eso sé que las revoluciones
son un asunto propio
como ropa que duerme a los pies de la cama .


La tristeza del mar cabe en un vaso de agua

Los hombres tristes
que tienen en sus ojos un café de provincias,
que no saben mentir como quien dice,
que se esconden detrás de los periódicos,
que se quedan sentados en su silla
cuando la fiesta baila,
que gastan por zapatos una tarde de lluvia,
que saludan con miedo,
que de pronto una noche se deshacen,
que cantan perseguidos por la risa,
que abrazan, que importunan hasta quedarse solos,
que retornan después a su tristeza
igual que a su pañuelo y a su vaso de agua,
que ven cómo se alejan las novias y los barcos,
esos hombres manchados por las últimas horas
de la ocasión perdida,
se parecen a mí.

(Luis García Montero)

Als dos últims escrits al Bloc, explicava les “Trobades als Barris” i la “Llista” d’ICV-EUiA per a les eleccions del 22 de maig. Aquests últims dies el conjunt de candidats i candidates de la coalició no parem, estem treballant de valent explicant la feina feta, debatent i compartint propostes amb la gent… les “Trobades” estan anant molt bé, són espais de diàleg amb veïns i veïnes, amb persones vinculades al teixit social dels barris de Barcelona, amb els que posem en comú idees i projectes per avançar cap a una Barcelona més ecològica i solidària. I ahir vam fer un altre pas endavant molt important: vam celebrar la Jornada Programàtica i al final d’un matí de treball intens, vam aprovar el Programa i els “25 Compromisos Prioirtaris” d’ICV-EUiA per Barcelona. Voldria destacar, en primer lloc, la manera de fer-ho. El Programa i les Prioritats han estat elaboracions col.lectives fruit de moltes aportacions personals. A la Jornada cada participant va poder votar les 25 propostes que va considerar prioritàries, i el resultat final configura el nucli de la proposta política de la coalició. Qualsevol acord de govern amb ICV-EUiA haurà de recollir substancialment aquestes 25 Prioritats. El Programa aprovat vol ser, bàsicament, tres coses:

1) Un Programa per la mobilització contra les retallades.

El gir neoliberal del PSOE (regals fiscals als més rics, congelació de pensions, acomiadament més fàcil i més barat…) i les retallades de CiU (salut, educació, serveis socials, cultura, transport públic…) al costat de l’ampliació dels privilegis d’uns pocs (supressió de l’impost de successions, concerts amb escoles d’èlit, l’eliminació de les garanties públiques en l’habitatge protegit…) són decisions polítiques que no tenen res a veure amb la lluita contra la crisi: són una altra cosa. Expressen un procés de desmantellament de l’estat de benestar entès com a contracte social teixit per drets de ciutadania i serveis públics universals. És un procés d’aprofundiment de les desigualtats i les injustícies, al servei d’interessos de classe. La crisi opera com a simple pretext, dictat pels mercats. Enfront a això, cal superar les pors i articular escenaris de contestació ciutadana, aliances entre col.lectius, construcció de ponts entre greuges i revoltes. Farem del nostre Programa, un espai de politització del malestar, i compartirem dinàmiques de mobilització i de conflicte. En defensa dels drets i del benestar de la majoria.

2) Un Programa crític amb la Barcelona que no ens agrada.

ICV-EUiA som gent compromesa amb el govern i la transformació de Barcelona. Des de sempre. I reivindiquem la nostra trajectòria: hem impulsat polítiques socials, ambientals, d’habitatge, urbanístiques, de drets civils, de convivència intercultural... que no haurien estat possibles sense la nostra presència coherent i determinant al govern de la ciutat. Però ningú més sincer, crític i exigent que nosaltres amb les coses que no ens agraden de la Barcelona que tenim; tan diferent encara a la Barcelona que somiem. El nostre projecte de ciutat és democràticament antagònic al de CiU; però és també substancialment diferent al del PSC. No ens hi trobaran mai en la Barcelona d’aparador i de grans esdeveniments (Jocs d’Hivern…); ni en la ciutat elitista que tremola davant dels poderosos i els seus interessos urbanísitcs (hotel Vela…); ni en la ciutat autoritària i punitiva (ordenança del civisme…); ni en la ciutat grisa, dels cotxes i el ciment (més túnels…) . Farem del nostre Programa un espai d’inconformisme enfront la Barcelona que no ens agrada.

3) Un Programa de nova etapa: esquerra, ecologia i llibertat

Per damunt de tot, el Programa d’ICV-EUiA és una proposta innovadora, que vol anar molt més enllà, carregada d’idees en positiu, de confiança en la capacitat de la gent per canviar les coses i assolir nous reptes. És un Programa amb una clau que obre la porta a una resposta ecològica a la crisi: a la construcció d’un nou model productiu i d’ocupació, a noves maneres sostenibles de consumir, moure’ns i conviure a la ciutat. A un futur on el verd s’imposi al gris. És un Programa amb una altra clau que obre la porta a la defensa de l’estat de benestar de proximitat, a l’autonomia personal, a barris solidaris i convivencials. A un futur on la igualtat s’imposi a la pobresa i l’exclusió. I és un Programa amb una clau de llibertat, que obre la porta a una ciutadania per tothom, a la transparència i la radicalitat democràtica, a la nova política, a l’emancipació de la gent jove. A un futur on la vida s’imposi a la por i les renúncies.

En definitiva, un Programa que vull útil per resoldre els problemes de la gent i dels barris; que vull engrescador per animar la gent a mobilitzar-se; que vull creïble per fer créixer la confiança i l’esperança. Un instrument per recórrer el camí de les nostres aspiracions, de les aspiracions de la majoria.