Més participació, més desigualtat participativa.
La participació a
Barcelona ha crescut 10,5 punts respecte el 2009, del 40,5 al 51%, (per sobre
de la mitjana nacional, estatal i europea). Tanmateix, les desigualtats
participatives també s’incrementen. El 2009, entre els 15 barris més rics i els
15 més pobres va haver-hi una distància de 13,4 punts en participació; el 2014
creix fins a 20,1 punts. La participació a la Barcelona benestant (els 15
barris amb més renda) se situa en un 57%, a la Barcelona popular (els 15 barris
amb menys renda) en un 36,9%. Hi ha més participació a tot arreu, però creix
més a les zones de renda elevada. La Barcelona trencada en termes socials ho és
també en termes electorals.
Guanyen les esquerres. Cauen CiU-PSC-PP
A les eleccions
europees a Barcelona, es produeix un doble sorpasso.
ERC
guanya les eleccions situant-se 1 punt per davant de CiU. D’altra banda,
ICV-EUiA se situa com a tercera força per davant del PSC. Els partits
d’esquerres sumen 296.000 vots, per 230.000 els de la dreta. En relació a les europees del 2009 el PSC cau 20 punts,
el PP 8 i CiU 1. En relació a les municipals del 2011 el PSC cau 10 punts, CiU
8 i el PP 5. Finalment, Ciutadans amb un 7% cau 1 punt en relació a les
eleccions catalanes del 2012, moment de la seva irrupció amb força. I Podemos
assoleix 27.000, un 4,7%.
Vot a ICV-EUiA, pautes territorials i evolutives
ICV-EUiA aconsegueix a Barcelona
un 12,6% de vot. Als districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi s’obtenen
els pitjors resultats: 8,7 i 7,6% respectivament. Als vuit districtes
restants el percentatge de vot se situa sempre per sobre del del del
A les eleccions
europees del 2009, ICV-EUiA va aconseguir a Barcelona 37.256 vots; el 2014,
73.133. Aquest increment s’inscriu en una seqüència molt nítida de creixement
electoral de la coalició a la ciutat: europees (2009) 7,97%; catalanes (2010)
9,26%; municipals (2011) 10,4%; generals (2011) 10,1%; catalanes (2012) 11,9% i
europees (2014) 12,6%. Aquest percentatge implica un màxim històric. Respecte
les municipals del 2011 el creixement es dóna als 10 districtes; respectes
les catalanes del 2012 a 8 districtes, amb lleus pèrdues a Nou Barris i Sant
Martí. Si observem tota la seqüència 2009-2014, els tres districtes amb més
increment de vot són Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Vot a ICV-EUiA segons la renda dels barris.
ICV-EUiA aconsegueix a
Barcelona un 12,6% de vot. En els 15 barris més rics de la ciutat la coalició
se situa en el 10,46% (2,14 punts per sota del resultat global). En els 20
barris centrals de l’escala de renda el vot a ICV-EUiA és d’un 13,6% (1 punt
per sobre del resultat de ciutat). Finalment, en els 15 barris més pobres la
coalició aconsegueix un 12,1% (0,5 per sota). Els 15 barris amb més vot a ICV-EUiA
-tots ells per sobre del 14,5%- tenen una mitjana de renda de 88,1 punts (donant
valor 100 a la mitjana de Barcelona). En l’altre extrem de l’escala, els 15
barris on ICV-EUiA se situa per sota del 11,5% tenen una mitjana de renda de
125,4 punts.
Així doncs, el vot a
ICV-EUiA presenta una relació inversa a la distribució de la renda en les
franges benestants. Pel que fa als sectors populars, en canvi, el vot és més
elevat als barris de renda mitjana-baixa que als de renda baixa. Per exemple, a
Pedralbes, Sant Gervasi o la Bonavova ICV-EUiA no arriba al 7%; al Casc Antic,
Poblenou o la Vila de Gràcia està per sobre del 15%; mentre que al Carmel, Can
Peguera o Baró de Viver oscil.la entre el 10 i l’11,5%.
ICV-EUiA i Podem
El suport ciutadà a ICV-EUiA i a la nova candidatura de Podem suma a la
ciutat un 17,3% dels vots. L’espai de
les forces antitroika se situa, doncs, a prop dels nivells de vot d’ERC i CiU. A
40 barris de Barcelona, la suma del vot a ICV-EUiA i Podem està per sobre del
18%, i a 20 d’aquests barris per sobre del 20% de vot. Alguns exemples: el Raval 21,7%; Poblesec 21%; la Marina 22,6%; Vila de
Gràcia 20,7%; la Teixonera 21,2%; Ciutat Meridiana 20,3%; Bon Pastor 21,5%;
Poblenou 22,3%.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada