Turisme sense límits o ciutat democràtica

(Ahir divendres, el Ple de l'Ajuntament va aprovar una proposició d'ICV-EUiA que preveu: 1) la incorporació de la FAVB i els sindicats al Consorci BCN Turisme; 2) la creació d'un Consell de Participació sobre Ciutat i Turisme. Ahir també la Fundació Nous Horitzons va organitzar una Jornada sobre els límits del turisme a Barcelona. Aquestes notes són el fruit de les reflexions sorgides en ambdós espais). 

El turisme, en els seus diferents aspectes, ha esdevingut un dels fenòmens de més gran repercussió econòmica, social, cultural i territorial a la Barcelona dels darrers 20 anys. Avui el turisme esdevé un dels elements estructurants de la ciutat. És clau com a sector generador d’activitat i ocupació. I els seus impactes sobre la ciutadania, l’espai públic i els barris són cada vegada més rellevants. El 2013 BCN assolí un nou rècord amb 7,5 milions de visitants i 16,5 milions de pernoctacions hoteleres. Xifres que ens parlen, també, de la necessitat d’un encaix diferent amb una ciutat que la volem econòmicament diversificada, territorialment equilibrada, convivencial i sostenible.    

A finals del 2010 el Plenari va debatre el Pla Estratègic de Turisme. Va ser el resultat d’un procés participatiu; d’un marc de reflexió conjunta sobre els reptes i els criteris que havien d’orientar el nou model turístic de la ciutat. Emergia una idea-clau, el nou encaix entre ciutat i turisme requereix tres processos de canvi: a) abandonar la dinàmica incremental, i substituir-la per una nova lògica de turisme sensible als valors urbans de Barcelona, que incorpora la cultura dels seus propis límits; b) transitar d’unes polítiques en clau només promocional, monopoli del sector hoteler, cap a una estratègia integral, sota lideratge públic, i oberta a un ventall més ampli d’agents, que han d’estar presents en els seus espais de governança; c) superar una etapa d’impactes no regulats, i obrir un nou temps de regulació pública dels efectes del turisme (ocupació de qualitat, taxa turística, plans d’usos...).

Reptes que xoquen amb dinàmiques que avui estan en marxa a la ciutat, i amb decisions del govern que s’han situat en una perspectiva equivocada: el nou Pla d’Usos de Ciutat Vella retorna a condicions d’expansió hotelera en un territori que ha excedit, clarament, la seva capacitat de càrrega en relació al turisme; la taxa turística ha quedat lluny del model local i compensatori que el mateix plenari municipal havia exigit; els agents socials i veïnals no han estat incorporats ni en els processos ni en els espais de decisió. La realitat del turisme a Barcelona, avui, presenta aspectes contradictoris. És evident que es manté com un actiu econòmic fonamental, però també ho és que cavalca sobre una dinàmica de bombolla, que destrueix ocupació, i que posa en risc els equilibris urbans i ambientals en els barris més pressionats.

- En clau econòmica i laboral: Moltes veus parlen ja sense embuts de bombolla turística, una bombolla inflada per un excés d’oferta que reprodueix la lògica que ens ha portat a la crisi, ara desplaçada del sector residencial a l’hoteler, lúdic i comercial. D’altra banda, les xifres récord de turistes vénen de la mà d’un sector que destrueix ocupació i abraça la precarietat. El 2013 va ocupar 19.400 persones menys que el 2012, 35.200 menys des de l’inici de la crisi. I amb precarietat galopant: els contractes per hora i parcials superen ja el 30%; subcontractacions creixents; i temporalitat massiva que concentra riquesa i distribueix sous de 700 € al mes, contribuint a l’ampliació de les desigualtats.

- D’altra banda, en clau veïnal i ciutadana: la renúncia a un marc potent de regulació pública dels impactes del turisme genera avui a molts barris, per exemple: problemes de mobilitat que xoquen amb objectius ambientals; problemes amb els apartaments turístics que xoquen amb objectius de convivència; o dinàmiques de substitució del comerç urbà que dota de sentit als barris, per activitats d’explotació del filó turístic que banalitzen la ciutat. Més enllà d’això, les inversions i les polítiques urbanístiques i culturals es turistitzen: reforma del Passeig de Gràcia, Paral.lel i castell de Montjuïc...

Revertir aquestes tendències és complex. Cal voluntat política i participació ciutadana. Ens hi juguem, en bona part, el model de ciutat. No podem renunciar a combatre la parctematització turística de moltes zones; hem de seguir apostant per un turisme socialment i ambientalment responsable; i per un sector amb ocupació de qualitat, amb condicions laborals dignes i formació continuada. Cal canviar polítiques, sí; però per fer possible el canvi, cal fer emergir nous actors, i nous espais de governança del turisme a la ciutat.

D’una banda, Turisme de Barcelona ha estat i és un marc clau d’elaboració de polítiques i actuacions de promoció turística de Barcelona. Avui estem convençuts que la promoció turística no pot restar al marge de les seves pròpies derivades urbanes i laborals. La promoció no pot restar al marge d’un model d’encaix equilibrat entre la ciutat i el turisme. És per això que, més enllà dels seus membres actuals, cal fer un pas endavant i obrir el Consorci a la presència del teixit veïnal de la ciutat a través de la FAVB; i a la presència del món del treball a través dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT. D’altra banda, el model turístic no s’esgota amb les polítiques de promoció. És més, aquestes han de perdre centralitat i passar a compartir l’agenda del turisme amb altres programes i actuacions. Per tal de fer això possible cal dotar la ciutat d’un Consell de Participació amb presència àmplia de tots els agents socials i del territori. Un Consell amb capacitat propositiva, de debat, codecisió i seguiment del conjunt de polítiques relacionades amb el turisme.

En síntesi, es tracta de projectar en l’àmbit del turisme un escenari en clau més democràtica, més oberta i participativa, que inclogui a tota la xarxa d’actors. Un escenari on la veu del veïnat, dels treballadors del turisme, i també d’altres agents culturals, urbans, ambientals... esdevingui una nova palanca per fer possible un nou model de turisme sense bombolla hotelera, ni precarietat laboral, ni parc temàtic urbà. Un nou model de turisme limitat i responsable, que generi ocupació digne i que distribueixi amb equitat, social i urbana, els beneficis generats.